La proposta de reforma constitucional que han pactat els socialistes veu la llum. Després del Consell Territorial del PSOE d'aquest dissabte a Granada, el partit ha fet públic el text definitiu, que planteja els principis en que s'hauria de basar la nova carta magna espanyola. La seva proposta, però, tanca la porta a poder atribuir a Catalunya la condició de nació, donat que segueix classificant els territoris en "nacionalitats i regions". El document també planteja que un Estatut recorregut només pugui ser referendat un cop hi hagi sentència del TC i amb el text modificat. Igualment, "s'aconsella" fixar un model de finançament a la Constitució basat "en l'alemany" per potenciar l'ordinalitat.

Catalunya no és nació

Una de les qüestions que més polèmica havia arrossegat entre els 'barons' del PSOE era la demanda del PSC d'explicitar a la nova Constitució el reconeixement de Catalunya com una nació. No podrà ser. Tot i la interpretació que fa Pere Navarro, líder del PSC, del text pactat, el redactat deixa ben clar que, tal i com passa ara, la carta magna "distingeix expressament els territoris denominant-los nacionalitats i regions". Res de nacions, doncs. Tant és així, que el document socialista posa en valor que "aquesta diferenciació -nacionalitats i regions- s'ha projectat plenament en els seus Estatuts permetent a algunes comunitats la seva definició com a entitats polítiques particulars, dins del conjunt de l'Estat".

De fet, el text parla d'aquest aspecte en un punt on tracta els "fets diferencials" i ho posa al mateix nivell que la llengua, el sistema d'ensenyament en català o el concert econòmic basc i navarrès.

Navarro havia assegurat que en una part del document s'esmentava que cada autonomia podria referir-se a sí mateixa com digués el seu Estatut, i agafant-se a que el Preàmbul del de Catalunya diu que els catalans se senten una nació, interpretava que quedava reflectit el reconeixement explícit en la reformulació de la Constitució. La literalitat del text, però, és diferent i només parla en aquests termes quan es refereix al nom del territori. "La referència expressa a cada comunitat serviria perquè aquestes quedessin identificades amb la denominació per elles triades en els seus Estatuts", diu el document aprovat.

Una qüestió que el PSC sí ha aconseguit arrencar al PSOE és la recerca d'un mecanisme per evitar que torni a passar el que va passar amb l'Estatut de Catalunya, que va ser retallat per una sentència del Tribunal Constitucional després de ser aprovat en referèndum pel poble. Ara, el sistema que proposen els socialistes ho impediria invertint l'ordre. Així, un cop un estatut sigui aprovat per les Corts Generals, s'obriria un període de tres mesos per a la seva impugnació davant el Tribunal Constitucional.

"Si aquesta es formalitza, el TC haurà de resoldre el recurs en el termini màxim de sis mesos, i solament se sotmetrà a referèndum el text, una vegada produïda la sentència del Tribunal Constitucional i corregit, si s'escau, el text estatutari", es pot llegir a la proposta del PSC i el PSOE. D'aquesta manera, mai es podrà referendar un estatut recorregut sense sentència i, en tot cas, s'haurà de sotmetre a votació la llei ja retallada.

La referència alemanya per mantenir l'ordinalitat

Altre dels cavalls de batalla del PSC ha estat poder garantir a la proposta de reforma el principi d'ordinalitat en un sistema de finançament inclòs a la Constitució. En aquest cas, els catalans se n'han sortit bastant i han trobat la fórmula per deixar-ho palès sense fer-ho explícit del tot per evitar que els seus col·legues espanyols ho vetessin. Així, el document diu que "en el finançament seria aconsellable prendre com a referència el federalisme alemany, atès que l'evolució del model LOFCA ha portat a un sistema que, gravita en bona mesura sobre uns impostos comuns la recaptació dels quals es reparteix entre tots dos nivells de govern", i inclou també que s'hauria de "prendre la referència en la jurisprudència constitucional alemanya la precisió ratificada pel Tribunal Constitucional, que diu que la contribució interterritorial no pot col·locar en territori en pitjor condició relativa de qui contribueix respecte a qui es beneficia".

