La pugna entre Europa i Grècia han centrat l’atenció de l’economia global, sobretot la del vell continent, que veu com un moviment en una zona del territori pot tenir efectes de gran magnitud en qualsevol altre punt, incidint, sobretot, en els parquets europeus. La situació s’ha complicat després que Grècia ha decidit fer una consulta per deixar la decisió de si s’accepta o no l’ultimàtum de Jean-Claude Junker.

La situació que es viu a Grècia ha estat una bona arma per posar sobre la taula les conseqüències amb què es poden trobar els governs que duen un segell similar al d’Alexis Tsipras, i a casa nostra no s’ha trigat en posar en un mateix pla a Pablo Iglesias i Podem com a mirall “spanish version” del govern grec. El president espanyol, Mariano Rajoy, es va assegurar dilluns de carregar contra Iglesias per considerar que Tsipras havia fet allò que havia de fer, i va reinventar-se el nom del partit com a Syriza-Podemos.

Amb tot, la por al cos també s’intenta infligir amb la presència de diverses candidatures cosines germanes de Podem que han arribat als governs locals de mig país, i a qui s’associa com a possibles conductores d’actituds similars que poden dur a situacions de tensió amb la denominada “vella política”.

Caldrà veure, doncs, com evoluciona la crisi hel·lena i quina és la resolució que n’acaba sortint, sobretot pel que fa a la tensió generada entre l’Eurogrup i el govern d’Alexis Tsipras. De com acabi l’euroculebrot polític de l’estiu dependrà dels resultats que forces vinculades a l’esquerra alternativa acabin tenint en les eleccions previstes per al setembre a Catalunya i vés a saber quan a Espanya, i podrien fins i tot marcar el full de ruta a nivell municipal en aquells espais on hagin aconseguit erigir-se com a forà predominant.