01
de juny
de
2022, 19:25
Actualitzat:
19:25h
"No ens la colaran", deia fa uns dies el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, en relació a les maniobres del Govern per esquivar la sentència del 25%. L'espanyolisme vol que s'executi la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i avisa que no es deixarà enredar ni amb decrets llei ni amb lleis acordades al Parlament. Aquest dimecres, l'endemà que finalitzés el termini que van donar els jutges per executar la imposició de més castellà a les aules, partits i entitats contràries a la immersió han activat una ofensiva per torpedinar fins al final les eines que l'executiu ha treballat per donar resposta al TSJC i, alhora, preservar el català a l'escola.
Hi ha diverses vies d'actuació. Vox, Ciutadans i PP portaran el decret llei -que rebutja els percentatges i genera un "escut legal" als docents- al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), però també s'obre una via judicial, un recurs habitual entre partits i entitats espanyolistes. A l'horitzó hi ha portar el cas al Tribunal Constitucional (TC) perquè -segons el criteri de partits i entitats contraris a la immersió- derogui tant el decret llei del Govern com la llei impulsada per ERC, Junts, PSC i comuns al Parlament. Les acusacions de desobediència s'han tornat a posar sobre la taula en les darreres setmanes i el conseller, Josep González Cambray, és al punt de mira.
Precisament, ha carregat contra Cambray l'Assemblea per una Escola Bilingüe, l'entitat que ha aconseguit posar contra les cordes el model d'escola catalana i que ha forçat l'execució de la sentència del 25%. L'associació contrària a la immersió i propera a Ciutadans ha demanat al TSJC que intensifiqui la pressió contra el conseller d'Educació perquè faci complir l'ordre de més castellà a les aules. Com? Amb una multa de 1.500 euros diaris mentre no es compleixi la sentència. L'escrit presentat al tribunal també demana que es requereixi directament Cambray i els directors de centre perquè compleixin la sentència.
L'entitat considera que la maniobra del Govern va en contra de la resolució del TSJC i assenyala que les preguntes formulades per Educació a les direccions no són les correctes. En aquest sentit, plantegen un formulari alternatiu perquè totes les escoles especifiquin quantes hores de castellà fan i poder comprovar, així, si s'està complint el 25% demanat pels jutges. L'Assemblea també presentarà un recurs contenciós administratiu contra les instruccions del Departament d'Educació per "vulneració del dret fonamental a l'ensenyament", i en demanarà la suspensió cautelar. Així mateix, també vol ha amenaçat amb responsabilitats penals Cambray i els altres càrrecs que hagin "col·laborat amb l'incompliment de la sentència".
La via del Consell de Garanties Estatutàries
Les tres dretes s'han posat d'acord -no sense canvis de criteri en les darreres hores- per portar el decret llei del Govern al Consell de Garanties Estatutàries. Ciutadans ho tenia clar des del principi, però Vox ha mantingut el dubte fins al final. El partit ultra considera que el CGE no serveix per res, però finalment ha optat per portar-hi l'eina del Govern amb un objectiu clar: posar "traves" al que consideren que és una "trampa" de l'executiu per incomplir la sentència del TSJC. El PP, sense grup propi al Parlament, també s'ha sumat a aquesta iniciativa.
El decret llei ja ha estat aprovat pel Govern però encara s'ha de convalidar al Parlament. El moviment dels partits espanyolistes dificulta aquest darrer pas, perquè fins que el CGE no es pronunciï el decret no pot ser votat al ple. Tot i així, la via del Govern no queda suspesa. Sí que està aturada la llei que van acordar ERC, Junts, PSC i comuns. La dreta espanyolista va portar el text a l'organisme de control estatutari per tal de frenar-ne la tramitació. Fins que no es pronunciï, no podrà tirar endavant. Si el CGE es pronuncia la setmana vinent, tot plegat es podria desencallar en el proper ple. Les resolucions que emet aquesta instància no són vinculants.
L'ofensiva no s'acaba a Catalunya. L'aliança de PP, Vox i Ciutadans es repetirà també per portar el decret llei del Govern i la llei que s'ha d'aprovar al Parlament al Constitucional. Consideren que si el TC segueix la línia exhibida amb la sentència de l'Estatut, els donarà la raó també en aquesta ocasió. En aquella resolució no es parlava de percentatges: el 25% l'ha decidit el TSJC i, alerten docents i sociolingüistes, no segueix cap criteri pedagògic i l'únic que persegueix és lesionar més el català.
