Francesc Layret és una figura que la CUP ja ha utilitzat en diverses ocasions durant aquesta campanya. Advocat d'ofici, va mostrar una alta sensibilitat amb la causa catalanista i sobiranista, col·laborant en la defensa de Lluís Companys, qui va ser president de la Generalitat. Layret, a qui avui dia l'esquerra independentista dedica un dels seus ateneus a l'Eixample esquerra, concretament al carrer Villaroel 49, va ser el fundador, el 1906, del Centre Nacionalista Republicà, i el 1917 va fundar el Partit Republicà Català. No és estrany, doncs, que avui dia, en un context on els termes República i independència estan en primer odre, el seu nom es torni a posar sobre la taula, com una de les figures que ja albirava la resolució del conflicte. Marxar, marxar i marxar. Porta de sortida. Exit.
"No vull acabar sense unes paraules de Francesc Layret", ha afirmat aquest dimecres a Vilanova i la Geltrú l'exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant. Layret, ha recordat, va ser advocat laboralista "assassinat per la patronal" el 1920 mentre anava a la presó de Montjuïc a treure, d'entre reixes, a Companys. Va ser el 30 de novembre a les 18.00 hores, quan Layret abandonava el seu domicili del carrer Balmes 26 per interessar-se pels detinguts, quan va ser assaltat per un jove de vint anys, conegut com a Mirete, que li va disparar fins a set trets, diversos dels quals al rostre. Dos dies després, el 2 de desembre, i arran de la indignació d'aquest assassinat, es va organitzar una vaga en protesta per la seva mort, amb un funeral que va acabar esdevenint un acte polític.
El poder, al poble
Pocs anys abans de ser assassinat, ha recordat Reguant, l'advocat ja havia alertat del conflicte amb l'estat espanyol, tot indicant que no responia a "draps calents". El tema, afirmava, anava més enllà d'aconseguir una disminució de la jornada laboral o de més drets socials. Tot això estava molt bé, ha recordat la cupaire, però Layret anava un pas més enllà. Segons ell, "el punt fonamental era el traspàs de poder", un poder que ha de tornar a les mans del poble, "i això no és res més que sobirania i República", ha assegurat.
Reguant també ho va dir fa pocs dies a Blanes, on va afirmar, tornant a citar paraules de Layret, que "el problema social no es resol amb pal·liatius o amb suavitat", i que la clau és aquest traspàs de poder que només té una manera de portar-se a terme. "Això és República, sobirania i autodeterminació", va sentenciar l'exdiputada.
Layret el recorden, avui dia, diverses entitats, un monument a la plaça Goya de Barcelona, la seva pròpia tomba al cementiri de Montjuïc i un poema de Maria Mercè Marçal. Lamentablement, la seva mort va quedar impune, i els seus assassins mai van ser detinguts. La memòria oral i històrica, però, és un dels valors que el partit de l'esquerra independentista ha defensat i té voluntat de fer prevaldre. I així ho recorden en diversos dels seus mítings de campanya, de manera més o menys directa, i sota la figura de Layret. El passat és història viscuda i, mentre aquesta es mantingui viva, clau per entendre el present i defensar el futur.
A LAYRET
30 de novembre de 1920
Vint bales foren, vint bales
ai!, quan trencava la nit!
Dia trenta de novembre,
nit d'hores decapitades!
Vint bales foren, vint bales!
Dia trenta de novembre,
nit sense alba de matí!
Ai!, com moria la nit!
Caigué la crossa del poble!
Segaren l'alè de l'aire!
Vint bales foren, vint bales!
Malhaja qui no ho recorda,
vint escorpits al seu pit!
Ai!, com sagnava la nit!
