El Parlament Europeu ha reclamat aquest dimarts a Espanya que imposi un llindar electoral d'entre el 2% i el 5% dels vots per obtenir representació a l'Eurocambra. Suposaria aplicar la reforma electoral comunitària aprovada el 2018, que encara no ha estat ratificada per l'Estat, l'únic de la UE que encara no ho ha fet. El text, que no és vinculant, ha estat aprovat per una àmplia majoria de l'Eurocambra amb 417 vots a favor, nou abstencions i 234 vots en contra. S'hi han oposat els socialistes espanyols, Vox i eurodiputats de Sumar, el PNB, Bildu o ERC, entre altres. La reforma posaria en risc que forces nacionalista poguessin obtenir representació parlamentària. En les eleccions europees de 2024, la coalició Ara Repúbliques -ERC, Bildu i el BNG- va obtenir el 4,91% dels vots i Junts va registrar-ne el 2,54%. Així doncs, si s'apliqués un llindar d'entre el 2% i el 5%, aquestes formacions ho tindrien més difícil per poder obtenir representació a l'Eurocambra. Si bé el govern de Pedro Sánchez va avalar la reforma davant el Consell de la UE, el 2023 el president espanyol va pactar amb el PNB no reformar la llei electoral sense negociació prèvia amb els nacionalistes bascos, que també podrien ser víctimes d'aquesta reforma europea. Informa Lluís Girona.
L'Eurocambra reclama a l'Estat un llindar mínim per aconseguir escó a les eleccions europees
Política
- Una persona agafant una papereta de les eleccions europees. -
- Alba Mor/ACN
ARA A PORTADA
-
Energia Catalunya, molt lluny de la sobirania elèctrica: el 84% del consum depèn de l'exterior Arnau Urgell i Vidal
-
Política Barcelona, Girona i Amposta: triple manifestació independentista per la Diada Lluís Girona Boffi
-
Política Després del Mundial, un altre procés? Semblances i diferències entre el 2010 i el 2026 Oriol March
-
Política Anna Navarro, la gran aposta de Puigdemont a les últimes eleccions, deixa el Parlament Oriol March
-
Economia Més enllà de la Cambra de Comerç: què amaga el pols per les cadires de plata? Pep Martí i Vallverdú
Publicat el
20 de gener de 2026 a
les 18:39
Et pot interessar
-
Política
Sis mesos i un 8,6% després
-
Política
Drets Socials, una conselleria sota els focus
-
Política
El Tribunal de Comptes tampoc aplica immediatament l'amnistia malgrat l'aval d'Europa
-
Política L’empresari Julio Martínez implica Zapatero en les comissions pel rescat de Plus Ultra
-
Política El Constitucional començarà a decidir sobre l'amnistia després de la Diada
-
Política Els socis i l'oposició aprofiten el relleu a Drets Socials per demanar més canvis al Govern
