L'Edu al passadís de l'autocar de 14 metres que condueix cap a Ítaca. Foto: QS/NDÉs alt, cepat i té els cabell entre canòs i negre, una mena de combinat que recorda vagament la cara del Barón Ashler de l'encomiable Mazinger Z. D'esquena ampla, corpulent vesteix amb professionalitat exquisita l'uniforme clàssic dels xofers de vell antuvi: rebeca blau marí, camisa blau cel, corbata fosca i pantalons de tall de blau fosc matisats per la força centrífuga de la rentadora domèstica. Sinó portés el logo de l'empresa gravat en l'uniforme podríem confondre'l amb un veterà "jefe de planta" del Corte Inglés.
Es diu Edu i és el xofer de l'autocar del bus de premsa de CiU, un aparell de 14 metres. "Fa molts anys que estic amb ells, molts", informa l'Edu reblant la versió dels companys més bregats en la caravana convergent. L'Edu es va treure els carnets a Ceuta, quan hi feia la "mili a artilleria". Els té tots. El d'autocar se'l va treure just l'endemà d'haver complert l'edat reglamentària per obtenir-lo, els 21.
Fa 24 anys que roda per "estos mundos de Déu". La sap llarga. Escoltar-lo a les esperes o als sopars és una catarsi. És un autèntic documental viu de la història contemporània. Malboro entre els dits gastats del volant enraona amb propietat, amb sentències irrefutables. Barreja el castellà amb el català i, quan vol, s'expressa en un argot peculiar. Quan explica coses arronsa i belluga les espatlles i amb un gest decidit converteix el braç en un instrument de justícia que posa punt i final a les frases.
Recorda el primer viatge que va fer a Hongria, "quan encara eren comunistes". "Había que tenerlos muy bien puestos", se'n vanta l'Edu. Fa molts anys que pateja Europa. "Estava entre 33 i 35 dies fora de casa", insisteix per afegir que la primera feina en una empresa de transport tenia un "cap de trànsit" que el feia passar per Irún i no per La Jonquera no fos cas que el corcó de trobar-se prop de casa li fes perdre la càrrega.
Amb una mena de recança compartida, i abaixant el volum de la ràdio de l'autocar -escolta la COPE- assegura que abans, "eren otros tiempos". "Quan vaig començar a portar autocars de turistes havíem d'aturar-nos a les fronteres, fer la Carta Verda i tenir canvi de totes les monedes que hi havia a Europa. "Ahora, si et paren, dius: Llevo españoles, i au, a córrer", narra amb una envejable posada en escena. "Paran mucho a los rumanos y eso... tu ya me entiendes...però ara res, de res...", afegeix amb les mans a les butxaques mentre amb els peus fa com si jugués a pilota.
L'Edu, que fa anys que condueix CiU per aquest país mil·lenari, no s'ha perdut al campanya més sobiranista de les que es fan i es desfan. L'Edu, un tipus obert, simpàtic i disposat a la conversa franca, s'agafa les coses amb filosofia, és, de moment, el xòfer escollit per fer els primers kilòmetres del famós viatge a Ítaca. Déu n'hi do, Ulisses, com ha canviat la història, oi?
