«Les dones hem accedit a la política, però el poder continua en mans dels homes»

Les diputades Marta Rovira, Marta Ribas, Carme Sayós i Rocío Martínez-Sampere reflexionen amb motiu del Dia de la Dona en un acte a Vic

Publicat el 07 de març de 2015 a les 12:20

Rocío Martínez-Sampere, Marta Ribas, Marta Rovira i Carme Sayós, aquest divendres a la UVic. Foto: Adrià Costa


"Cal feminitzar la política". Aquesta constatació la podrien firmar les quatre diputades que van participar ahir divendres a la taula rodona “Dones i política”, organitzada des del Centre d’Estudis Interdisciplinaris del Gènere i la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Vic, amb motiu del Dia Mundial de les Dones.

Marta Rovira d’ERC, Marta Ribas d’ICV-EUiA (que substituïa Dolors Camats), Carme Sayós de CiU i Rocío Martínez-Sampere del PSC, moderades per la professora de la UVic, Sandra Ezquerra, han donat la seva visió de com veuen el paper de la dona en la política i com el fet de ser dones ha influït en les respectives carreres polítiques.

Preguntades sobre la presència de les dones a la política, Rocío Martínez-Sampere ha manifestat que “les dones hem accedit a la política, però el poder continua en mans dels homes”. Un exemple d’això és el fet que les dones, quan arriben a primera fila de l’escena política, no es mantenen en el càrrec, mentre que els homes perduren.

En aquest sentit, Marta Ribas ha afirmat que “les quotes són un instrument molt necessari, però no suficient”. La prova seria que si hi ha un 40% de dones al Parlament, en altres àmbits com els càrrecs de direcció en grans empreses, en universitats o alcaldies, la quota de dones no supera el 14%. Segons Ribas, “cal que les dones que arriben als càrrecs polítics exerceixin amb consciència feminista si volen canviar les coses”, ja que “els canvis aconseguits en clau feminista solen afavorir tota la societat”.

En aquesta necessitat de feminització s’ha referit també Marta Rovira, que ha volgut recalcar que “tot i la necessitat de les quotes, aquestes sovint provoquen també l’entrada de dones que no representen els valors femenins”.

Segons Carme Sayós, “la igualtat no té color polític, sinó que és un reflex de la societat”. Per això, ha afirmat que “cal començar a fer polítiques de gènere des de l’escola i a casa”.

Davant la pregunta del preu que han hagut de pagar pel fet de ser dones, ha quedat palès que no és fàcil compaginar la vessant personal amb la política i que cal que els partits canviïn de dinàmiques si volen que hi militin més dones. Marta Ribas ha lamentat haver escollit voluntàriament haver prioritzat la vida professional, per deixar de banda massa sovint la vida privada, mentre que Rocío Martínez-Sampere ha afirmat haver hagut de pagar un preu polític altíssim per no haver-hi renunciat. Per la seva banda, Marta Rovira ha manifestat que ha après a conviure amb la culpabilitat de compaginar la vida personal amb la laboral.