Denúncies a Fiscalia i al TSJC
Paral·lelament, partits i entitats han activat la via dels tribunals per denunciar una suposada desobediència del Govern a la sentència del TSJC. D'una banda, Ciutadans ha presentat aquest dimarts una denúncia a la Fiscalia Superior de Catalunya contra el conseller Cambray, a qui han acusat de "desobeir" la resolució del jutge. La presidenta del partit, Inés Arrimadas, ha titllat Cambray de "pinxo" i el líder del partit a Barcelona, Carlos Carrizosa, ha qualificat el decret del Govern de "pràctica mafiosa". "No deixarem d'utilitzar ni una eina democràtica per defensar els drets dels catalans i defensar-nos del Govern de la Generalitat", ha dit Arrimadas.
En la mateixa línia, les entitats espanyolistes Hablamos Español i Convivencia Cívica Catalana han denunciat el conseller davant del TSJC i sostenen que les instruccions enviades al centres -un formulari que han d'omplir perquè el Departament validi el seu projecte lingüístic- insten a desobeir les resolucions judicials. "És una clara estratagema per a no complir la sentència", argumenten. Si s'accepta la denúncia, les entitats demanen començar la investigació interrogant Cambray.
Pendents de la resposta dels jutges
Després de setmanes de negociació política, la pilota passa ara, d'una banda, a les escoles i, de l'altra, als tribunals. El Govern va respondre dimarts al TSJC que la sentència del 25% era "inaplicable" d'acord al nou marc legal construït via Govern i Parlament i aquest dimecres el conseller Cambray a instat els jutges a descartar l'execució de la resolució i fer complir la nova llei. Ara és el tribunal qui ha de respondre i dir si accepta els arguments del TSJC i dona per tancada la carpeta o bé s'hi mostra en contra i exigeix l'aplicació de percentatges tal com s'estableix en la sentència.
Al mateix temps, el TSJC s'haurà de pronunciar sobre l'escrit d'al·legacions presentat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe i també sobre les denúncies presentades, també a la Fiscalia, per part de partits i entitats espanyolistes. A principis de maig, el ministeri públic ja va arxivar una denúncia similar de Ciutadans contra Cambray i alts càrrecs d'Educació. En aquell moment, considerava que no hi havia indicis d'incompliment.
Hi ha diverses vies d'actuació. Vox, Ciutadans i PP portaran el decret llei -que rebutja els percentatges i genera un "escut legal" als docents- al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), però també s'obre una via judicial, un recurs habitual entre partits i entitats espanyolistes. A l'horitzó hi ha portar el cas al Tribunal Constitucional (TC) perquè -segons el criteri de partits i entitats contraris a la immersió- derogui tant el decret llei del Govern com la llei impulsada per ERC, Junts, PSC i comuns al Parlament. Les acusacions de desobediència s'han tornat a posar sobre la taula en les darreres setmanes i el conseller, Josep González Cambray, és al punt de mira.
Precisament, ha carregat contra Cambray l'Assemblea per una Escola Bilingüe, l'entitat que ha aconseguit posar contra les cordes el model d'escola catalana i que ha forçat l'execució de la sentència del 25%. L'associació contrària a la immersió i propera a Ciutadans ha demanat al TSJC que intensifiqui la pressió contra el conseller d'Educació perquè faci complir l'ordre de més castellà a les aules. Com? Amb una multa de 1.500 euros diaris mentre no es compleixi la sentència. L'escrit presentat al tribunal també demana que es requereixi directament Cambray i els directors de centre perquè compleixin la sentència.
L'entitat considera que la maniobra del Govern va en contra de la resolució del TSJC i assenyala que les preguntes formulades per Educació a les direccions no són les correctes. En aquest sentit, plantegen un formulari alternatiu perquè totes les escoles especifiquin quantes hores de castellà fan i poder comprovar, així, si s'està complint el 25% demanat pels jutges. L'Assemblea també presentarà un recurs contenciós administratiu contra les instruccions del Departament d'Educació per "vulneració del dret fonamental a l'ensenyament", i en demanarà la suspensió cautelar. Així mateix, també vol ha amenaçat amb responsabilitats penals Cambray i els altres càrrecs que hagin "col·laborat amb l'incompliment de la sentència".
