Josep Maria Vila d'Abadal vol una Unió sobiranista, Duran que les coses canviïn allò just. Foto: Adrià Costa

Hotel Melià. Aquest cap de setmana, el número 38 de l'avinguda Joan Salvat Papasseit de Sitges pot ser l'escenari d'unes Termòpiles a escala catalana. És a dir, reduïda, delicada, curosa i intentant prendre poc mal, per no dir gens. Uns pocs soldats, ciutadans lliures d'Unió Democràtica de Catalunya, encapçalats per un Leònides d'Osona, l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, intentaran aturar l'avanç imparable encetat fa trenta anys d'un Xerxes polític, d'un autèntic mestre de la política que, acompanyat dels "immortals" -un exèrcit poderós i implacable-, domina tots els racons de l'imperi que ha forjat: Josep Antoni Duran i Lleida.

De la batalla, ja en podem saber el final, però no les conseqüències del final. Leònides va perdre, però els perses van rebre un cop dur, un avís més que seriós i un senyal que els grecs no es deixarien vèncer fàcilment. La posterior batalla de Platea en va ser la prova definitiva. Els perses van fugir i Grècia es va alçar victoriosa i lliure.

Així es pot veure el decisiu conclave que viurà UDC aquest cap de setmana. L'històric partit amb més de vuitanta anys d'història tancarà gairebé a pany i forrellat els 1.116 compromissaris per tal de discutir unes 70 esmenes de les 456 que s'han presentat.

D'aquestes, una dotzena impliquen d'una manera o una altra el gir independentista que els partidaris de Vila d'Abadal volen impulsar-hi. Unes esmenes per modular la ponència estratègica ideada per Marta Llorens, Sònia Recasens, Ramon Espadaler, Manuel Silva i Toni Castellà, que ja n'han incorporat 380. El debat serà intens i, segons veterans dirigents, de passadissos.

Més enllà d'una elaborada ponència de política social, amb el segell incorporat de Ramon Espadaler, "l'Erkoreka d'Unió", el moll de la discussió serà si Unió explicita una estratègia més sobiranista al igual que han fet els seus socis de federació, CDC, en el darrer congrés convergent. De moment, Vila d'Abadal, ja pot apuntar-se una victòria i és que ha dibuixat a grans trets el camp de batalla.

Allò que volien evitar des de l'estat major d'UDC de Duran: un congrés que fos independència sí o independència no, no ha estat evitat ni tirant de beta de l'antic dogma de la confederació. Ans al contrari, l'agenda mediàtica, el gir sobiranista del Govern de CiU i la postura de menystenir de l'executiu de Mariano Rajoy a les demandes catalanes han regalat a la tropa de Vila d'Abadal munició i queviures per a un cap de setmana que s'albirava de pa i aigua per al sector abertzale dels demòcrata-cristians.

És difícil l'acord entre les dues candidatures per pactar un full de ruta i un comitè de govern conjunt. El costum de Xerxes Duran de guanyar per golejada i la tossuderia de Leònides Abadal de lluitar a camp obert i fins al final fan difícil una treva de darrera hora.

Així que, si un miracle no ho atura, hi haurà batalla. Vila d'Abadal sap que perdrà però potser no per tant com molts esperen, i aquesta és pr al president de l'Associació de Municipis per la Independència la primera batalla d'una guerra molt més llarga. Al capdavall, Vila d'Abadal sap que els grecs pensaven que quan més important era un personatge, desgràcies més grans li succeïen.

Tot plegat, UDC demostra que ha resistit 80 anys amb força i poder perquè pot aixoplugar sota el mateix sostre dos generals de primer nivell i d'incontestable audàcia.