Últimament tothom sembla molt escandalitzat pels sous, indemnitzacions i plans de pensions dels directius de les caixes catalanes. Hi ha gesticulacions de sorpresa i declaracions solemnes des de tots els àmbits, especialment les institucions, partits polítics i sindicats. Fins i tot l'Oficina Antifrau ha permès, elegantment, que tots els mitjans poguéssim fer titulars més o menys grandiloqüents en anunciar als quatre vents que obre una investigació.
Però, a l'hora de la veritat, el cert és que la majoria dels que s'escandalitzen formaven part de les assemblees que aprovaven, any rere any, els comptes de totes i cadascuna de les caixes. El fet que els assembleïstes -molts d'ells polítics i sindicalistes- no es llegissin les memòries que els entregaven no els eximeix de responsabilitat. I si no, que no haguessin cobrat el sobre amb les dietes que els feien arribar aquells mateixos directius.
No els passarà res, a tots aquests financers del totxo. Tot estava computat a les auditories i tot constava en un lloc o altre. Tot legal. Però ara almenys alguns d'ells passaran una mala estona quan algú els assenyali pel carrer, encara que uns quants dels que aixecaran el dit acusador tampoc no tinguin vergonya.
ARA A PORTADA
Publicat el 15 de gener de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política El Parlament insta el Govern a crear la T-Lleure: que és?
-
Política Detinguts dos menors acusats de filtrar a internet dades sensibles de Pedro Sánchez i dos ministres
-
Política Derrota d'Illa al Parlament: l'oposició tomba la mesura estrella dels 200.000 pisos
-
Política El PSC valida l'acord Puigdemont-Sánchez però descarta un referèndum d'autodeterminació
-
Política Collboni arrenca el pols del pressupost 2026 amb uns comptes rècord i l'escepticisme de l'oposició
-
Política «Que vagin a avortar a una altra banda»: Ayuso es nega a fer el registre de metges objectors