La CUP decidirà diumenge 12 de novembre en una assemblea nacional extraordinària quina és la seva posició final de cara a les eleccions del 21-D. El Secretariat Nacional i els diputats de la CUP han elaborat un esborrany de ponència per sotmetre a votació de les bases si l'esquerra anticapitalista s'ha de tornar a presentar a la eleccions o si no hi ha de concórrer. Si la militància cupaire avala presentar-se, es preguntarà per tres opcions: fer-ho en un format semblant a l'actual de la CUP-CC; articular un acord polític per a un front d'esquerres –entenen que ERC se n'ha desmarcat-; o bastir una llista ciutadana que deixa fora els partits. "No entra per nosaltres dins d'aquesta proposta que hi hagi partits que hi posin gent de primera línia com Puigdemont", ha explicat la fins ara diputada cupaire Mireia Vehí en declaracions a l'ACN aquest dimarts.

En qualsevol escenari, els cupaires consideren que el 21-D té "manca de legitimitat" i que tot plegat ha de servir per "construir república". L'esborrany s'ha enviat a les bases que podran ara esmenar-ho durant dos dies.

Els cupaires no han registrat per tant cap marca blanca per a una coalició abans que s'esgoti el termini aquest dimarts. Entenen que jurídicament el front d'esquerres no cal articular-lo com una coalició sinó que, en cas que aquesta sigui l'opció escollida per l'assemblea, es podria plantejar "en clau d'acord polític", ha explicat Vehí amb la mirada posada en sectors com Procés Constituent.

És en aquest format que hi cabrien veus com les d'Albano Dante Fachin, fins aquest dilluns secretari general de Podem, i que va posar sobre la taula converses amb els cuapires i els republicans per buscar un "preacord" de cara el 21-D.

Si l'opció és llista ciutadana però, els proposants entenen que n'han de quedar al marge persones amb carnet. Hi cabrien noms com Jordi Sànchez o Jordi Cuixart, els líders de les entitats sobiranistes ara a presó. No hi volen partits perquè defugen "la llista unitària". A la llista ciutadana que proposa l'esquerra anticapitalista els partits haurien de fer un "pas enrere" i hauria de ser la societat civil qui "lideri" la candidatura. "Entenem que Puigdemont és un actiu polític a Bèlgica, que ha de funcionar com a president legítim de la república, una cosa no treu l'altra", ha exposat Vehí.

Boicot a l'autonomisme

Els militants i simpatitzants de la CUP, unes 3.000 persones, estan citats a fixar la posició política dels cupaires aquest diumenge i sigui quina sigui la seva posició, els cupaires no pretenen renunciar, però, a "construir república". Vehí ha argumentat que està en mans de les bases decidir ara si això passa per participar el 21-D o si es pot fer des de fora del Parlament. Ara bé, creuen que el moment polític a Catalunya és "irreversible" i per tant asseure diputats a la cambra ha de servir per "construir materialment la república". Si no es així, Vehí ha advertit que "boicotejaran" l'activitat parlamentària perquè no volen dinàmiques "autonomistes".

La fins ara diputada cupaire ha insistit que, al marge de la decisió que prenguin, no veuen en el 21-D "legitimitat" i per tant tampoc creuen que les eleccions es desenvolupin en un context de "normalitat democràtica". Sinó de "por i amenaça". Per això, ha criticat que els comuns hagin optat per assumir-les com a "normals" i ha criticat que des d'una posició "equidistant" contribueixin a "igualar" la declaració del 27-O al Parlament a "la imposició d'un article 155 que va a la línia de flotació de les institucions".