El Parlament Europeu ha impedit a l'eurodiputat escocès David Martin fer un informe sobre "les conseqüències de la secessió del territori d'un estat membre per a la seva pertinença a la Unió Europea". El president de l'Eurocambra, l'alemany Martin Schulz, i el cap de files dels socialistes europeus a Brussel·les, l'austríac Hannes Swoboda, han cedit a les pressions i s'han negat a autoritzar Martin a estudiar si l'Escòcia o la Catalunya independents serien expulsades de la UE i haurien de demanar el reingrés o no. Martin, paradoxalment, comparteix família política amb Schulz i Swoboda, és laborista i volia utilitzar l'informe per fer campanya pel 'no' en el referèndum de l'any que ve.

Segons ha pogut saber l'ACN, tant Schulz com Swoboda han anat posant traves i ajornant la seva autorització perquè l'eurodiputat Martin pugui elaborar l'informe. Així es pot llegir en les actes de les reunions de la Conferència de presidents de l'Eurocambra, que aplega els líders de tots els grups parlamentaris. Les properes eleccions europees se celebraran del 22 al 25 de maig del 2014 i ara ja no queda temps per fer l'informe.

El mateix eurodiputat escocès confirma el vet al seu estudi i assegura no entendre "per quina raó" els seus caps li han denegat el permís. Martin pretenia escriure un informe contrari als interessos dels independentistes escocesos i catalans, defensant que en cas de secessió el nou estat independent quedaria automàticament fora de la UE i hauria de demanar el reingrés. Tot i això, el president de l'Eurocambra i el líder dels socialistes europeus a Brussel·les l'han obligat a fer marxa enrera.

CiU i ICV denuncien que el PSOE hauria pressionat Schulz i Swoboda per barrar el pas a l'informe. Els eurodiputats Ramon Tremosa i Raül Romeva interpreten que la cúpula dels socialistes europeus no veu tan fàcil demostrar clarament que un nou estat escocès o català quedaria fora de la UE. I, sobretot, vol evitar obrir un debat sobre la independència a Brussel·les que se'ls pugui girar en contra. Tremosa es mostra "molt decebut amb Schulz, que es mou per interessos personals".

Schulz no vol enfrontar-se al PSOE ni al PP per por de tancar-se portes en el futur: en els propers mesos podria necessitar el seu suport per arribar a la presidència de la Comissió Europea o del Consell, en substitució de José Manuel Durao Barroso o Herman Van Rompuy, o per rellevar Catherine Ashton com a cap de la diplomàcia comunitària. Schulz serà molt probablement el candidat dels socialistes europeus a les eleccions a l'Eurocambra de l'any que ve i no vol buscar-se enemics al PSOE.

Els populars europeus, a diferència dels socialistes, asseguren no tenir cap problema amb què es faci l'informe i fins i tot van pressionar Schulz perquè li donés llum verda. L'italià Carlo Casini, que presideix la comissió d'Afers Constitucionals que s'hauria encarregat d'elaborar l'estudi, li ha demanat explicacions per carta, segons ha pogut confirmar l'ACN.