07
de novembre
de
2018, 22:11
Actualitzat:
08
de novembre,
15:11h
El Tribunal Suprem acumula escàndols que, dia a dia, erosionen el seu crèdit. La sentència que dictamina que han de ser els clients i no les entitats bancàries qui assumeixin l'impost per a la constitució d'hipoteques ha desfermat llamps i trons contra un alt tribunal que, en una sentència del 16 d'octubre passat, havia dit tot el contrari, canviant la doctrina fins aleshores establerta. El desprestigi de la institució és total a les portes de la renovació del Consell General del Poder Judicial i del judici de l'1-O.
Aquest dimecres, des de diversos àmbits s'ha demanat la dimissió del president del Suprem i del CGPJ. Ho ha fet avui el president de la Generalitat, Quim Torra, des de la tribuna del Parlament. També li ha demanat la renúncia l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui ha considerat "injustificable" la decisió del Suprem. Des de l'àmbit de la judicatura, també han plogut les crítiques. L'associació Jutges per la Democràcia ha reclamat la dimissió de Lesmes i de Luis María Díez-Picazo, el president de la sala contenciosa administrativa.
La controvèrsia entorn les hipoteques ha servit per deixar al descobert els ventres del Suprem, que viu sacsejat per les tensions internes i ha cremat la seva autoritat des que es va adherir amb entusiasme a l'estratègia de judicialització del procés sobiranista. En un mateix dia, el Suprem donava la raó a la banca en l'impost hipotecari i rebutjava la petició de la defensa de Jordi Cuixart d'apartar el partit ultra Vox de l'acusació popular contra els dirigents independentistes processats.
Les hipoteques com a símptoma
La votació del ple de la sala contenciosa administrativa sobre les hipoteques va escenificar una divisió molt greu entre els magistrats en els dies previs a la votació final. El resultat, amb 15 vots a 13, demostra la situació de fractura interna. Un terrabastall gestionat amb poca traça per un Luis María Díez-Picazo, el president de la sala, que és l'exponent d'un estil de dirigir l'alt tribunal que ha impregnat l'etapa de Carlos Lesmes.
Díaz-Picazo, una criatura de Lesmes
La sentència sobre les hipoteques ha estat gestionada per Díez-Picazo com a president de la sala contenciosa administrativa, però afecta de ple Lesmes. Perquè Díez-Picazo és un jutge de la seva corda. Des de la seva elecció com a president del CGPJ, el 2013, ja sota el govern de Mariano Rajoy, Lesmes ha estat una peça clau de l'estructura de poder del PP a la judicatura. Ha estat un home lleial a la dreta política i les seves designacions, quan ha pogut fer-les, han mirat de satisfer els jutges d'ideologia més conservadora.
Un dels seus moviments de peces va ser precisament a la sala tercera, la que ha decidit la sentència favorable als bancs. Lesmes va apostar fort per Díez-Picazo, amic seu i home de la dreta del Suprem. No va ser una batalla fàcil. Era l'estiu del 2015 i tocava revalidar el mandat el president de sala anterior, José Manuel Sieira. Aquest, magistrat de prestigi, gestionava amb força consens intern la sala. Lesmes es va haver d'esforçar per desestabilitzar la seva posició fins aconseguir que el ple del CGPJ votés Díez-Picazo, forçant una votació dramàtica.
Aquest episodi el va explicar amb detalls eldiario.es. Sieira tenia més prestigi i millor currículum que Díez-Picazo, però va haver d'aplanar-se a la majoria conservadora. Aquella ferida interna, però, no s'ha tancat. I el resultat de la votació del ple del contenciós -15 a 13- és un indici que les divisions són ben vives a la sala.
El "GAL" en acció
En el si del CGPJ, s'ha format un grup de poder, afecte a Lesmes, que és conegut en el món judicial pel GAL (Grup d'Amics de Lesmes). Un dels integrants més destacats d'aquest clan és l'esmentat Díez-Picazo, però potser el més conegut és Pablo Llarena, el jutge instructor del judici de l'1-O.
Un altre afecte a Lesmes és Mario Macías, membre de la permanent del CGPJ, un jutge nascut a Barcelona que va ser durant un període bru director general d'Assumptes Contenciosos de la Generalitat en el darrer Govern Pujol. Macías és també bon amic de Llarena i va ser professor a l'Escola Judicial, que té la seu a Barcelona i va ser dirigida per Gema Espinosa, la dona de Llarena.
Al costat de Llarena
El suport de Lesmes a Llarena ha estat constant des de l'inici del processament dels dirigents sobiranistes. Però l'actuació del CGPJ en favor de l'ala dreta judicial davant del procés català ha estat evident. Ho va demostrar Lesmes quan va aconseguir apartar Miguel Ángel Gimeno de la presidència del TSJC el 2016, i substituir-lo pel molt més conservador Jesús María Barrientos. Lesmes i els seus també han patit ensopegades, com quan van fracassar a l'hora d'intentar decapitar la presidenta del Tribunal Superior de la Comunitat valenciana.
