La croada de Ciutadans contra qualsevol llengua que no sigui el castellà segueix. Ben sabut és que a Madrid, després de les ofensives del PP en aquesta direcció, tota política que consisteixi a ofegar un parlar dona vots. Com una gota malaia, contaminant l'opinió pública amb mitges veritats i força mentides, Rivera ara també té ganes que tingui un impacte constitucional. L’última iniciativa de la formació taronja ha estat una proposició de llei per prohibir que les llengües cooficials siguin un “requisit” per ser funcionari, passant a ser només un “mèrit” en aquelles comunitats on hi ha cooficialitat.📽 👉🻠@Albert_Rivera anuncia una Ley para 'garantizar la igualdad en el acceso al empleo público sin discriminación lingüística' https://t.co/MR7ObBBeGe pic.twitter.com/Tq1QxOV1Dr
— Ciudadanos (@CiudadanosCs) 13 de febrer de 2018
Des de la formació consideren que el desconeixement del català, gallec o el basc no pot ser una “barrera per a l’accés a la funció pública”. L’últim dard per convèncer PP i PSOE de la suposada conveniència d’aquesta proposta contra la “discriminació” l’ha llançat Albert Rivera a la zona de flotació d’un dels sectors més sensibles de la societat: la sanitat. No ho ha fet assenyalant Catalunya, sinó les Illes, on el debat està sobre la taula després que els mitjans de Madrid hagin amplificat casos aïllats com el de dos metges i una infermera.
El líder de la formació taronja apunta que no es pot "vetar un bon cirurgià, metge o especialista de cap racó d'Espanya" per no parlar una de les llengües cooficials, "com està passant a les Balears amb el govern del PSOE". "Jo ho tinc clar, si m'han d'operar o atendre, l'important no és si tens un certificat lingüístic, sinó si et salvaran la vida", argumenta Rivera per pressionar les dues formacions que li podrien donar suport.
El català no és un requisit als centres concertats
Aquesta afirmació, però, no té massa consistència i més si ens fixem en les dades. Segons han explicat fonts del sindicals a NacióDigital, dels 70 hospitals que hi ha a Catalunya, només 8 són de l'Institut Català de la Salut (ICS). El que significa que el 88,6 per cent són centres concertats i l'11,4, públics. A més, a la plantilla de l'ICS hi ha 9.089 professionals, dels quals només 3.314 exerceixen a centres hospitalaris on han arribat després de passar una oposició amb requisit lingüístic.
De tot això, el que desmunta l'argument de Rivera és que en aquests centres concertats, que com mostrem són una majoria flagrant, el català no és necessari. Saber la llengua catalana o no per ser metge a Catalunya depèn de l'oferta de feina que facin als professionals. Així ho expliquen: "Depèn de cada empresa a l’hora de fer el contracte, perquè és laboral i no a través d'oposicions. No està contrastat que sigui obligatori el català com a requisit, ja que no es consideren places d'estatutaris (funcionaris)".
Funciona diferent per ser professional del sector públic. "A l'ICS, els professionals que opten a una plaça sí que han d'acreditar el nivell C1 de català, que és el que obtens al Batxillerat", recalquen, tot exposant el cas d'un professional que volgués exercir sense aquest títol: "Si no l'acrediten, han de passar la prova. Si no ho fa, el deixarien fora de les oposicions". A això, a més, cal afegir-hi una altra dada: no tots els metges que treballen a l'ICS són funcionaris.
A banda d'aquest, un altre argument que tomba l'atac de Rivera és el Metge Intern Resident (MIR). Durant el període de formació en hospitals que fan els estudiants de Medicina, el català tampoc no és un requisit: "Per fer el MIR a Catalunya no és necessari el català", diuen les fonts. Per tant, és evident que, amb les dades a la mà, la possibilitat que a Rivera li toqui un cirurgià a qui hagin reclamat el català és, més aviat, minsa.
