El col·lectiu juvenil de l'esquerra independentista, Arran, ha patit tota una sèrie de baixes en els últims mesos. La més sonada, la de l'assemblea de Girona, que va decidir dissoldre's a final de juny enmig de dures crítiques al conjunt de l'organització, acusant-la d'haver deixat de ser "una eina útil per al jovent" i presentant-la com "un fre" a la "transformació social" i l'independentisme. L'entitat, ara per ara, compta amb una seixantena d'assemblees i uns 500 militants.

La dissolució de l'assemblea gironina d'Arran se suma a la de l'Alt Maresme, Badalona, València, Reus, Castelló i Cerdanyola del Vallès. Un mapa que, a grosso modo, coincideix amb el de les assemblees de Maulets que hi havia al país abans de la fusió d'aquesta organització amb la CAJEI, de la qual en va sorgir l'actual Arran. La portaveu en funcions del col·lectiu juvenil independentista, Sílvia Mancha, admet aquesta coincidència, però nega la major: "Territorialment hi ha aquesta coincidència, però a Arran ja no hi queda pràcticament ningú d'abans de la confluència."

Mancha sosté que les assemblees que s'han dissolt recentment "portaven un cert temps sense fer activitat", i nega que, a escala nacional, Arran hagi estat poc dinàmica, apuntant que s'han dut a terme totes les campanyes que es realitzaven tradicionalment. 

La dicotomia Maulets-CAJEI

Maulets, fundada el 1988, van ser originàriament la branca juvenil del MDT-PSAN i, posteriorment, de Catalunya Lliure. En dissoldre's aquest partit, van perviure com a organització política juvenil. Paral·lelament, el 2002, va néixer la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).

Entre l'una i l'altra organització va haver-hi desencontres constants, en una mostra viva de les dues ànimes que conviuen en el si de l'esquerra independentista. Maulets, en tant que hereva de l'MDT, era més partidària de l'estratègia del "front patriòtic", mentre que la CAJEI apostava més per l'estratègia definida com "unitat popular".