El govern espanyol s'ha compromès a donar suport a fer del català, el basc i el gallec idiomes oficials de la UE. Una iniciativa que neix de les negociacions de l'executiu amb les forces independentistes de cara a la investidura de Pedro Sánchez. Un tema que s'ha de debatre en el Consell Europeu del 19 de setembre. Aquest diumenge, el diari Le Monde posa molta aigua al vi al dir que hi ha fortes "reticències" en els líders dels 27.

Just aquest dilluns, el Parlament Europeu comença a debatre la incorporació del català a les institucions europees. Es tracta del primer acord que Junts va esgarrapar del PSOE, per donar suport a Francina Armengol com a presidenta del Congrés. El que es comença a discutir demà és la possibilitat de permetre el català com a llengua de treball als plenaris del Parlament Europeu. El rotatiu francès considera "altament improbable" que la proposta tingui recorregut. L'article recorda que cal el suport unànime dels 27 estats membres, i assegura que molts no ho veuen clar.  

Le Monde esmenta una font que assegura que "no és possible que hi hagi quatre llengües oficials per Estat". Hi ha països on es parlen diverses llengües. Sense anar més lluny, a França, a banda del català i el basc, hi ha parlants de bretó i cors. En els països bàltics existeix una minoria russòfona. El diari es refereix als estats que poden presentar recança a la proposta espanyola. 

Però el cas és que es tracta d'una proposta sorgida de les urgències que ara mateix té el president espanyol, que ha de lligar curt la seva investidura, així que fracassi, com tot sembla indicar, la del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Cal també recordar que en aquests moments Espanya exerceix la presidència semestral de la UE i un rebuig a la iniciativa de Madrid seria una derrota de la diplomàcia espanyola.