17 de novembre. Cinc de la tarda. La candidatura de Catalunya en Comú-Podem té enllestida la seva llista a Tarragona per presentar-la a la Junta Electoral. Contra pronòstic, però, la llista no és admesa. El motiu: hi figuraven 11 dones i 7 homes i la llei no permet que, per garantir la paritat, se superi el 60% d'un sol gènere. Quedaven dues hores perquè acabés el termini per registrar la llista, així que van haver d'improvisar. Una de les candidates va passar a ser suplent i el representant legal de la candidatura es va incorporar a la llista encapçalada per Yolanda López per garantir que s'admetia com a vàlida.   

Per increïble que sembli, la situació és insòlita. La política no deixa de ser un reflex de la societat i ha estat sempre capitalitzada pel món masculí. Catalunya no ha tingut mai una presidenta. Espanya, tampoc. Les dones caps de llista no han estat mai majoria i fins l'any 2006 no es va aprovar a l'estat espanyol una llei per acabar amb la discriminació i garantir una presència que com a mínim s'acosti a la igualtat en les llistes electorals. En aquestes eleccions, només hi ha una aspirant oficial a la presidència de la Generalitat és Inés Arrimadas, de Ciutadans. 

Més enllà del tàndem Colau-Domènech

Catalunya en Comú-Podem, encapçalada per Xavier Domènech, reivindica que és la candidatura amb més dones i les xifres li donen la raó. A la llista de Barcelona, hi ha 42 dones i 42 homes; a la de Tarragona, 10 dones i 8 homes; i a la de Lleida 8 dones i 7 homes. La xifra global conclou que els "comuns" es presenten a aquestes eleccions amb 71 candidates i 64 candidats. És una de les dades que la número dos de la coalició, Elisenda Alamany, exhibeix amb orgull. Fins ara, la visibilitat dels "comuns" ha estat molt marcada pel tàndem d'Ada Colau i Xavier Domènech. Però un grup de dones es prepara ara per entrar en el quadre de comandament del grup parlamentari.

Perquè després d'Alamany, venen dues dones més a la llista: Jéssica Albiach i Marta Ribas. Al seu programa electoral, els "comuns" aposten, a més, per la creació d'una conselleria d'Igualtat, Feminismes i Diversitat per afrontar de forma institucional i estructural un greuge social històric i impulsar un pla integral per acabar amb les violències masclistes. 

La doble lupa

Perquè na cosa és garantir la presència numèrica entre homes i dones a la política i l'altra que realment es produeixi un repartiment equitatiu del poder. Durant les últimes dècades, un grup cada vegada més important de dones han trencat motlles trepitjant fort en la política catalana, però malgrat els avenços, encara són una excepció. A la primera línia encara estan infrarepresentades i pesa sobre elles una doble lupa: una pel simple fet de dedicar-se a l'activitat política i l'altra per la seva condició de dones, per la qual senten la pressió d'haver de justificar sovint la seva vàlua per ocupar un càrrec d'alt nivell.