El text també dóna la raó al PSC en admetre que "la Constitució no és més que una fulla en blanc en quant a la definició del sistema de finançament autonòmic i, per tant, es tracta d'una qüestió que queda desconstitucionalizada". Recorda també que cal tenir en compte que un model plasmat a la nova carta magna "hauria d'incorporar amb més precisió els principis del sistema, és a dir i entre uns altres, l'autonomia financera; la solidaritat interterritorial; el principi de coresponsabilitat; el principi de suficiència i el principi de coordinació".

El TSJC, última instància

També pot el PSC considerar un èxit el redactat referent a la justícia, donat que la descentralització que proposaven ha estat pràcticament acceptada al complet per la resta de socialistes. D'aquesta manera, el document proposa que "amb caràcter general, els diferents processos en tots i cadascun dels ordres jurisdiccionals hagin de culminar en els Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) de cada comunitat i no en el Tribunal Suprem". Això, diu el text, "culminin la successió d'instàncies al territori de cada autonomia, el que equival al fet que el Suprem sigui un Tribunal de Cassació per a unificació de doctrina i no una segona o tercera instància".

De la mateixa manera, també ha estat ampli l'acord dels socialistes en determinar que, com reclamava el PSC, la nova Constitució hauria de llistar les competències exactes de l'Estat i de cada autonomia, evitant així els conflictes que ara apareixen. "En les competències de l'Estat han de prevaldre aquelles en les quals es reuneixin totes les funcions de regulació i execució. En paral·lel, això suposa que també les comunitats disposaran de competències exclusives, la qual cosa evitarà duplicitats, i en conseqüència es reduiran les competències compartides i es garantirà que les comunitats exerceixin aquelles que són exclusives sense interferències", es pot llegir al document aprovat a Granada. En el que ja no hi ha ni acord ni redacció és en quines competències exactes haurien de pertànyer a cada administració.

Una bilateralitat condicionada

El tracte en la negociació entre Catalunya i l'Estat també ha estat un dels elements de més debat entre els socialistes. Des de Catalunya s'ha defensat que pogués haver una bilateralitat lleial, però molts 'barons' han vist això com un privilegi. I el document que ha recollit el consens, finalment, manté unes condicions de tracta bastant semblants a les actuals. "El marc comú de relacions intergovernamentals no és incompatible amb el reconeixement d'una relació bilateral, tot i que sotmesa al marc multilateral, això és, que el marc de relacions intergovernamentals ha de ser multilateral encara que permeti la presència de procediments i òrgans bilaterals", diu el punt redactat al respecte.

Per últim, pel que fa a la reforma del Senat, tots els socialistes vénen manifestant en les darreres setmanes que volen convertir-lo en una autèntica cambra federal i que sigui el lloc de representació de les autonomies. Per això s'han presentat diferents propostes i fórmules per al nou Senat provinents d'Andalusia, el País Valencià, Catalunya, Astúries... I tantes reformes possibles hi ha, que no n'han triat cap, deixant el detall de la reforma escollida per més endavant.

Senat sense massa concreció però amb CPFF

Tot i això, si s'especifica que "s'ha de suprimir l'actual Senat i crear una nova càmera de Representació Territorial" i que "per representar la voluntat autonòmica, ningú millor que els governs de cadascuna de les comunitats, ja que són ells els responsables màxims de la seva direcció política i, a més, són també ells els que de manera més unitària poden expressar la voluntat de cadascuna d'aquestes".

El document també concreta que en aquest nou Senat les decisions "s'adoptarien, per regla general, per majoria simple dels vots a favor, excepte quan per a casos singulars (com el de l'aprovació de Lleis d'Harmonització o el de la reforma de la Constitució), s'exigís una majoria qualificada". "Les lleis estatals l'aprovació de les quals requeriran l'assentiment inexcusable de la nova càmera serien totes aquelles que tingués un contingut d'alta rellevància autonòmica", es diu al document, que explica també que els socialistes són partidaris "d'instal·lar en la nova càmera el Consell de Política Fiscal i financera, autèntic fòrum del debat sobre les finances de l'Estat i el seu repartiment territorial".