El proper desembre, conclou el mandat de l'actual CGPJ i el PSOE i el PP ja han començat a negociar la seva renovació. El futur de Carlos Lesmes, ara sí, és negre perquè pot ser el fusible que el bipartidisme està disposat a eliminar per coronar la renovació de l'organisme.
Aquest dimecres, des de diversos àmbits s'ha demanat la dimissió del president del Suprem i del CGPJ. Ho ha fet avui el president de la Generalitat, Quim Torra, des de la tribuna del Parlament. També li ha demanat la renúncia l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui ha considerat "injustificable" la decisió del Suprem. Des de l'àmbit de la judicatura, també han plogut les crítiques. L'associació Jutges per la Democràcia ha reclamat la dimissió de Lesmes i de Luis María Díez-Picazo, el president de la sala contenciosa administrativa.
La controvèrsia entorn les hipoteques ha servit per deixar al descobert els ventres del Suprem, que viu sacsejat per les tensions internes i ha cremat la seva autoritat des que es va adherir amb entusiasme a l'estratègia de judicialització del procés sobiranista. En un mateix dia, el Suprem donava la raó a la banca en l'impost hipotecari i rebutjava la petició de la defensa de Jordi Cuixart d'apartar el partit ultra Vox de l'acusació popular contra els dirigents independentistes processats.
Les hipoteques com a símptoma
La votació del ple de la sala contenciosa administrativa sobre les hipoteques va escenificar una divisió molt greu entre els magistrats en els dies previs a la votació final. El resultat, amb 15 vots a 13, demostra la situació de fractura interna. Un terrabastall gestionat amb poca traça per un Luis María Díez-Picazo, el president de la sala, que és l'exponent d'un estil de dirigir l'alt tribunal que ha impregnat l'etapa de Carlos Lesmes.
Díaz-Picazo, una criatura de Lesmes
La sentència sobre les hipoteques ha estat gestionada per Díez-Picazo com a president de la sala contenciosa administrativa, però afecta de ple Lesmes. Perquè Díez-Picazo és un jutge de la seva corda. Des de la seva elecció com a president del CGPJ, el 2013, ja sota el govern de Mariano Rajoy, Lesmes ha estat una peça clau de l'estructura de poder del PP a la judicatura. Ha estat un home lleial a la dreta política i les seves designacions, quan ha pogut fer-les, han mirat de satisfer els jutges d'ideologia més conservadora.
Un dels seus moviments de peces va ser precisament a la sala tercera, la que ha decidit la sentència favorable als bancs. Lesmes va apostar fort per Díez-Picazo, amic seu i home de la dreta del Suprem. No va ser una batalla fàcil. Era l'estiu del 2015 i tocava revalidar el mandat el president de sala anterior, José Manuel Sieira. Aquest, magistrat de prestigi, gestionava amb força consens intern la sala. Lesmes es va haver d'esforçar per desestabilitzar la seva posició fins aconseguir que el ple del CGPJ votés Díez-Picazo, forçant una votació dramàtica.
Aquest episodi el va explicar amb detalls eldiario.es. Sieira tenia més prestigi i millor currículum que Díez-Picazo, però va haver d'aplanar-se a la majoria conservadora. Aquella ferida interna, però, no s'ha tancat. I el resultat de la votació del ple del contenciós -15 a 13- és un indici que les divisions són ben vives a la sala.
El "GAL" en acció
En el si del CGPJ, s'ha format un grup de poder, afecte a Lesmes, que és conegut en el món judicial pel GAL (Grup d'Amics de Lesmes). Un dels integrants més destacats d'aquest clan és l'esmentat Díez-Picazo, però potser el més conegut és Pablo Llarena, el jutge instructor del judici de l'1-O.
Un altre afecte a Lesmes és Mario Macías, membre de la permanent del CGPJ, un jutge nascut a Barcelona que va ser durant un període bru director general d'Assumptes Contenciosos de la Generalitat en el darrer Govern Pujol. Macías és també bon amic de Llarena i va ser professor a l'Escola Judicial, que té la seu a Barcelona i va ser dirigida per Gema Espinosa, la dona de Llarena.
Al costat de Llarena
El suport de Lesmes a Llarena ha estat constant des de l'inici del processament dels dirigents sobiranistes. Però l'actuació del CGPJ en favor de l'ala dreta judicial davant del procés català ha estat evident. Ho va demostrar Lesmes quan va aconseguir apartar Miguel Ángel Gimeno de la presidència del TSJC el 2016, i substituir-lo pel molt més conservador Jesús María Barrientos. Lesmes i els seus també han patit ensopegades, com quan van fracassar a l'hora d'intentar decapitar la presidenta del Tribunal Superior de la Comunitat valenciana.
El proper desembre, conclou el mandat de l'actual CGPJ i el PSOE i el PP ja han començat a negociar la seva renovació. El futur de Carlos Lesmes, ara sí, és negre perquè pot ser el fusible que el bipartidisme està disposat a eliminar per coronar la renovació de l'organisme.