López Tena pressiona Duran i Ortega. Foto: Arxiu NDEl batibull que va esclatar divendres per les declaracions i contradeclaracions entre el cap de files d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida i el diputat de Solidaritat Alfons López Tena, podrien tenir una dura traducció penal.
Els supòsits que recollien les insinuacions del diputat Tena estan descrites pel legislador espanyol com a delictes. I un delicte és, per definició, tota conducta que el legislador sanciona amb una pena. Però quines d'aquestes insinuacions s'entendrien com il·lícits penals?
La insinuació
"Evidentment que no és igual, com no és igual la presumpta actuació de la Sra. Ortega a què el secretari general d’un partit polític sigui un corrupte, cobri comissions, vengui esmenes de lleis a grups d’interès, premiï amb càrrecs públics les seves amants i ex-amants, i dediqui diners públics a finançar la seva vida sexual, variada i extensa, i ja m’entens de què t’estic parlant, oi sr Duran?"
Aquestes són les paraules escrites per Tena i si un fiscal hagués de destriar els tipus penals de les consideracions de nepotisme - que no és cap delicte- ompliria folis i folis relacionant la quantitat d'articles que s'haurien vulnerat a l'hora de presentar una qualificació davant un tribunal. Sense tenir present els efectes col·laterals que haurien causat els il·lícits comesos.
El catàleg
Suborn, prevaricació, tràfic d'influències, malversació de fons públics, maquinació per alterar el preu de les coses, frau i abusos en exercici de les seves funcions serien conductes tipificades al Codi Penal espanyol (CP), tenint present que l'autoria correspondria a una autoritat pública -membre del Congrés de Diputats- com queda palès a l'article 24 del mateix text legal, que amplia la figura del funcionari més enllà del descrit pel dret administratiu. Per tant, les insinuacions de Tena relaten gairebé tot el catàleg de fets penals que una autoritat pública podria cometre.
Aquestes conductes estan tipificades al capítol I, VI,VI, VII, VII, IX del Títol XIX del Llibre Segon del CP i estableixen penes de fins d'entre 1 any a 6 anys de presó per cadascun dels il·lícits penals, inhabilitació de fins a 10 anys, multes de càlcul proporcional a la gravetat del delictes i la quantitat perjudicada,a més de la responsabilitat civil que se'n derivi. Penes dures que basculen la seva intensitat, durada i gravetat si concorren diverses circumstàncies com ara la continuïtat del delicte i el grau d'execució.
Un sistema de sanció molt específic, concret i delicat. Al capdavall, són conductes tipificades com a delictes amb la intenció de protegir un bé jurídic molt concret; el bon funcionament de l'administració pública en tota la seva concepció. És a dir, l'activitat pública no es justifica ni es legitima per si mateixa, sinó com un instrument al servei dels ciutadans, i per tant, la llei és exemplar i dura per la dualitat del bé que intenta protegir més enllà de les consideracions morals i ètiques que envolten aquests comportaments.
