Reunió on s'ha constatat el fracàs de la Llei electoral. Foto: ACN
L'Estatut d'Autonomia de 1979 preveia la possibilitat que Catalunya disposés d'una Llei electoral pròpia. El 2015, quasi quatre dècades més tard, no s'ha passat de les paraules als fets i les eleccions del proper 27 de setembre, que haurien de tenir caràcter plebiscitàries, es regularan amb la Llei orgànica de règim electoral espanyola de l'any 1985. Es dóna la circumstància que, precisament, la possibilitat de canviar la consulta prohibida per unes eleccions eren una de les motivacions per intentar aprovar el text.
Es constata el fracàs al Parlament
Aquest dimarts, a manca de dos mesos i mig de les onzenes eleccions al Parlament, s'ha certificat el fracàs de l'enèsim intent de tancar una Llei electoral catalana. La La ponència que l'estava negociant s'ha tancat amb la seva darrera reunió sense un acord en el sistema electoral, cosa que ha impedit que hi hagi un text que pugui votar-se al ple. Com que amb el final del mandat –previst per a aquest estiu- el projecte de la llei decau, els grups han demanat que es redacti un document de síntesi de tot el que s'ha treballat a la ponència i dels acords als que sí s'havia arribat en la part de l'administració electoral, amb l'esperança que les noves majories sorgides del 27-S puguin aprofitar-ho.
Només una sorpresa d'última hora podria haver impedit el fracàs i que el ple del Parlament votés la llei, amb o sense sistema electoral. Però les posicions no han canviat i després de poc més de mitja hora de reunió aquest dimarts al matí, els diputats han constatat el fracàs del nou intent per aprovar la Llei electoral. El projecte de llei, doncs, acaba al calaix, la ponència es tanca i la legislatura acaba sense un acord.
L'escull principal s'ha centrat, sobretot, en el recompte a partir del qual es fa el repartiment d'escons, element que ha centrat les discussions des de l'inici de l'actual període autonòmic, especialment entre CiU i el PSC. La resta de detalls del sistema sempre han estat negociables i mai han sigut línies vermelles per als partits, però el recompte és una peça tan irrenunciable que ha tingut i té les negociacions encallades. D'una banda, CiU i ERC mantenen que per garantir la representació territorial i que les zones menys poblades no perdin pes, cal seguir amb un recompte per circumscripcions. De l'altra, PSC, PPC, ICV-EUiA, C's i la CUP creuen que el recompte ha de ser únic a nivell nacional per tal d'elevar el grau de proporcionalitat en el sistema.
A partir d'aquesta premissa, cada partit ha tingut sempre el seu model i les seves preferències per desenvolupar la llei, però en tots els casos s'han mostrat disposat a negociar-les. El recompte, però, ha impedit sempre que 90 diputats del Parlament –la majoria de dos terços- poguessin donar suport a un sistema electoral i, per tant, aprovar la llei que Catalunya mai ha aconseguit pactar.
A la sortida de la reunió d'aquest dimarts, els grups han confirmat que aquest segueix sent el problema que enroca les posicions i encalla les negociacions. Amb tot, CiU, ERC i ICV-EUiA pretenien que, si com s'ha demostrat el sistema no es consensuava, es pogués votar i aprovar tota la part de l'administració electoral, la Sindicatura i les pràctiques que regulen les eleccions (vot electrònic, urnes mòbils, accessibilitat en el vot, tramesa única de propaganda, blocs electorals als mitjans,...). Però PSC, PPC i C's han reiterat aquest dimarts que sense un sistema electoral a la llei, no votarien favorablement cap part. Així, sense els 90 diputats necessaris per aprovar canvis en una Llei electoral, la votació estaria perduda igualment.
D'altra banda, com que a la ponència s'havia incorporat el text de la ILP sobre llei electoral que es va presentar al 2010 i que mai s'ha arribat a votar, existeix la possibilitat que en acabar la legislatura es pugui deixar aquesta Iniciativa Legislativa Popular viva -les lleis decauen amb la fi dels mandats però les ILP no- i així el nou Parlament tindria una excusa més per iniciar de nou els tràmits si volgués intentar de nou pactar una llei electoral
ICV-EUiA acusa PSC, PPC i C's d'obstruccionistes
Poc després de finalitzar la reunió, el diputat que ha fet de portaveu d'ICV-EUiA a la ponència, Jaume Bosch, ha qualificat l'episodi com "un dels més tristos que pot viure el Parlament, perquè s'ha constatat novament la incapacitat de tots els grups de tirar endavant una llei que fa 35 anys que esperem".
A l'hora de repartir culpes, però, assegura que hi ha una "responsabilitat que afecta a tots els partits" i assenyala també específicament "l'actitud de CiU i ERC en no acceptar el recompte nacional pel sistema electoral, que no ha afavorit el consens". Tot i això, Bosch ha volgut carregar sobretot contra socialistes, populars i Ciutadans, a qui ha acusat de tenir "una actitud obstruccionista" per no acceptar portar al ple i aprovar la part de l'administració electoral pactada i deslligar-la del sistema electoral on hi ha el desacord.
“Avui s'ha constatat que en realitat PSC, PPC i C's no volen que hi hagi una Sindicatura Electoral de Catalunya, perquè en el fons el que volen és que les properes eleccions al Parlament quedin regulades per la Junta Electoral Central", s'ha queixat Bosch, que ha lamentat "especialment que el PSC li faci el joc a PPC i C's”.
El PSC apunta a CiU i ERC
Per la seva part, en una nota de premsa, el ponent socialista de la llei, el diputat David Pérez, ha lamentat que Catalunya no pugui comptar amb una llei electoral pròpia aquesta legislatura, i ha posat de manifest que CiU i ERC "no han impulsat elements de consens que permetessin un acord ampli que hauria significat l'aprofundiment de la qualitat democràtica del país". Per Pérez, la Llei electoral ha d'incloure el sistema de recompte, "com passa a tots els països" i ha recordat que va ser la llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, qui va fer notar que "una llei que no inclogui el sistema de recompte no té cap sentit". “De fet –diu Pérez- hem arribat a un punt en que s'havia de triar entre una llei inútil o una d'injusta”.
El diputat socialista ha afegit que la ponència ha evidenciat que "cinc grups parlamentaris som partidaris d'un recompte nacional, que permetria que els vots tinguin el mateix valor, amb independència d'allà on s'emetin, però dos grups s'ho oposen, i tot i no tenir majoria qualificada, fan valdre els seus escons per a bloquejar la llei".
Neus Munté demana una reflexió per la manca d'acord
La vicepresidenta del Govern i portaveu, Neus Munté, ha instat aquest dimarts tots els grups a reflexionar sobre la manca d'acord en la Llei electoral i en la reforma dels consells comarcals, dues normatives que no acabaran sent aprovades aquesta legislatura per falta de consens. "La reflexió ha de ser compartida per totes les forces", ha dit Munté en roda de premsa. La portaveu no ha volgut parlar de "fracàs", però sí que ha reclamat analitzar per què hi ha hagut "dificultats que es revelen insalvables i que impedeixen" l'aprovació d'aquestes dues normatives.
