Acte de celebració de la graduació dels alumnes de P5 del Centro Cultural y Educativo Reyes Católicos de Bogotà (Colòmbia). Foto: APA Reyes Católicos. L'Estat espanyol es va gastar, l'any passat, més de cinc milions d'euros -5.129.130, concretament, segons els Pressupostos Generals de l'Estat- en la "construcció, adaptació, reforma, millores i equipament" de la xarxa de centres educatius que manté arreu del món, amb els quals garanteix "la demanda d'educació espanyola plantejada per part de ciutadans residents a l'exterior", alhora que fomenta "la projecció de la llengua i cultura del nostre país". Concretament, l'Estat compta amb 22 centres de titularitat pròpia repartits en set països i dos més de titularitat mixta , la majoria dels quals es troben al Marroc (11) i Andorra (5), per bé que també n'hi ha Itàlia, França, el Regne Unit i, fins i tot, Colòmbia i Argentina. Però la xarxa educativa espanyola a l'exterior també compta amb 13 centres conveniats més, 28 "seccions espanyoles" en centres d'altres estats, 62 seccions bilingües , 23 "agrupacions de llengua i cultura espanyoles", 86 International Spanish Academies i 13 escoles europees.
A més del pressupost en despesa corrent, l'Estat també dota amb funcionaris propis els centres que té a l'exterior de les seves fronteres. En aquests 24 escoles públiques espanyoles a l'exterior, el 2009 hi treballaven més de 700 professors, és a dir, uns 30 professors per centre, el necessari per oferir dues línies a cadascun. Aquests 700 assalariats públics permeten que els alumnes cursin en castellà tots els ensenyaments reglats del sistema educatiu espanyol, des d'infantil fins a batxillerat, i puguin obtenir a cada nivell la titulació espanyola corresponent, talment com si es trobessin a Espanya. "Els centres, bàsicament, tenen la mateixa estructura que els ubicats dins del territori nacional", assegura el ministeri.
Periòdicament, Educació publica sol·licituds al BOE per proveir aquests col·legis amb més professors, ja sigui per rellevar els que retornen a l'Estat o els que es jubilen, ja sigui per ampliar la plantilla. Però, a més d'aquest cos de 700 funcionaris, l'Estat també proveeix de funcionariat els demés 200 centres amb què manté relacions. És a dir, el funcionariat públic espanyol no només omple les places dels centres espanyols escampats pel món, sinó també els centres d'altres titularitats que mantenen algun protocol amb l'Estat. El ministeri es nega a donar més dades a Nació Digital: "No és opacitat, sinó que hi intervenen vàries partides de varis ministeris, com Exteriors", aclareix.
102.000 alumnes
En total, durant el curs 2010/2011, van ser 102.135 els alumnes que van beneficiar-se d'aquests programes d'educació espanyola a l'exterior. A més, l'Estat també convoca, amb caràcter anual, tot un seguit de beques perquè alguns d'aquests alumnes es puguin beneficiar de l'escolarització espanyola. L'any 2011, va destinar una partida de 420.000 euros (pdf) a aquest programa d'ajudes, "per garantir les condicions d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació i perquè tots els espanyols, amb independència del seu lloc de residència, gaudeixin de les mateixes oportunitats".
A la resolució de les beques (pdf), del 3 de gener d'enguany, l'Estat detalla quins són els 800 beneficiaris de les beques, de 525 euros cadascuna, ja siguin per estudiar en centres d'Andorra la Vella, Berlín o Rabat, o centres conveniats de Moscou, Montevideo o Ciudad de Guatemala.
Dades corresponents a l'alumnat que cursa estudis espanyols a l'exterior. Font: "Datos y cifras. Curso escolar 2011/12", ministeri espanyol d'Educació."Un trocito de España en Colombia"
Entre els centres de titularitat espanyola al món, hi destaquen els que conformen la xarxa educativa espanyola d'Andorra, que es complementa amb la xarxa francesa i l'andorrana. La presència del sistema educatiu espanyol al país dels Pirineus és, segons el propi govern andorrà, "un fet arrelat a la història del nostre país, i des de la seva implantació amb les primeres escoles confessionals l'any 1882 i l'obertura de les primeres escoles laiques l'any 1930, ha complert, juntament amb el sistema educatiu francès i fins a la creació del sistema educatiu andorrà, la funció d'ensenyament nacional".
D'altres centres de titularitat espanyola que sobresurten amb llum pròpia són el Centro Cultural i Educativo Español Reyes Católicos de Bogotà (Colòmbia) -que es publicita amb la frase "Un trocito de España en Colombia" just a sota de l'escut oficial de l'Estat-, així com el Colegio Parque de España, una escola de titularitat mixta a Rosario (Argentina), ambdós situats en països on el castellà ja hi és llengua oficial.
Un cas similar passa amb la majoria dels anomenats centres de conveni, tots a l'Amèrica Llatina (Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, Mèxic, República Dominicana i Uruguai). En aquests casos, els alumnes que s'hi escolaritzen acaben obtenint la titulació del país de residència i la titulació del ministeri espanyol d'Ensenyament.
Les International Spanish Academies (ISA), als Estats Units i Canadà, també ofereixen un programa curricular amb el castellà com a llengua vehicular, sobretot adreçat a la població llatina. En aquests centres, el professorat acostuma a ser nord-americà i canadenc, per bé que l'Estat espanyol els organitza cada any cursos de formació i reciclatge.
La tupida xarxa de seccions bilingües a l'Europa central i oriental, Xina i Turquia respon al fet que "l'interès per l'oferta cultural i educativa espanyola i, en especial, per l'estudi de l'espanyol com a idioma estranger, ha crescut de manera considerable a tota l'àrea durant els últims anys".
Mapa del sistema educatiu espanyol a l'exterior. Foto: Ministeri espanyol d'Educació/Google Maps/elaboració pròpia.
