La revisió del Pla hidrològic de l'Ebre ha superat el tràmit del Consell de l'Aigua de la conca amb la inèdita oposició de quatre dels nou territoris afectats -Catalunya, Navarra, Euskadi i el País Valencià-. Un escenari que evidencia la inexistència de consens al voltant del document, segons han remarcat la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que ha impulsat un vot contrari motivat.

També han emès el seu vot desfavorable els regants de l’Esquerra de l’Ebre, dos ajuntaments –entre ells el de Deltebre-, un representant de les hidroelèctriques i els dos de les entitats conservacionistes en defensa de la Conca de l’Ebre, entre elles la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). D'aquesta manera, si l’anterior pla va aprovar-se per 72 vots a favor i 9 en contra, a banda de 5 abstencions, ara els vots favorables han estat 66, i els contraris han pujat a 19, amb 2 abstencions.

"No ens ha sorprès que el pla, malgrat les al·legacions presentades en el període d’exposició pública, s’hagi presentat intacte, és una oportunitat que ha perdut l’Estat per adaptar-se a les directrius de la directiva marc de l’Aigua europea, la qual cosa posa en perill fons europeus en matèria d’aigües i pot ocasionar un greu perjudici econòmic als usuaris de l’aigua", ha advertit Susanna Abella, portaveu de la PDE. 

Per contra, “el que ha passat avui evidencia que s’ha trencat el consens de tota la conca, del que fins ara s’havia desmarcat Catalunya, i ha quedat clar que està augmentant el rebuig”, ha valorat Abella. El pla tira endavant amb el mateix règim de cabals de 3.000 hm3/any per al tram final, ni la meitat del que demana Catalunya, i amb una previsió de 465.000 nous regadius i mig centenar d’embassaments contemplats. La PDE sosté que les raons exposades avui en contra, creixents, són un toc d’alerta de cara a l’informe que haurà de fer la Comissió Europea quan li arribi el document, possiblement cap al primer trimestre de l’any vinent. El conflicte que desperta el pla ha quedat avui sobre la taula.

Greu i lamentable, segons Vila
Un cop tancada la reunió, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha lamentat avui que s'hagi desatès la proposta de cabals per al tram final de l’Ebre que va aprovar la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i que tampoc hagi tingut en compte les consideracions de la Comissió Europea. Segons Vila, “és molt greu i lamentable que no s’hagi atès una proposta pactada a nivell territorial”. El conseller ha demanat al Ministeri de Medi Ambient que “recondueixi aquesta decisió” i confia que l’oposició de Catalunya, País Basc, País Valencià, Navarra, i els recels de la mateixa Comissió Europea al nou pla de conca,“torni la sostenibilitat i la racionalitat als cabals de l’Ebre”. 

El conseller Vila recorda que la proposta de Catalunya “permet garantir els cabals ecològics i assegurar les activitats de reg i les activitats econòmiques entorn de l’Ebre”. En aquest sentit, es plantejava un volum anual de 5.871 hm3 en anys secs, 7.732 hm3 en normalitat i 9.907 hm3 en anys humits, unes xifres molt allunyades del Pla hidrològic vigent fins ara (3.009 hm3/any). D’aquesta forma se suggeria un règim de cabals fins a 3 vegades superior als actuals.