I és que el grup parlamentari encapçalat per Domènech fent tàndem amb Elisenda Alamany ha arrencat la legislatura amb un missatge, un to i un modus operandi diferent al que lideraven Lluís Rabell i Joan Coscubiela. CSQEP, que va aterrar al Parlament el 2015 amb 11 representants i que es va donar per amortitzat dos anys després, va ser inoperatiu des del principi per les fortes pugnes internes i serveix als "comuns" per extreure'n "lliçons" per no reproduir errors. A continuació, set de les principals diferències que marquen les dues coalicions.
1. La renovació de dirigents
D'entrada, Catalunya en Comú-Podem ha fet una important renovació de cares. També generacionalment parlant. La llista de Catalunya Sí que es Pot la van encapçalar Rabell (64 anys), Gemma Lienas (67) i Joan Coscubiela (63). A Domènech (43 anys) el seguien Alamany (34) i Jéssica Albiach (38). Dels vuit diputats que tenen ara els "comuns", tres -Joan Josep Nuet, Marta Ribas i Albiach- van formar part de la coalició de Rabell. Domènech també ha aterrat al Parlament amb l'experiència prèvia d'haver estat dos anys al Congrés.
Joan Coscubiela amb Gemma Lienas i Lluís Rabell Pot Foto: Adrià Costa
2. Els protagonismes dins del grup parlamentari
Catalunya Sí que es Pot (formada per ICV, EUiA i Podem) tenia un comandament molt clar: Coscubiela, amb gran bagatge polític i sindical de la mà d'ICV i CCOO, fixava el rumb del grup acompanyat de Rabell. Les tensions amb Albano Dante Fachin i amb Àngels Martínez, aleshores membres de Podem, pel protagonisme en l'activitat parlamentària i les compareixences davant dels mitjans van marcar tota le legislatura i van derivar en l'inoperativitat del grup, la mala relació personal i la polifonia de discursos.
Catalunya en Comú-Podem té una composició diferent perquè en ella sí s'hi va integrar Barcelona en Comú (va declinar ser a la llista de Rabell per la pugna de quotes). Ni Coscubiela ni Fachin, que no lidera Podem des del passat 6 de novembre, són ja diputats, amb la qual cosa Domènech té un grup pacificat en el qual els lideratges no estan, per ara, qüestionats i hi ha un repartiment de papers respectat i acceptat entre els parlamentaris.
A diferència de CSQEP, els ecosocialistes no tenen ara el control parlamentari de Catalunya en Comú-Podem. El càrrec de portaveu que ocupava Coscubiela l'ostenta ara Elisenda Alamany, que prové de l'activisme i de l'acció política municipal, i que és una de les màximes dirigents de confiança del líder dels "comuns", Xavier Domènech.
Marta Ribas, que va anar de quatre a la llista dels "comuns", és portaveu adjunta. Només ella i David Cid provenen d'ICV. En són, de fet, els seus coordinadors generals. Nuet (líder d'EUiA) es manté com a diputat (abans era membre de la mesa), Podem té ara dues representants -Albiach i Yolanda López- enlloc de tres i Barcelona en Comú, a més de Domènech, té Susana Segovia, que prové de l'entorn de confiança d'Ada Colau.
Domènech, al Parlament, mentre Alamany i Albiach escolten des de l'escó Foto: Adrià Costa
La legislatura anterior no va ser gens fàcil per a Catalunya Sí que es Pot, que va concórrer a les eleccions defensant un referèndum acordat i un procés constituent. A més de la pugna interna al grup, el fet que el Govern de Carles Puigdemont apostés per la unilateralitat va implicar que tant Coscubiela com Rabell entonessin un discurs molt bel·ligerant contra el que anomenaven "el processisme", mentre que Fachin apostava per teixir complicitats. Advertir que les conductes de Junts pel Sí i la CUP tindrien conseqüències legals era la tònica general d'un discurs marcat pel to agre i alliçonador.
Ni Coscubiela ni Rabell van participar a l'1-O. De fet, a contracor es van abstenir en la votació de la llei del referèndum en el polèmic ple del 6 de setembre. L'endemà, amb en el context de l'aprovació de la llei de transitorietat, Coscubiela va entonar el dur discurs contra el procés que va ser aplaudit per Ciutadans, PSC i el PP.
Els dos dirigents de CSQEP Sí havien participat prèviament, com altres representants del grup, en les manifestacions que es van fer en defensa de Forcadell i de la mesa del Parlament, en el punt de mira del Tribunal Constitucional i ara processada en la causa que instrueix el jutge del Suprem Pablo Llarena. Ara, des de la llibertat de no ostentar un càrrec públic, els dos dirigents que van comandar CSQEP critiquen que els "comuns" siguin massa "condescendents amb el processisme" i flirtegin amb els independentistes.
