"La flama d'una espelma només crema si té aire". Estremera, maig del 2018. La constatació científica, explicada en forma de conte al Lluc i la Joana, s'embolcalla d'enyorança aquest dijous a Sant Vicenç dels Horts. Avui, d'espelmes en cremen un total de 50. I com a qualsevol festa, hi ha xocolata. Espessa, ben espessa. "Com el país", deixa anar algú. Però com no passa a cap festa, en aquesta no hi és qui fa anys.

Hi ha música. Hi ha pallassos. I convidats: familiars, amics, veïns, dirigents polítics. Els ingredients són els d'una festa, sí, però amenaçada per un tel espès de núvol que sembla carregat de tempesta. No hi ha ball ni xerinol·la. Records, dedicatòries i peticions de llibertat es barregen amb el brunzit ferroviari: tren amunt i tren avall. Direcció Barcelona, direcció Manresa. Trens que passen. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Fc6bKC2hSbs[/youtube]
Ell, a Soto del Real. Els seus, a la plaça Narcís Lunes. "Anàvem als actes amb un Clio esgavellat", recorda el Pere Aragonès amic sobre els seus inicis en política. I l'Eugenia Parejo, la veïna de Gines (Sevilla) amb qui va teixir una estreta amistat, parla de les hores parlant de l'hort -i les albergínies-, poesia i política. El germà de l'homenatjat, en Roger, exhibeix l'Oriol petit vestit de pastoret, l'Oriol adolescent, l'Oriol estudiant. I aquell viatge en què van dir a la mare que anaven a Luxemburg a visitar uns amics però que finalment van acabar fent 6.000 quilòmetres per tot Europa. I ja fent referència a la seva etapa com a professor, els seus alumnes el recorden com un professor poc usual. "Ensenyava història a partir d'històries", recorda l'Elisenda Alamany. I Albert Bortran revela com els parlava del seu avi rabassaire. 

En Lluc i la Joana renouegen amb altres nens en l'aniversari del pare, però sense el pare. A l'escenari, segueixen parlant d'ell. Arriben també felicitacions de l'exili. De Marta Rovira i de Meritxell Serret. I també de Toni Comín, encara que hagi decidit ara anar políticament de la mà Carles Puigdemont, que desitja que es puguin abraçar aviat com a "homes lliures". I segueixen passant trens cada 15 minuts. Amunt i avall. Per moments, els núvols es trenquen i s'escola un raig de sol. Hi és, però no escalfa.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=XasCIHqoDrI[/youtube]
Però almenys no plou. I aquest és el moment en què apareix el Lolo Calero, una de les ànimes dels Free, per destapar un dels regals que rebrà el seu amic el dia en què fa 50 anys: una estrella. Amb certificat i tot. En concret, l'estrella Oriol Junqueras, de la constel·lació Àries, la seva preferida. "Per molt que intentin apagar-te, sempre brillaràs", conclou el Lolo. El públic entona el "moltes felicitats". Minuts després, s'encenen les bengales dels diables i els espetecs eixorden el públic. Com a qualsevol festa, hi ha un pastís ben gran. Com no passa a cap festa, no hi és qui fa anys. Pugen a l'escenari el Lluc i la Joana. I sí, la flama de 50 espelmes crema perquè, efectivament, tenen aire.