Els vuit diputats que s'asseuen als escons del grup mixt en nom del PDECat van ser escollits el juny del 2016 perquè anaven a la llista de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) sota el lideratge de Francesc Homs. Al cap de només dues setmanes, el partit es va refundar en un congrés convuls i, amb el pas dels mesos, va perdre el cap de files arran d'una inhabilitació al Tribunal Suprem per la participació en el 9-N. Els canvis que ha viscut l'espai nacionalista al llarg de l'ultima fase del procés queden exemplificats en els grups parlamentaris de Madrid -tant al Congrés com al Senat-, i en els últims temps el debat intern ha anact creixent a causa de fos factors: el naixement de la Crida Nacional per la República i l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa.
La primera qüestió, segons resumeix un alt dirigent del PDECat de forma gràfica, es podria definir amb un marcador futbolístic: "Estem 5-3". Què vol dir, això? Que hi ha cinc diputats que observen amb reticències la posada en marxa de la Crida, que aspira a funcionar som un partit, i tres que avalen el nou moviment de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra. Els cinc més escèptics són Carles Campuzano -portaveu-, Jordi Xuclà, Ferran Bel -secretari d'organització del PDECat-, Feliu Guillaumes i Sergi Miquel. En canvi, Míriam Nogueras -vicepresidenta del partit i responsable d'acció política a Madrid-, Lourdes Ciuró i Antoni Postius han participat amb entusiasme en el naixement de la Crida.
Nogueras i Ciuró, per exemple, es van fer fotografies des de l'escenari amb la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, quan va acabar la convenció fundacional del nou moviment. Postius, que és candidat per Lleida -Ciuró ho és per Sabadell-, ha visitat Puigdemont a Waterloo, com també van fer les dues seves companyes de grup fa tan sols unes setmanes. La vicepresidenta del PDECat segueix fil per randa les directrius de l'entorn del president a l'exili, i dins l'executiva del partit la segueixen dirigents com Ciuró, Montse Morante i Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga. Campuzano, en canvi, deia aquesta setmana a Radio Euskadi que no tenia intenció de fer-se de la Crida.
Campuzano, Xuclà, Bel, Guillaumes i Miquel es mantenen escèptics sobre la Crida; Nogueras, Ciuró i Postius en són entusiastes fundadors
Aquesta qüestió, en tot cas, no es va tractar en la reunió mantinguda dijous al Palau de la Generalitat amb el president Quim Torra. Un dels compromisos que en va sortir és que aquest tipus de trobades siguin periòdiques -cada mes, aproximadament- per coordinar les accions al Congrés i al Senat amb l'acció de Govern. A la cambra alta, la divisió entre partidaris i prudents amb la Crida també es fa notar. Josep Lluís Cleries se n'ha fet fundador, mentre que Marta Pascal -a qui els sectors afins a Puigdemont van descavalcar de la direcció del PDECat en l'últim congrés- és partidària que la formació segueixi funcionant sigui quin sigui el projecte de la Crida. Pascal, des que va deixar la primera fila del partit, està centrada en el Senat sense exposar-se als mitjans.
Perspectives de diàleg?
En les hores prèvies a la celebració de la Diada d'enguany, Campuzano va negociar amb el PSOE una moció en la qual es demanava encetar el diàleg entre l'Estat i la Generalitat dins "l'ordenament jurídic vigent". El rebombori generat -i la intervenció directa de Puigdemont- van motivar-ne la retirada, explicada públicament per Nogueras. La situació resumeix els enfocaments existents dins l'espai de l'antiga Convergència a l'hora d'abordar les relacions amb Sánchez, a qui els diputats del PDECat van avalar com a president en la moció de censura. Els més moderats admeten, això sí, que el líder del PSOE "no dona marge" a acords rellevants perquè no ha fet cap oferta palpable.
"Hi ha un canvi de to amb Catalunya, però no un canvi de to amb el procés", resumeixen fonts del partit consultades per NacióDigital. Com en el cas de la Crida, el grup conté dues aproximacions: una de favorable als "acords puntuals" sobre aspectes que tinguin a veure amb el dia a dia dels catalans, i una basada en el "no a tot". Nogueras és més partidària d'aquesta via -en consonància amb el que defensa Jordi Turull des de la presó de Lledoners-, mentre que Campuzano encara l'altra ànima, que ara passa, per exemple, per negociar la reforma laboral amb l'executiu del PSOE.
Artur Mas, en les entrevistes que ha concedit aquestes dues últimes setmanes, destaca que el sobiranisme ha de fer una reflexió: si vol dotar de certa estabilitat Sánchez o bé provocar-ne una caiguda amb el risc que acabin manant PP i Ciutadans.
Sánchez obtindria aquesta estabilitat si aprovés els pressupostos generals de l'Estat, però el PDECat -com ERC- ni tan sols entrarà a negociar-los. "Nosaltres no trafiquem amb la dignitat ni amb la democràtica", va solemnitzar Torra dimecres al Parlament en una intervenció que va servir per formalitzar al ruptura amb Sánchez després dels escrits de Fiscalia demanant 214 anys de presó per a la cúpula del procés. El grup parlamentari a Madrid manté que el PSOE "en cap moment" s'ha posat en contacte amb el PDECat per treballar els comptes, avalats per Podem, i que si no hi ha gestos clars cap a Catalunya -autodeterminació i presos- no hi ha res a parlar.
Dirigents consultats assenyalen que és més probable l'indult o l'amnistia dels encausats si hi ha un govern del PSOE amb el suport de Podem
Les perspectives de diàleg no han evitat la ruptura, per bé que hi ha dirigents nacionalistes que apunten que "l'indult o l'amnistia" als encausats és més proper si Sánchez segueix a la Moncloa i Podem té influència sobre el president. De moment, però, la tensió segueix: el PDECat va registrar dijous una proposició no de llei que demana reprovar Felip VI i l'abolició de la monarquia, emulant el text ja aprovat pel Parlament i recorregut per la Moncloa al Tribunal Constitucional. El registre va arribar hores després de la reunió amb Torra a Palau, però durant la cita "només s'hi van dedicar cinc segons", indica un dels presents. El conflicte amb l'Estat i el debat intern que sacseja l'espai de l'antiga CDC afecten directament l'acció del PDECat a Madrid.