[blockquote]Els "comuns" han estès la mà a l'independentisme sempre i quan renunciïn a la via unilateral i estiguin disposats a pactar mesures socials[/blockquote]
La direcció de Catalunya en Comú-Podem, en canvi, aposta per potenciar el perfil sobiranista del partit, malgrat que el debat nacional els tensiona internament. Parteix de l'anàlisi que el fet que a les eleccions del 21-D amb un 80% de participació l'independentisme retingués la majoria absoluta és un indicatiu clar d'on es troba la centralitat del catalanisme. Domènech i Alamany, que van participar en l'1-O sense considerar-lo amb caràcter vinculant, han entonat un discurs de mà estesa als independentistes sempre i quan renunciïn a les accions unilaterals i estiguin disposats a abordar pactes socials.
Els "comuns" s'han adherit al front per combatre la repressió de l'Estat. Van participar, de fet, de les mobilitzacions del 20 i 21 de setembre a les portes de la conselleria d'Economia i del TSJC, van votar a l'1-O, assisteixen a les manifestacions per reclamar la llibertat dels presos polítics i han recollit el guant del president del Parlament, Roger Torrent, per fer pinya a l'hora de defensar el marc democràtic i els drets dels diputats. Ara, a més, Domènech ha posat sobre la taula una proposta per formar un govern de concentració si els independentistes no són capaços de posar-se d'acord amb la majoria que tenen. Les fotos i les complicitats amb l'independentisme incomoden a un sector del partit que reivindica que s'ha de marcar distàncies i defensar clarament una proposta federal.
Xavier Domènech, a Plaça Sant Jaume en la manifestació a favor d'Òmnium Cultural. Foto: Adrià Costa
5. L'estratègia al Parlament
Del canvi de discurs sobre el conflicte català es deriva també un canvi d'estratègia parlamentària. CSQEP entonava un discurs legalista i s'embrancava en el debat i la dinàmica reglamentària quan considerava que l'independentisme no respectava els drets dels grups parlamentaris o se saltava tràmits. Durant el ple del 6 i 7 de setembre, quan Junts pel Sí i la CUP van aprovar per la via exprés les lleis del referèndum i de transitorietat, els de Rabell van presentar peticions de reconsideració, com ho van fer Cs, PSC i PP. Recorrien també sovint als informes dels lletrats, al contingut de sentències judicials o d'òrgans com el Consell de Garanties Estatutàries per advertir l'independentisme que estava desobeint.
Catalunya en Comú-Podem s'ha guiat des del principi per la premissa que aquest és un conflicte d'arrel política i que, per tant, les respostes s'han de donar des d'aquesta vessant i no des de la judicialització ni la batussa reglamentària. A l'hora d'assenyalar Junts per Catalunya, ERC i la CUP, Domènech i Alamany ho han fet des de la denúncia de la incapacitat per posar-se d'acord, burxant en les estratègies partidistes o urgint a acabar amb el 155 formant un govern efectiu. A l'hora de presentar propostes de resolució al Parlament ho han fet buscant els punts comuns del sobiranisme i intentant arrossegar el PSC.
6. La relació amb Barcelona en Comú
No hi havia connexió orgànica entre el partit d'Ada Colau i CSQEP. El fet que Barcelona en Comú no formés part de la coalició feia que ni l'alcaldessa ni el seu partit consideressin que el grup de Rabell fos la seva veu al Parlament. Aquesta és una situació que s'ha resolt amb Catalunya en Comú i Xavier Domènech, que compta amb el suport de Colau. Els "comuns" havien tingut fins ara presència al Congrés i dins del municipalisme, però el Parlament seguia sent una assignatura pendent. Just abans de la campanya de les darreres eleccions, Domènech va defensar que calia fer el salt a la Generalitat de la mateixa manera que ho va fer Colau a Barcelona.
Els resultats electorals van ser decebedors -no es van ni igualar els 11 diputats de CSQEP- però l'objectiu després del 21-D és consolidar-se i arromangar-se perquè el seu projecte qualli a nivell nacional. Caure en la subalternitat parlamentària és un dels riscos davant d'un independentisme que té majoria. El grup, però, ha buscat un espai de notorietat que pot servir a Colau per teixir xarxa de cara a les eleccions municipals del 2019 i perquè la seva acció municipal tingui també ressò. Sempre i quan la línia política entre el Parlament i el govern municipal de la capital catalana estigui compassat.
Ada Colau amb Xavier Domènech, en una imatge d'arxiu Foto: Catalunya en Comú
7. La convivència amb les esquerres
Catalunya Sí que es Pot traçava moltes sinergies amb el PSC, amb qui hi tenia bona entesa parlamentària en part del discurs i de l'estratègia. Ara, és evident que els "comuns" tenen bona sintonia amb ERC des de l'inici de la legislatura. Amb els socialistes la relació és més distant des del suport que van donar al 155 i els "comuns" van trencar amb Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona.
Domènech i Alamany han fet reiterades crides al PSC perquè se sumi sense matisos al front antirepressiu i perquè esperonin el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a presentar una moció de censura per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa. A nivell polític, els "comuns" han aconseguit el suport dels independentistes a bona part de les seves propostes de resolució, encaminades a reivindicar la sobirania del Parlament, el català a l'escola, denunciar la repressió de l'Estat i bastir "majories àmplies i plurals". L'aproximació ha estat menor per part del PSC, presoner del tancament de files del PSOE amb PP i Ciutadans en defensa de la unitat d'Espanya i l'aval al procés judicial.
