Seguint la tònica dels darrers anys, els fons reservats de l'Estat espanyol s'escapen de la crisi. De fet, la partida de fons reservats de la Llei de Pressupostos espanyols de 2014 s'ha congelat, malgrat la retallada evident i general dels comptes públics. En total, com a fons rèptils, l'Estat preveu gastar 26,8 milions d'euros, repartits igual que l'exercici de 2013 als quatre ministeris que els utilitzen: Presidència, -amb el CNI sota el seu comandament-, Exteriors, Defensa i Interior.

Comptat i debatut, el Centre Nacional d'Intel·ligència, (CNI), disposarà 19,8 milions d'euros de disposició sense justificar. És a dir, consolida l'11% d'augment que va tenir el 2013.  Una decisió que aixeca suspicàcies en ple procés sobiranista. Per la seva banda, Interior disposarà oficialment 6,37 milions; Exteriors disposarà dels 186.310 que tenia l'any passat i Defensa també manté el mig milió d'euros.

Els fons reservats, fons secrets i legals

Els fons reservats són tècnicament diners amb que es pretén preservar identitats, esdeveniments, llocs o dates relacionades amb activitats o fonts dels serveis de defensa i seguretat interior de l'Estat. Una definició més prosaica entendria aquesta quantitat com aquells destinats a pagar el que un estat ha de pagar, però que ningú vol saber que es paguen.

El valor intrínsec d'aquests fons és que escapen a la publicitat de la seva utilització i estat dotats d'un sistema de control i justificació molt específic. Tot i que estan consignats en la Llei de Pressupostos de l'Estat, el seu funcionament ve determinat per la Llei 11/1995, d'11 de maig, de Regulació de l'ús i control dels crèdits destinats a les despeses reservades i el control efectiu està en mans de la comissió parlamentària de Secrets Oficials del Congrés, presidida per Jesús Posada i on s'hi troba Josep Antoni Duran i Lleida en nom de CiU com a únic diputat català. De fet, encara viu una polèmica per la decisió del PP de no permetre que en nom del grup mitx s'integri cap diputat d'ERC.