I és que el traspàs del servei del 2010 feia referència a la seva gestió, però la capacitat per convocar oposicions per a inspectors i subinspectors se la reserva l'Estat, que igualment els reparteix atenent també a les preferències d'aquells que les superen. I el resultat d'això és que, des del 2011 -any següent al traspàs- fins al 2016, s'ha passat d'una plantilla de 159 persones a la Inspecció de Treball catalana a una de 123, segons les dades del Ministeri de Treball. La reducció, per tant, ha estat del 22,6% i, a hores d'ara, encara s'ha perdut un treballador més, segons confirma la conselleria.
En canvi, pel que fa a la plantilla de la inspecció de la seguretat social a Catalunya, que segueix gestionant l'Estat, pràcticament no ha variat en aquests cinc anys, caient tan sols dels 125 treballadors a 123, un 1,6% menys. La reducció, per tant, ha estat clarament inferior, tot i que aquests dos cossos treballen braç a braç en el Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya. A la resta de l'Estat, les plantilles d'aquests serveis també s'han reduït, entre 2011 i 2016, però molt menys, tan sols un 1,9%, de 1.581 a 1.551 treballadors.
EVOLUCIÓ DE LA PLANTILLA D'INSPECTORS I SUBINSPECTORS DE TREBALL A CATALUNYA
Des de la conselleria de Treball i Afers Socials, expliquen també que la manca d'efectius es deu a la poca tradició opositora al país -que també ha fet que costés dotar de recursos humans altres organismes, com l'Agència Tributària de Catalunya- i a l'especial voluntat de la Generalitat de reforçar aquesta àrea, creant places més ràpid. Tot i això, si es cobrissin les 30 ja pressupostades, la plantilla seguiria sent inferior a la del 2011 i 2012, quan vorejava els 160.
Noves realitats per inspeccionar
Sigui com sigui, la Generalitat justifica la necessitat urgent d'incorporar nous efectius perquè, a més de les patologies endèmiques del mercat laboral que requereixen d'inspecció, per garantir que com a mínim es compleix la normativa de treball, cal fer front a noves realitats. Alguns exemples d'això són la proliferació de falsos autònoms que requeririen una relació contractual, falses cooperatives com en el cas de les càrnies, l'abús de la temporalitat irregular a través del treball parcial, o l'economia col·laborativa en forma de plataformes que, com repartidores com Glovo o Just Eat, també requeririen sovint de contractes formalitzats.
PLANTILLA ACTUAL D'INSPECTORS I SUBINSPECTORS DE TREBALL (IT) I DE LA SEGURETAT SOCIAL (SS), A CATALUNYA