Espanya té una llarga història de guerres civils, dictadures i repressió. També la història més contemporània està tacada de sang. Però hi ha hagut igualment amnisties i indults en moments -sovint fugissers- de reconciliació o de paus posteriors a alguna conflagració. Us oferim un llistat d'algunes de les amnisties més rellevants de la història d'Espanya.
[noticia]265000[/noticia]
L'amnistia del primer Borbó
Alguns lectors es poden sorprendre, però Felip V, el primer Borbó que va regnar a Espanya després de la guerra de Successió (1714) i els Decrets de Nova Planta va decretar una àmplia amnistia. La raó és el fet que després del conflicte i la repressió sobre Catalunya, Europa va continuar tenint present l'expedient dels catalans. Felip V va sentir les pressions diplomàtiques que provenien de les grans capitals perquè canviés de política a Catalunya. La signatura dels Tractats de Viena el 1725 ho va forçar. Va ser la pau definitiva entre Madrid i Viena, amb la renúncia de Felip i Carles a regnar, el primer a França -era net-nebot de Lluís XIV- i el segon a Espanya. Per Felip, era la consolidació definitiva del seu tron, però se li va exigir una contrapartida. El Borbó no va voler escoltar res sobre retorn de llibertats o afluixar en el terreny dels impostos. Però va haver d'empassar-se una àmplia amnistia, atorgada als exiliats que volguessin tornar, amb la restitució de títols i bens arrabassats. L'exili havia afectat unes 30.000 persones. I va haver un altre detall: van treure finalment el del general Moragues de la gàbia que hi havia a les Drassanes.
Guerres civils i amnisties
També el segle XIX va veure algunes mesures destacades de gràcia. Això sí, després de cruels lluites fratricides. El 1832, un any abans de morir Ferran VIII, un dels monarques més dèspotes de la història d'Espanya, la reina Maria Cristina va fer aprovar en un reial decret una amnistia als qui estaven a l'exili. La reina, que seria qui assumiria el poder a la mort de Ferran, buscava ja acostar-se als liberals, cada cop més forts. A la fi de la primera de les guerres carlines (1833-40), es va aprovar una llei per reintegrar els derrotats, que eren els carlins. A canvi, això sí, que acceptessin la derrota i les condicions del Conveni de Bergara que havia acabat amb la guerra. També podien tornar a l'exèrcit, amb el grau que posseïssin. Més tard, ja el 1870, el general Joan Prim, president del govern espanyol, va aprovar una amnistia per als convictes de delictes polítics des de setembre de 1868, quan va triomfar la Revolució de Setembre que va fer fugir els Borbons.
El cas de la Segona República
La República va arribar de la ma d'una amnistia. La va decidir el mateix 14 d'abril de 1931 el nou govern que presidia Alcalá Zamora. I incloïa els crims polítics, socials i d'impremta, deixant de banda els perpetrats per servidors públics. Sota el govern de dreta dels anys 1933-36, es va atorgar una nova amnistia, però en aquest cas dirigida als militars que havien volgut derrocar la República en l'intent colpista de José Sanjurjo el 1932. [noticia]264874[/noticia]
Va ser amb motiu de les eleccions de febrer de 1936 quan l'amnistia va ser el tema central de la campanya. El Sis d'Octubre, la revolta del president Companys proclamant l'Estat Català, va acabar amb l'empresonament del Govern i la suspensió de l'autonomia. A Astúries, la revolta obrera que es va produir va ser reprimida brutalment. Això va fer que l'amnistia fos el gran debat de la política espanyola. La victòria del Front Popular va implicar l'aprovació immediata d'una amnistia. "Pel retorn dels presos" fou una de les consignes que van dur més gent a les urnes. Aquest cop, la CNT, formalment abstencionista pel seu anarquisme, va mobilitzar tota la seva gent. Companys i els presos tornaren.
L'autoamnistia de Franco
D'entre totes les amnisties històriques, hi ha també l'autoamnistia signada pel general Franco el setembre de 1939, només cinc mesos després d'acabada la guerra, per absoldre tots els crims perpetrats contra la República. Considerava com a "no delictius" tots els actes comesos contra el règim vençut, des de "delictes contra la Constitució" a possessió d'armes i explosius. fins i tot homicidis. El decret establia que les persones que havien comès aquests delictes mereixien "la gratitud dels conciutadans".
I amb la Transició, la llei d'amnistia
Amb la mort del dictador, es va iniciar el procés cap a la Transició. Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia fou la consigna exitosa de l'Assemblea de Catalunya. El primer govern Suárez, el 1976, ja va aprovar una primera amnistia, que quedava molt lluny de les reclamacions de l'oposició perquè bandejava els integrants d'ETA amb delictes de sang que l'antifranquisme reconeixia com a presos polítics. El 15 de juny de 1977 van tenir lloc les primeres eleccions democràtiques i quatre mesos després una llei d'amnistia abastava "els actes d'intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes i faltes duts a terme amb anterioritat al 15 de desembre de 1976", quan es va provar l'anomenada llei de la reforma política, el text que obria la porta al canvi de règim. La contrapartida era que el text incloïa l'altra cara de la Transició, ja que amnistiava els delictes perpetrats per funcionaris i membres de la policia "amb motiu o ocasió de la investigació i persecució dels actes inclosos en aquesta llei" i "els comesos per funcionaris i agents de l'ordre contra l'exercici dels drets de les persones". Els membres de la Unió Militar Democràtica, en canvi, en quedaren bandejats.
El rebuig a l'amnistia va quedar reduït als nuclis més reaccionaris i la llei va ser aprovada per un ampli consens. Pel que fa a l'amnistia que signarà Felip VI, ja s'ha convertit en un camp de batalla per part de la dreta i l'extrema dreta. El PP creu haver trobat en l'oposició a la mesura un estri de desestabilització i sobretot de deslegitimació del PSOE i del govern que sorgeixi de la investidura. Mai una mesura pensada per resoldre un conflicte polític s'havia convertit en un estri per degradar al màxim la política.