La via del Consell de Garanties Estatutàries
Les tres dretes s'han posat d'acord -no sense canvis de criteri en les darreres hores- per portar el decret llei del Govern al Consell de Garanties Estatutàries. Ciutadans ho tenia clar des del principi, però Vox ha mantingut el dubte fins al final. El partit ultra considera que el CGE no serveix per res, però finalment ha optat per portar-hi l'eina del Govern amb un objectiu clar: posar "traves" al que consideren que és una "trampa" de l'executiu per incomplir la sentència del TSJC. El PP, sense grup propi al Parlament, també s'ha sumat a aquesta iniciativa.
El decret llei ja ha estat aprovat pel Govern però encara s'ha de convalidar al Parlament. El moviment dels partits espanyolistes dificulta aquest darrer pas, perquè fins que el CGE no es pronunciï el decret no pot ser votat al ple. Tot i així, la via del Govern no queda suspesa. Sí que està aturada la llei que van acordar ERC, Junts, PSC i comuns. La dreta espanyolista va portar el text a l'organisme de control estatutari per tal de frenar-ne la tramitació. Fins que no es pronunciï, no podrà tirar endavant. Si el CGE es pronuncia la setmana vinent, tot plegat es podria desencallar en el proper ple. Les resolucions que emet aquesta instància no són vinculants.
L'ofensiva no s'acaba a Catalunya. L'aliança de PP, Vox i Ciutadans es repetirà també per portar el decret llei del Govern i la llei que s'ha d'aprovar al Parlament al Constitucional. Consideren que si el TC segueix la línia exhibida amb la sentència de l'Estatut, els donarà la raó també en aquesta ocasió. En aquella resolució no es parlava de percentatges: el 25% l'ha decidit el TSJC i, alerten docents i sociolingüistes, no segueix cap criteri pedagògic i l'únic que persegueix és lesionar més el català.
Denúncies a Fiscalia i al TSJC
Paral·lelament, partits i entitats han activat la via dels tribunals per denunciar una suposada desobediència del Govern a la sentència del TSJC. D'una banda, Ciutadans ha presentat aquest dimarts una denúncia a la Fiscalia Superior de Catalunya contra el conseller Cambray, a qui han acusat de "desobeir" la resolució del jutge. La presidenta del partit, Inés Arrimadas, ha titllat Cambray de "pinxo" i el líder del partit a Barcelona, Carlos Carrizosa, ha qualificat el decret del Govern de "pràctica mafiosa". "No deixarem d'utilitzar ni una eina democràtica per defensar els drets dels catalans i defensar-nos del Govern de la Generalitat", ha dit Arrimadas.
En la mateixa línia, les entitats espanyolistes Hablamos Español i Convivencia Cívica Catalana han denunciat el conseller davant del TSJC i sostenen que les instruccions enviades al centres -un formulari que han d'omplir perquè el Departament validi el seu projecte lingüístic- insten a desobeir les resolucions judicials. "És una clara estratagema per a no complir la sentència", argumenten. Si s'accepta la denúncia, les entitats demanen començar la investigació interrogant Cambray.
Pendents de la resposta dels jutges
Després de setmanes de negociació política, la pilota passa ara, d'una banda, a les escoles i, de l'altra, als tribunals. El Govern va respondre dimarts al TSJC que la sentència del 25% era "inaplicable" d'acord al nou marc legal construït via Govern i Parlament i aquest dimecres el conseller Cambray a instat els jutges a descartar l'execució de la resolució i fer complir la nova llei. Ara és el tribunal qui ha de respondre i dir si accepta els arguments del TSJC i dona per tancada la carpeta o bé s'hi mostra en contra i exigeix l'aplicació de percentatges tal com s'estableix en la sentència.
Al mateix temps, el TSJC s'haurà de pronunciar sobre l'escrit d'al·legacions presentat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe i també sobre les denúncies presentades, també a la Fiscalia, per part de partits i entitats espanyolistes. A principis de maig, el ministeri públic ja va arxivar una denúncia similar de Ciutadans contra Cambray i alts càrrecs d'Educació. En aquell moment, considerava que no hi havia indicis d'incompliment.