Aquesta ha estat una de les principals conclusions que s'han extret d'una reunió preparatòria per a la trobada de ministres de dimarts que ve, en el marc del Consell d'Assumptes Generals que se celebrarà a Brussel·les (Bèlgica), i que ha de decidir si accepta o no els idiomes de l'Estat com a llengües oficials en el bloc comunitari. Així i tot, segons diverses fonts europees consultades per El País, més de la meitat dels estats membre han expressat els seus dubtes sobre la mesura i han demanat més temps per tenir més informació i analitzar totes les derivades amb calma. Aquestes mateixes fonts, però, també han subratllat que els estats estan "oberts" a la negociació.
Durant la reunió d'aquest divendres, la majoria dels dubtes entre els 27 han anat encaminats a les càrregues financeres i administratives que implicaria la incorporació de les tres llengües. Segons han confirmat a l'ACN fonts diplomàtiques, diverses delegacions han demanat informes legals o d'impacte per tenir un dibuix més acurat abans de prendre una decisió. Delegacions com l'alemanya han arribat a afirmar que veuen "complicat" que s'arribi a un acord total el pròxim 19 de setembre -la decisió sobre l'oficialitat s'ha de prendre per unanimitat- i veuen la trobada més aviat com la prova que hi ha "voluntat política" per avançar.
Sense canvis en l'estratègia del Govern
Per la seva banda, fonts del Departament d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat han exigit a l'Estat, que ostenta la presidència rotatòria del Consell, que faci "tots els esforços" perquè la negociació per a "l'oficialitat plena" del català no descarrili. I si bé fonts del Govern reconeixen que el procediment "no és fàcil", també es mostren convençudes que "es podran superar els obstacles". En aquest sentit, remarquen que l'executiu està fent un esforç "molt intens" per parlar amb totes les capitals europees i fer "la pedagogia necessària". Afegeixen que "els dubtes que han expressat alguns països entren dins els escenaris previstos i no canvien l'estratègia que està seguint el Govern aquestes darreres setmanes".De fet, aquestes fonts asseguren que prefereixen una tramitació "que es faci bé a què es faci de pressa". En aquest sentit, assenyalen que "com més aviar millor, però l'objectiu és que el dret sigui plenament reconegut". Quant al debat sobre mesures alternatives per promoure la llengua -una idea que països com Finlàndia han fet explícita-, el Govern indica que encara no les ha valorat. El que remarquen és, en qualsevol cas, que "no es pot renunciar a la condició plena de llengua oficial".
