L'Estat preveu destinar a Catalunya el 17,2% d'inversions del 2022

Els comptes inclouen 2.230,7 milions per a Catalunya, només per darrere d'Andalusia però per sota del seu pes en el PIB estatal

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, entrant els pressupostos al Congrés.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, entrant els pressupostos al Congrés. | ACN
13 d'octubre del 2021
Actualitzat a les 20:31h
Els pressupostos generals de l'Estat preveuen invertir 2.230,7 milions a Catalunya el proper any. Així ho inclouen els comptes entregats al Congrés aquest dimecres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, segons els quals el país rebrà el 17,2% del total d'inversions territorialitzades pel govern espanyol. Per tant, per sobre del 16,4% del seu pes pel que fa a la població però per sota de nou del 19% del PIB estatal que representa, el llindar que marca la disposició addicional tercera de l'Estatut que caldria complir.

Malgrat tot, Montero ha assegurat durant la seva roda de premsa a la cambra baixa que els comptes compleixen amb el que dicten els diversos estatuts pel que fa a les inversions. En concret pel que fa a Catalunya, ha defensat que la interpretació feta de la disposició addicional catalana computa tant les inversions estrictes (incloses al capítol 6 de despesa) com determinades transferències de capital (al capítol 7). I fent-ho així, ha insistit la ministra, els recursos que es destinaran a Catalunya sí que assoleixen el 18,7% del total, a prop del seu pes en el PIB.

Igualment, ha destacat que el govern de Pedro Sánchez ha incrementat en un 37% els recursos rebuts per Catalunya. Pel que fa a inversions, en tot cas, només Andalusia se situa per davant , amb 2.267,1 milions (el 17,4% del total), mentre que el País Valencià es queda amb 1.208,6 milions (9,3%), per sobre de Madrid, amb 1.151,5 milions (8,9%), i de Galícia, amb 1.074,7 milions (8,3%). En total, les inversions territorialitzades previstes ascendeixen a 13.007,2 milions, per bé que, en total, sumen 21.434,1 milions, si s'inclouen les no regionalitzables i les que es fan a l'estranger.

Més d'un terç de les inversions incloses als pressupostos per a Catalunya anirien destinades a Adif, qui preveu gastar-hi 848,6 milions l'any vinent, per damunt dels 707,4 milions inclosos als comptes del 2021. La inversió catalana de Renfe també creix dels 262,1 als 274,1 milions, igual que el Ministeri de Transports, que salta dels 163,8 a 241,4 milions. En canvi, les partides previstes a Ports de l'Estat es redueix dels 197,2 als 138,4 milions, així com les d'Enaire cauen dels 118,9 a 95,5 milions.

Els comptes del 2021 preveien una inversió per a Catalunya de 2.101,6 milions, l'equivalent al 17,1% del total. Una xifra molt similar als 2.051 milions (16,8% del total) inclosos en el projecte de pressupostos del 2019 que finalment no van veure la llum, arran del qual el govern de Sánchez va convocar eleccions. Es tracta, en tot cas, de xifres força superiors als 1.351,4 milions per a Catalunya previstos en els últims pressupostos elaborats per l'executiu de Mariano Rajoy, el 13,1% del total territorialitzat.

Ara bé, entre les xifres d'allò pressupostat i aprovat pel Congrés i allò finalment executat acostuma a haver-hi una diferència notable. Entre 2013 i 2018, l'Estat no va gastar un terç de les inversions previstes als comptes en infraestructures i, en concret pel que fa a empreses públiques sensibles com Renfe i Adif, les "pluges de milions" acostumen a quedar en ben poc, ja que tan sols han executat un 40% d'allò pressupostat els darrers cinc anys. Pel que fa al 2020, el govern espanyol va destinar a Catalunya només el 12,7% de les inversions, i el primer semestre d'aquest 2021 no sembla que millori, ja que el primer semestre tan sols hi havia gastat el 10,7% del total territorialitzat (i el 13% del previst en el pressupost).

Arran d'un dels acords tancats amb ERC per aconseguir el seu suport als pressupostos vigents, aquests van incloure un mecanisme per vetllar pel compliment de les inversions a Catalunya. La comissió de seguiment de les infraestructures formada per l'Estat i la Generalitat s'havia de reunir cada quatre mesos per avaluar-ho i garantir que el nivell d'execució al país no quedés per sota la mitjana espanyola. Aquest punt s'ha incomplert i tot just aquest novembre s'ha de reunir per primer cop l'esmentada comissió. El projecte de nous pressupostos, en tot cas, no incorpora cap previsió similar de seguiment.