.@Maytetalens Toda mi vida combatiendo a quien no tiene empatía con sufrimiento ajeno.X eso este tuit NO representa ni a mí ni a Compromis
— Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) 28 de agosto de 2016
"Ens van dir que era irresponsable a causa de la situació que vivíem al País Valencià, on governem amb Ximo Puig, i al 'batacazo' electoral que havíem patit el 26-J", explica a NacióDigital Quique Castelló, secretari general de les joventuts del Bloc. Castelló va advertir la direcció que era una estratègia equivocada i que avivaria la polèmica. Joves PV Compromís té 6.000 seguidors a Twitter i Oltra, 179.000.
El sobiranisme divideix el Bloc i Iniciativa, les dues potes de Compromís
Compromís és una coalició formada per diversos partits. El Bloc Nacionalista Valencià és el majoritari, aporta molts dels quadres de la formació i està ben arrelat al territori. És un partit bigarrat, que havia estat extraparlamentari i beu del catalanisme. Precisament perquè va ser una força de trinxera, és molt transversal ideològicament.
Ha passat per èpoques més progressistes i conservadores, tot i que sempre s'emmirallava en el PNB i, sobretot, en Convergència. Els últims anys, però, va decantar-se cap a l'esquerra. Segons Castelló, com a resposta a "la dreta més reaccionària de l'Estat, la del PP valencià".
L'altra pota de Compromís és Iniciativa del Poble Valencià, l'escissió d'Esquerra Unida que lidera Mónica Oltra. Tot i que representa una part més minsa de l'organització, té més poder i capacitat d'influència gràcies al pes mediàtic i electoral d'Oltra. És com si a l'època de la CiU de Pujol, Duran i Lleida fos qui remenés les cireres. Els ecologistes d'Els Verds i els independents de Gent de Compromís també formen part de la coalició valencianista.
Mentre el Bloc beu del catalanisme i el nacionalisme, els referents d'Iniciativa es troben a l'esquerra espanyola tradicional. No és gens estrany que Mónica Oltra no combregui ni simpatitzi amb el nacionalisme. Quan Oltra va arribar d'Alemanya, on vivia amb els seus pares, la Batalla de València ja havia acabat i el sistema autonòmic estava consolidat. La militància històrica del Bloc, en canvi, sí que recorda bé aquesta confrontació.
Mónica Oltra, en un acte amb Pablo Iglesias i Ada Colau a Barcelona Foto: ACN
Per això, els nacionalistes del Bloc veuen el procés català i el moviment abertzale amb simpatia i a Iniciativa hi desconfien. Castelló té clar que vol que "Catalunya decideixi el seu futur" i defensa que al Bloc sempre estaran "al costat de qui busqui el seu alliberament nacional". Sap, però, que la realitat social a València és ben diferent. "Aquest país està encara per construir i nosaltres volem ser responsables i governar-lo. Durant molts anys, aquí s'ha atacat la nostra cultura i consciència nacional. Després de 20 anys de PP, encara no estem preparats per decidir el nostre futur", conclou.
Mentre al Bloc parlen del procés sense embuts, a Iniciativa és un tema que incomoda. Oltra ha defensat en comptades ocasions el dret a decidir i quan ho ha fet ha estat perquè pensava, com Pablo Iglesias, que era la millor forma d'evitar la ruptura. En una entrevista a La Sexta, la vicepresidenta va explicar que el referèndum podia ser positiu "perquè potser hi ha molta gent que vol quedar-se a Espanya i vol dir-ho" i es va mostrar segura que els catalans decidiran "seguir tots junts".
Podem i una campanya poc valencianista
Compromís es va presentar als comicis del 26-J amb Podem i Esquerra Unida, tot i que a les consultes internes una gran majoria de la militància del Bloc havia refusat el pacte. La nova marca, A La Valenciana, no va complir les expectatives creades i va perdre suports. Al Bloc, molts creuen que la campanya va ser massa poc valencianista i gens municipalista. Una crítica semblant a la que se li va fer a Catalunya Sí que es Pot pel 27-S.
"Hem dedicat més estona a parlar de Rajoy que del PP valencià i no hem tractat prou el tema de l'infrafinançament", reconeix Castelló. El líder dels joves del Bloc adverteix que no es conformen a ser el "feliç Levante espanyol" i que estan en política per "reconstruir el país". Tanmateix, l'aliança amb Podem no va ser del tot negativa: Compromís té ara quatre diputats i dos senadors. "Si haguéssim anat en solitari, potser no hauríem tret ni a Baldoví", admet Castelló.
Encara que els equilibris dins de Compromís trontollin, alguns sectors aposten per recosir la coalició amb una nova estructura cohesionada. A l'horitzó, hi ha previst un consell general on la formació decidirà si vol renéixer com a partit unificat. "No m'importaria estar hores debatent per trobar un discurs comú, perquè els càrrecs institucionals han de saber que tenen un partit darrere, i no quatre embolicats en les seves lluites internes", sosté Castelló.
