Què va passar entre el 25 d'octubre i el 27 d'octubre del 2017? Les reconstruccions s'han fet fins ara sense la veu directa dels protagonistes, però a partir del judici al Tribunal Suprem es podrà conèixer la versió directa, sense filtres, de tots els desencadenants que van conduir el país cap a la declaració de la independència. El primer que s'hi ha referit amb detall ha estat Joaquim Forn, exconseller d'Interior, que a preguntes del seu advocat ha volgut deixar clar que la proclamació de la República no va tenir cap transcendència ni cap efecte pràctic. També ha indicat que Carles Puigdemont, el gran absent en el judici i a qui no s'ha acceptat com a testimoni, era partidari d'anar a eleccions. No les va convocar pel fracàs del diàleg amb Madrid i per la pressió de sectors de l'independentisme, inclosos membres del seu Govern.

"No és cap notícia", ha remarcat Forn -que es prepara per compatibilitzar el procés al Suprem amb la candidatura a l'alcaldia de Barcelona- sobre les intencions de l'expresident de la Generalitat. L'exconseller, que ha començat visiblement nerviós i ha acabat amb més calma, ha resseguit les preguntes del lletrat Xavier Melero per reconstruir les hores decisives de finals d'octubre. El dia 25 hi va haver una reunió al Palau de la Generalitat que va incloure membres del Govern -no tots-, dirigents de les entitats i integrants de l'anomenat estat major del procés.

El dilema era clar: DUI o eleccions. Jordi Sànchez, en aquells moments ja tancat a Soto del Real, va fer saber per carta -entregada pel Síndic de Greuges, Rafel Ribó- que era partidari d'anar a eleccions. Forn no ha acabat de revelar què defensava, però sí que ha relatat una reunió el dia 26 d'octubre del 2017 a la conselleria de l'Interior, amb pràcticament un centenar de persones, en la qual va assenyalar que si hi havia comicis autonòmics es podrien reunir la setmana vinent amb normalitat, però que si hi havia 155, no es podria celebrar cap trobada d'aquest tipus al cap de set dies. "Estarem cessats", va dir Forn al personal de la conselleria reunit a l'auditori del departament.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xOX0Xcy22vs[/youtube]
Menys d'una setmana després, de fet, l'exconseller va ser un dels que van viatjar fins a Brussel·les per fer una roda de premsa al costat de Puigdemont, el qual va arribar a la capital belga amb la voluntat d'arrencar un exili sostingut en el temps. Després de la compareixença, que va ser multitudinària, Forn va tornar amb avió a Barcelona, com també ho van fer Dolors Bassa -reclosa a Alcalá Meco- i Meritxell Borràs, acusada de malversació de fons públics i desobediència. En aquell moment ja era vigent l'article 155 de la Constitució, contra el qual no es va oferir "resistència", segons l'exconseller. Puigdemont, això sí, havia anunciat a través de portaveus que el dilluns posterior a la intervenció de l'autonomia seria a Palau a partir de les nou del matí.

Diàleg, diàleg, diàleg

Forn ha llegit les paraules del 10 d'octubre amb les quals Puigdemont va donar per suspesa la proclamació de la República que s'havia de fer, segons la llei del referèndum, dos dies després de la votació: "El Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada". L'expresident va revelar -sense concretar- que hi havia hagut ofertes de mediació internacional, i que calia actuar amb prudència.

[blockquote]Forn ha llegit les paraules textuals de Puigdemont amb les quals va donar per supesa la declaració de la independència el 10 d'octubre del 2017[/blockquote]
Aquesta prudència es va mantenir fins al 27 d'octubre, i en tot moment -aquesta és la versió de Forn, però també la que ha impregnat la declaració matinal d'Oriol Junqueras- es va apostar per la via del diàleg. Per això es va suspendre la DUI, per això es va provar la mediació i, per això, es va ajornar tant com es va poder la proclamació de la República, ha sostingut Forn. Ara bé: fins i tot el dia de la declaració es van evitar accions que comportessin un abans i un després. Forn ha indicat que no es van posar en contacte amb cap cancelleria, ni tan sols amb l'Estat. Cap efecte jurídic de la declaració al Parlament.

De fet, la declaració "política" d'independència, pròpiament, no es va votar. Sí que va passar en el cas de les dues propostes de resolució, però el text que proclama la República ni tan sols es va publicar als butlletins oficials. Unes explicacions que Forn portava preparades en la mesura que les ha plantejades el seu advocat, i que ara es podran comparar amb les intervencions que facin els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, que van viure aquells dies amb molta intensitat al Palau de la Generalitat.