El crit de guerra de "váyase, señor González" que Aznar va convertir bandera del canvi el 1995 provocaria avui la més profunda de les indiferències al Congrés dels Diputats. La política espanyola s'ha acostumat a viure en un mar de radicalitat on ja no queda lloc per als matisos, els discursos de fons, o el sentit d'Estat més bàsic. És la victòria dels flaixos informatius, del titular estrident i del fast food que amenaça d'engolir els seus propis protagonistes. Pedro Sánchez és avui un "traïdor" a Espanya perquè té un "pacte ocult" amb uns "nazis supremacistes". Podem és ara un partit de "chavistes populistes" que vol "arruïnar Espanya". TV3, en aquests moments, "manipula", al mateix temps l'escola catalana "exclou" i hi ha gent que "ho passa malament" quan parla castellà a Barcelona. I el PP promou ara "l'adoctrinament", com ha dit José Ramón Bauzá, expresident de les Balears, ja camí de la seu de Vox.
  
L'exageració té premi en la batalla pel relat. La mateixa que porta els seguidors de Juan Guaidó i de Nicolás Maduro a col·lapsar Wikipedia a base de canviar els perfils d'un i altre per presentar-los com el president legítim de Veneçuela. O la que fa que el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, emuli el seu predecessor i intenti convèncer els seus col·legues que "moltes de les imatges de l'1-O eren falses. Fake news en l'era de la globalització, on paradoxalment milions de ciutadans tenen accés directe a les fonts d'informació. Un repte que els nous spin doctors encaren adaptant el discurs al joc dels disbarats. És la torsió de la realitat com a eina per crear un marc exagerat i favorable. Tot pel vot. Lakoff en vena.

[blockquote] "Cal tornar a estendre ponts" cap al centre, xiuxiuegen els moderats del PP entre bambolines, conscients que el vent bufa en direcció contrària[/blockquote]  
El nou estil ha colonitzat la dreta espanyola, que debat ara fins on pot allargar el fil. És el que van advertir Mariano Rajoy i Alberto Núñez Feijóo a la convenció del PP el cap de setmana passat, quan van alertar que cal defugir el "sectarisme" i guardar el "respecte a la pluralitat" de l'Estat. Justament en la direcció contrària al criteri de José María Aznar o de Pablo Casado, que volen convertir el PP en la "casa comuna" de la dreta completant un gir en direcció a Vox. "Cal tornar a estendre ponts" cap al centre, xiuxiuegen els moderats entre bambolines, conscients que el vent bufa –fort- en direcció contrària i que el seu partit pot quedar atrapat en la pròpia radicalitat.
 
Són els desclassats del nou PP, on ja no hi ha lloc ni per a sorayos de perfil tècnic ni per als qui frisen per blindar la frontera amb l'ultradreta. Critiquen la centralització del PP -la cúpula del qual ho decideix tot des del carrer Génova de Madrid- i lamenten que la formació cavalqui sempre cap a l'oest sense mirar enrere. "Que no ens vinguin a donar lliçons els mateixos que han creat Vox i Cs", protesten mirant un flamant Aznar, l'estrella convidada del conclave dels populars. Els vells sectors enfrontats del PP de Rajoy coincideixen ara a la tercera graderia i frisen en silenci per -algun dia- tornar a escena de la mà de Feijóo.

[blockquote] les enquestes internes del PP diuen que Vox, la formació de Santiago Abascal, els passa la mà per la cara a la Comunitat de Madrid[/blockquote]
És la victòria de Vox, un partit que, en part, ha crescut com a resposta als grans titulars que els propis PP i Ciutadans han escrit sobre Catalunya. Si el referèndum de l’1-O és un "cop d’Estat", si hi ha "comandos" de "kale borroka" als carrers, i si l'escola catalana "humilia" els fills de la Guàrdia Civil, cal una reacció a l'alçada. És el diagnòstic ràpid que han fet milers de ciutadans espanyols. Tants que les enquestes internes del PP diuen que la formació de Santiago Abascal els passa la mà per la cara a la Comunitat de Madrid. Un autèntic avís per a Pablo Casado, que cada dia té més difícil un retorn a la centralitat i que, alhora, ja té coll avall que el canvi a la Moncloa haurà de venir sí o sí de la mà de Vox. L'Estat, a un pas de completar el puzle d'Steve Bannon, el gurú de Trump que vol deixar enrere, precisament, els principis de la vella dreta.