Les banderes dels 28 estats membres de la Unió Europea, a l'exterior del Parlament Foto: Parlament europeuEl Parlament Europeu que surti de les eleccions d'aquest diumenge serà un dels més polaritzats de la història, amb un augment pels partits més extremistes a la dreta i l'esquerra, i una menor representació de les forces tradicionals. Així ho pronostiquen la gran majoria de les enquestes que s'han publicat durant la campanya electoral, i que apunten a la necessitat d'una gran coalició entre conservadors i socialistes, que serien els únics que sumarien una majoria estable. La irrupció de partits euroescèptics i d'extrema dreta també podria marcar la nova legislatura. Els resultats es començaran a conèixer durant aquesta nit quan acabin de votar els 28 estats membres.
Les eleccions d'aquest 2014 són les més grans que s'han celebrat mai a la Unió Europea, i les segones del món, només per darrere de l'Índia. Estan cridats a les urnes uns 413 milions de ciutadans dels 28 estats membres. En total, es presenten 953 llistes electorals, amb 16.380 candidats dels quals només 751 ocuparan acta d'eurodiputat.
A les 11 de la nit, tanquen els col·legis electorals a Itàlia, els últims que ho faran a tota la Unió Europea, després que els primers a obrir fossin, dijous, els d'Holanda i el Regne Unit. A partir de llavors es faran públics des del Parlament Europeu els primers resultats preliminars. Serà el moment d'esbrinar si finalment es compleixen els pronòstics de les enquestes, després que hagin estat cridats a les urnes uns 413 milions d'europeus.
Els estats membres que envien més eurodiputats a Estrasburg són Alemanya (96), França (74), el Regne Unit (73), Itàlia (73), Espanya (54) i Polònia (51). A l'altra banda, els estats amb menys parlamentaris són els més petits: Malta, Luxemburg, Estònia i Xipre, tots ells amb 6. Proporcionalment, tenen fins i tot més representació de la que els correspondria, però la UE els l'atorga per evitar discriminar massa als països petits.
Quasi presidenciables
Aquestes són les primeres eleccions en què les grans famílies de l'Eurocambra han triat un candidat del seu partit per presidir la Comissió Europea i substituir en el càrrec al portuguès José Manuel Durao Barroso. El Tractat de Lisboa preveu que els estats membres tinguin en compte l'opinió de l'Eurocambra, que haurà de votar el candidat proposat. Tot apunta a què els 28 hauran d'escollir entre els que tindran més vots: el popular, Jean-Claude Juncker, o el socialista, Martin Schulz, però alguns països tenen reserves i podrien optar per proposar altres noms.
Les eleccions, doncs, tenen un fort component europeu, i per primera vegada hi ha hagut candidats fent campanya en els diversos estats per intentar atraure el vot cap als seus partits. Amb tot, els resultats dels comicis també tindran lectures particulars a cadascun dels estats membres. Mentre a Catalunya o a Escòcia un dels grans punts en joc és valorar el suport pel procés independentista, al Regne Unit està en joc la reputació del govern i del principal partit de l'oposició, que podrien ser superats per primera vegada per la força populista i euròfoba de l'UKIP. A França, l'extrema dreta de Marine Le Pen també amenaça de sacsejar l'espectre polític i el govern del socialista Hollande, que amb els seus potencials mals resultats podria ser un dels que impedís a Schulz aconseguir la victòria socialista a tota Europa. A la rescatada Grècia, tots els ulls estan posat sobre el candidat de l'Esquerra Unitària, Alexis Tsipras, líder de Syriza, que ha trencat el tradicional bipartidisme grec amb el seu discurs anti-retallades.
L'últim sondeig
D'acord amb l'última enquesta de Poll Watch 2014, publicada dimecres abans de l'inici dels comicis, la victòria a les eleccions seria dels conservadors, tot i que caient uns 7 punts respecte el 2009 i amb un marge ajustat amb els socialistes, que pujarien en suports però no prou per guanyar. El grup que encapçala Jean-Claude Juncker -i on s'integra el partit d'Angela Merkel o el PP espanyol- aconseguiria el 29% dels vots i 217 escons, en comparació amb el 35,8% i els 274 escons del 2009. El grup de Martin Schulz - que inclou el PSC-PSOE i el partit de François Hollande- tindria el 27% dels suports i 201 diputats, és a dir, pujaria respecte als 196 diputats de les darreres eleccions.
El tercer grup a l'Eurocambra seguiria sent el liberal (ALDE), però perdria punts, segons la darrera enquesta, passant del 10,8% dels vots i 83 diputats actuals, a un 7,9% i 59 diputats. Aquesta caiguda de suport pel grup del belga Guy Verhofstadt, on s'integra Convergència o el partit del viceprimer ministre britànic Nick Clegg, implicaria que la formació ja no seria determinant per la formació de majories a la cambra, com ho ha estat tradicionalment, forçant així el gran pacte PP-PS.
A partir d'aquí, Poll Watch preveu que hi hagi l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL), amb 53 diputats i 7,1% dels vots, i on s'integren la formació grega Syriza o IU; els Verds i els grups nacionalistes independentistes on hi ha Esquerra Republicana o Iniciativa (G/EFA), amb 5,9% dels vots i 44 escons; el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), on hi ha el partit del britànic David Cameron, que tindria 5,6% dels vots i 42 eurodiputats; i finalment el grup dels euroescèptics de l'Europa de la Llibertat i la Democràcia, amb l'UKIP de Nigel Farage o la Lliga Nord, que obtindrien 5,3% dels vots i 40 diputats.
La resta de formacions, com el Front Nacional xenòfob de Marine Le Pen, el Partit de la Llibertat holandès de Geert Wilders o els violents d'Albada Daurada a Grècia podrien acabar al grup mixt, tot i que depenent del seus suports també optarien per crear grups propis o adherir-se en d'altres. També estan sense grup, de moment, partits com Ciutadans, que es presenta a les europees per primera vegada i que s'hi obté representació haurà de valorar quines opcions té.
