El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 9 de novembre, amb els vots a favor de Junts pel Sí i la CUP, la declaració que donava el tret d'inici del procés d'independència que ha de portar Catalunya a la ruptura amb Espanya. Aquesta aprovació va remoure l'Estat i les seves institucions, en només 17 dies i de forma coordinada, han atacat Catalunya en set ocasions i en àmbits tan diferents com l'econòmic, el judicial o la seguretat.

Suspensió de la declaració d'independència pel TC

La declaració aprovada pels grups independentistes al Parlament va ser suspesa pel Tribunal Constitucional en sessió extraordinària l'11 de novembre. Mariano Rajoy i el seu govern van mobilitzar, en només dos dies i amb caràcter d'urgència, tres institucions –el Consell d'Estat, el consell de ministres i el ple del TC– per aconseguir deixar sense efecte jurídic el text. El recurs d'inconstitucional, tal i com volia el govern espanyol, advertia Artur Mas i Carme Forcadell de les conseqüències d'una eventual desobediència. Aquest fet, inèdit fins al moment, s'ampliava a un total de 21 persones, entre els quals tota la mesa del Parlament i el conjunt del Govern.

La Fiscalia obliga els Mossos a actuar davant delictes de "sedició"

Un dia abans de la presentació del recurs d'inconstitucionalitat per part del TC, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va dictar una ordre que sol·licitava a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, entre els quals els Mossos d'Esquadra, que informessin de tots els delictes –amb una referència explícita al de sedició. En un escrit del 5 de novembre el fiscal en cap, Javier Zaragoza, assenyalava que l'execució del "mandat il·legal" aprovat pel Parlament podria constituir els delictes de sedició, prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions, ús indegut de fons públics o delictes contra la Corona i l'Estat com el de rebel·lió. Les penes de presó, en el cas dels càrrecs públics, poden arribar fins als 15 anys.

Rajoy obvia Mas en la ronda de contactes per abordar l'amenaça terrorista

Mariano Rajoy, la setmana posterior als atemptats de París, va reunir-se amb els líders dels principals partits de l'estat espanyol per abordar l'amenaça terrorista i informar-los dels passos que seguiria el seu executiu. Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias es van trobar amb el president espanyol, així com també ho va fer el lehendakari Iñigo Urkullu. Artur Mas no va rebre aquest oferiment. Una mostra més de les complicades relacions entre la Generalitat i el govern espanyol com a conseqüència el procés sobiranista.

El govern espanyol controla l'aixeta de finançament a Catalunya via FLA

La primera notícia en l'àmbit econòmic va arribar el passat divendres en la roda de premsa posterior al consell de ministres. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va respondre a la declaració independentista "reforçant" el control de l'aixeta de finançament establint unes condicions "específiques" a l'hora de repartir el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA): "S'ha de garantir que ni un euro vagi destinat a iniciatives en contra de la Constitució", en referència al procés independentista. El conseller d'Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, va mostrar-se molt bel·ligerant i va acusar l'Estat de voler "col·lapsar administrativament" el Govern.

Un sistema electrònic perquè els funcionaris denunciïn despeses "il·legals"

Cristóbal Montoro va fer un pas més aquest dimarts en la "intervenció encoberta" –en paraules del Departament d'Economia- de les finances de la Generalitat. El Ministeri espanyol d'Hisenda va activar un sistema electrònic perquè els funcionaris denunciïn presumptes despeses "il·legals" del Govern. L'objectiu final és, tal i com va reconèixer el mateix ministre, que no es “destini ni un sol euro" a la independència.

Els funcionaris i treballadors públics disposaran de tres vies per denunciar presumptes despeses “il·legals”: un formulari amb format de correu electrònic; un registre de seu electrònica amb certificat així com amb format paper a les seus de la delegació del govern espanyol i a les subdelegacions de les quatre demarcacions.

L'ambaixada espanyola a la Xina boicoteja una missió comercial catalana

El conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, ha acusat l'estat espanyol "d'obstaculitzar" la missió comercial que s'està fent a la Xina amb una vintena d'empreses catalanes dels sectors de la carn, els cítrics i el peix. Concretament, l'ambaixada espanyola hauria interferit per "anul·lar" dues reunions importants previstes per aquest dimecres entre els empresaris, el Govern i organismes xinesos que homologuen les empreses que volen exportar cap al país asiàtic. El conseller ha qualificat aquesta actitud "d'agressió institucional".

El TC anul·la definitivament la Hisenda pròpia catalana

El Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública aquest dimecres la sentència per la que estima un recurs del govern espanyol contra la reforma de la llei de l'Agència Tributària catalana i, en conseqüència, declara "inconstitucional i nul" l'article 4 de la Llei 9/2015 que desplega l'Agència Tributària de Catalunya. D'aquesta manera, prohibeix d'aquesta manera la incorporació directa de funcionaris d'altres cossos per a l'Agència Tributària.

La llei estipulava en aquest punt que poden optar al cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat, entre altres, aquells funcionaris de l'agència tributària espanyola amb destinació definitiva a Catalunya, fet que la Moncloa considerava que "exclou el dret d'accedir en condicions d'igualtat als interessats de la resta de l'Estat". En la sentència, el ple de l'alt tribunal creu que aquesta norma contradiu "d'una manera efectiva i insalvable" la normativa bàsica estatal d'accés a la funció pública.