Les eleccions europees de diumenge van sorprendre tothom. A la majoria, perquè va veure que ERC guanyava uns comicis per primera vegada des de la República. Però en el camp unionista, també va suposar tot un sotrac veure que el PP queia a la cinquena posició i Ciutadans (C's) no acabava de rendibilitzar aquesta pèrdua de vots. El sociòleg de la Universitat Abat Oliva (UAO) Javier Barraycoa té una primera explicació d'aquesta desmobilització: "El votant unionista té clar que el 9 de novembre no hi haurà consulta. Per tant, per què s'ha de mobilitzar? Diumenge es va comportar com normalment es comporta a les europees. Pensa que ja va fer la feina quan va escollir Rajoy president per majoria absoluta."

És a dir, el votant català partidari de la unitat d'Espanya va considerar diumenge que "impedir el 9 de novembre no depenia del seu vot, sinó del govern central". En canvi, el votant independentista "sí que que tenia clar que havia de donar un cop de força, sí que estava molt mentalitzat", i per això es va mobilitzar arreu del país. Un anàlisi similar és el que fa el politòleg de la Fundació Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull (URL) Roger Buch: "No veien que mobilitzar-se fos gaire rellevant. En canvi, el 2012 sí que es pensaven que es jugaven la unitat d'Espanya. Ara, en canvi, era més difícil explicar que calia votar."

"El nacionalisme creu en la força dels vots per aconseguir la independència. Té una trama legal tan complexa per davant que només pot mirar d'exhibir milions de vots. En canvi, l'unionisme confia en què l'Estat ja ho resoldrà tot, i no considera que sigui una qüestió d'anar a votar a cada elecció", descriu Barraycoa.

Buch també té clar que gran part de la mobilització de diumenge s'ha d'atribuir als votants dels partits independentistes, alhora que constata un cert cansament en el votant unionista. "Sovint es diu que el catalanisme es cansarà, però es cansarà abans l'unionisme, perquè mantenir la tensió per alguna cosa a la contra, la que sigui, és més complicat", sosté.

Barraycoa li dóna part de raó. També detecta "cansament", i hi afegeix: "El que en diuen unionistes -paraula que no m'agrada- estan refiant-se massa que l'Estat no aprovarà la consulta."

C's descol·loca

La formació d'Albert Rivera va sumar diumenge 157.873 vots a Catalunya. Un resultat sorprenent, atès que el PP es va ensorrar i que la formació taronja va quedar lluny dels 275.007 vots aconseguits a les catalanes del 2012. "Un partit que ha nascut a Catalunya, encara que sigui antinacionalista, s'entén que la seva àrea de treball és Catalunya, no fora de Catalunya. No s'ha acabat d'entendre per què Rivera s'estava a Madrid, per què Javier Nart va fer tan poca campanya a Catalunya... i això ha passat a gent que és antinacionalista!", assegura Barraycoa.

De la mateixa manera que no s'entendria que el partit regionalista de Cantàbria fes campanya europea, el votant unionista català tampoc no ha acabat d'entendre l'estratègia de C's, assegura Barraycoa. "Recuperarà els votants a les properes eleccions al Parlament, segur. I a les municipals veurem si aconsegueix un arrelament, o és només un partit de Barcelona típic del lerrouxisme moderat", augura.

Buch també hi afegeix un nou vector: "Poden haver perdut alguns vots cap a Podemos als barris obrers, en tant que C's té vot als barris extrems econòmicament."

Un milió i mig de vots, pocs vots

Perquè l'independentisme realment tingués força internacional, Barraycoa conclou que hauria de millorar encara més els resultats de diumenge. Els 1.401.421 vots que van aconseguir ERC, CiU i ICV en són pocs en relació amb els 5.317.789 catalans cridats a les urnes. Tot just un 26% del cos electoral. "De cara a Europa, això no és força suficient", apunta. "Encara han d'aparèixer un milió de vots independentistes més", sosté.

El termòmetre de Badalona

Ni C's, UPyD ni Vox, doncs, no s'han presentat com a opcions vàlides per al votant espanyolista, agrupat fins ara majoritàriament a l'entorn del PP. La líder del PP Català (PPC), Alícia Sánchez-Camacho, assegurava dimarts que el seu votant s'havia quedat a casa com a càstig per "tous" en contra del procés, alhora que es vantava del fet que no havien patit gaires fugues. "A zones on el vot del PP és majoritari, com els barris Llefià o la Salut de Badalona, el nivell de participació del nostre votant ha estat molt baix. Hi va haver una manca de mobilització del nostre votant, que no va anar a d'altres partits, com Vox o C's. És un toc d'avís clar al PPC i al PP, del que en prenem bona nota", explicava. De fet, l'anàlisi detallat de les últimes conteses electorals a Badalona o Castelldefels li dóna la raó. El vot absolut al PP cau en picat -com al PSOE-, mentre que C's no ho rendibilitza. En canvi, el nivell de mobilització del votant d'ERC és pràcticament idèntic a les eleccions al Parlament del 2012 i a les europees de diumenge. Però, amb els mateixos vots, els republicans van quedar cinquens el 2012 i, ara, segons.