Aquest dijous, com tots els dijous, ha estat al mig. Però avui amb un plus afegit, aquest dijous ha estat al mig de l'activitat política catalana. Un d'aquells dies que a la classe política catalana li agrada tant, de protocol, mesura, seny i un polsim d'ironia. Es constituïa el Parlament de Catalunya que ha de dirigir l'agenda legislativa durant els propers quatre anys i tot ha sortit amb l'ordre del dia previst, amb molt poques sorpreses. La diputada de CiU, Núria de Gispert, ha estat escollida la primera presidenta de la cambra catalana. Ho ha assolit amb 77 vots (62 de CiU, 6 del PSC, 6 del PP i els 3 de C's), dipositats en l'urna que s'utilitza en les grans ocasions, votat de manera individual per cada diputat.

Escollir la segona autoritat de Catalunya, aporta les pistes per interpretar com pot anar la legislatura. El fet que cap dels partits minoritaris hagi assolit cap butaca de la Mesa, és un indicatiu. "Els gestos han de ser recíprocs" deia un dels negociadors de CiU als passadissos del Parlament. ICV/EUiA i ERC, així com el grup mixt, s'han quedat sense escó elevat. Uns, els ecosocialistes, es queixaven que el Parlament més plural de la història tindrà la mesa menys plural. ERC ho interpreta com que CiU s'estima més el PP que ERC. Solidaritat a la seva, presentant el seu diputat gironí, Toni Strubell, per tots els càrrecs, i no aixecant-se quan ha estat investida de Gisper: "Això no és Corea del Nord" deia un dels "solidaris". Els tres de Ciutadans han posat en pràctica el seu espanyolisme català i han votat a favor de Gispert. El mapa, si fa o no fa, queda dibuixat.

La resta de les cadires de l'altell de la cambra sí que ha tingut alguna sorpresa. Lluís Coromines, de CiU, ha estat escollit president primer, i Higini Clotas, el segon. Les secretaries han tingut més gràcia. La primera ha estat per Jordi Cornet,PP; la segona per Montserrat Tura, PSC;la tercera per Josep Rull i la quarta per Dolors Batalla, tots dos de CiU. Artur Mas no vol deixar en mans de pactes l'agenda política parlamentària, gat escaldat fuig de l'aigua freda.

Escollida la mesa, ha tocat el discurs institucional de la flamant Presidenta. Un discurs amb un fort contingut feminista i femení. Conseqüent, sense escarafalls, prudent però amb rigor d'homilia ha avisat que a Catalunya som més gent de pactes que de lleis. "Demano consens i encerts per afrontar els tres grans reptes de la legislatura: les noves o diferents relacions amb Espanya, la crisi i la desafecció" ha sentenciat. Jordi Cañas, el nou diputat de C's, ja castigava pel twitter: "Estatut, sentencia del TC y crisis son los problemas de la VIII legislatura para Gispert. Este es el orden para los ciudadanos?". Apunta maneres, el diputat Cañas. Gispert ha acabat recordant Carles Cardó, pensador humanista: "que Catalunya sigui per endavant reconeguda com una nació o que no ho sigui té poca importància; essent intensament, ho serà més que afirmant-ho entusiastament". Declaració clara d'intencions. Aquesta tarda Núria de Gispert, encetarà la ronda de contactes amb els líders.

Cantat "Els segadors" pels 135 diputats, sessió de fotografies, primers "canutassos" ( declaracions a peu dret pels passadissos en l'argot periodístics) , xerrades i converses en format de roda. Paraules als passadissos que donen cos a les diverses i eternes variables de la política catalana: si "quants metres quadrats de despatx tindrà tal grup" o que si "ells tenen sortida a passadís". Grans discussions que fomenten el fervor del poble treballador català per la seva classe política. Però posats en tafaneries, dues de més o menys, interessants. Una primera, els despatxos dels grups seran de quatri partit, els membres de l'antic tripartit i el PP; i CiU, compartirà l'ala sud amb Solidaritat i Ciutadans. Segona tafaneria, a dos diputats nous, els he hagut d'explicar on eren els lavabos de l'hemicicle. "Perdona, eh? és que sóc nou, he, he, he..." han dit tots dos.