Politica

Les institucions catalanes es disculpen amb les víctimes del terrorisme per no haver «estat a l'altura»

"Estem avui aquí per demanar perdó humilment", afirma Colau | Puigdemont recorda a l'executiu de Rajoy que la coordinació policial és "imprescindible" | Juntament amb Urkullu, dos ministres de Rajoy i associacions d'afectats participen en l'acte del trentè aniversari de l'atemptat d'Hipercor

ARA A PORTADA

Publicat el 19 de juny de 2017 a les 17:25
"Mea culpa" de les institucions catalanes davant les víctimes del terrorisme aprofitant l'acte d'homenatge coincidint amb el 30è aniversari de l'atemptat d'Hipercor a Barcelona, el més mortífer que va fer ETA. L'alcaldessa, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, han disculpat el rol que han mantingut les institucions catalanes els darrers anys per "no haver estat a l'altura" amb les víctimes.

La primera edil ha estat la més contundent: "Estem avui aquí per demanar perdó humilment si les institucions no sempre hem estat a l'altura". També s'hi ha sumat Puigdemont, després: "Algunes vegades, potser massa, heu sentit que no hem estat a l'altura de les circumstàncies i no hem sabut respondre a les vostres necessitats, no només de diners, sinó de reconeixement, d'escalf, de sentir que algú podia empatitzar amb el vostre dolor". 

L'explosió al centre comercial Hipercor va provocar 21 víctimes mortals i més de quaranta ferits. Lluny de caure en l'oblit, els darrers dies s'han succeït els homenatges a les víctimes –del Parlament i de la ciutat-, i aquest dilluns s'ha fet l'acte institucional que ha reunit les institucions catalanes i espanyoles davant el monòlit en record a les víctimes del terrorisme de la confluència entre l'avinguda Meridiana i la de Rio de Janeiro. L'ha organitzat l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT).

El president de l'ACVOT, José Vargas, s'ha queixat de l'oblit de les víctimes, i ha fet una crida a les autoritats "perquè es persegueixi amb tots els poders de l'Estat els assassins", de manera que "cap delicte per terrorisme quedi impune". El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha respost la demanda amb la seva defensa que no hi pot haver equidistància: "Crec que hi ha uns botxins i hi ha unes víctimes".

Crits de "golpista" contra Puigdemont

De l'acte no ha passat de llarg la polèmica per la intenció de Rajoy de frenar la convocatòria de 500 places de Mossos d'Esquadra, malgrat que poca estona abans ja s'havia colat en la inauguració d'una exposició de l'atemptat d'Hipercor, i Puigdemont ha considerat que la coordinació policial és "imprescindible" per lluitar contra el terrorisme. Segons ell, ja no hi ha la violència d'ETA, però l'amenaça ara és global. La seva intervenció ha començat amb crits de part del públic en contra de la independència, com "viva España" i "golpista", i Vargas ha hagut de demanar que paressin, advertint-los: "És un acte de víctimes del terrorisme, no polític".
 

Intervenció de Puigdemont en l'acte d'homenatge a les víctimes de l'atemptat d'Hipercor. Foto: ACN


L'acte ha acabat amb una ofrena floral i un minut de silenci. Ha reunit Puigdemont; Colau, que ha interromput momentàniament la seva baixa de maternitat; el lehendakari basc, Íñigo Urkullu –no ha intervingut-; dos ministres de Rajoy –Zoido i Dolors Montserrat (Sanitat)-; dos consellers del Govern –Jordi Jané (Interior) i Carles Mundó (Justícia)-; una del govern de Navarra –Ana Ollo-, els comandaments policials i dels bombers, i representants de les víctimes: el president d'ACVOT i la de la Fundació Víctimes del Terrorisme, Mari Mar Blanco.

L'atemptat de fa 30 anys

El 19 de juny del 1987 membres del comando Barcelona d'ETA van deixar un Ford Sierra al pàrquing soterrani del centre comercial, amb una barreja de prop de 30 quilos d'amonal i més de 200 litres de líquid inflamable, i tot seguit van efectuar diverses trucades per avisar de la col·locació de l'explosiu: al mateix Hipercor, a la Guàrdia Urbana i al diari Avui. Però la direcció del centre comercial va decidir no desallotjar.

Uns mesos després de l'atemptat, el setembre de 1987, van ser detinguts Josefa Ernaga i Domingo Troitiño, com a autors materials de la massacre, que van ser condemnats a 794 anys de presó. Un altre membre del comando, Rafael Caride, i Santiago Arróspide, àlies Santi Potros, un dels màxims responsables d'ETA en aquell moment –i que havia donat l'aprovació a l'acció- van ser també detinguts i condemnats a 790 anys.