Substitueixen la bandera espanyola de Sant Pol de Mar per una estelada. Foto: Norma Vidal

La setmana passada l'Ajuntament de Marçà, un dels pobles declarats territori català lliure, informava a Nació Digital que agents de la Guàrdia Civil fotografiaven l'estelada penjada al balcó de l'Ajuntament. Una conducta que s'adscriuria en el dossier que preparen els serveis jurídics de la delegació del govern espanyol a Catalunya, comandada per la popular Maria de los Llanos de Luna, contra aquells consistoris que no hissen la bandera espanyola i aquells, que a més, pengen l'estelada.

Però a aquests fets cal afegir-ne un altre que destaca per la seva, si més no, poca subtilesa: l'estudi de l'absència de banderes espanyoles als ajuntaments catalans per part de l'exèrcit espanyol.

Així es desprèn d'un dels darrers manuals del "Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional" (CESEDEN), el principal centre docent militar conjunt de les forces armades espanyoles que fa cursos d'alts estudis de "defensa nacional", "investiga" i "fomenta i difon la cultura de defensa". De fet, és una institució que penja orgànicament del ministeri de Defensa espanyol.

És aquest institut qui ha publicat, en col·laboració amb el ministeri, la monografia "Valores y conflictos. Las claves culturales en el conflicto del siglo XXI". En aquest manual, destinat a militars en exercici, posa com exemple de conflicte polític i social, la manca de banderes espanyoles als ajuntaments catalans. " Aunque pueda parecer increíble algunos ayuntamientos de Cataluña o el País Vasco no ondea la enseña nacional ", assegura un dels autors del text, el sociòleg Amando de Miguel, per justificar la tasca de l'exèrcit en la defensa dels símbols estatals que poden generar conflicte.

Així mateix, el text conté fosques sinonímies com "separatistes o irrendentistes" amb "terroristes". I assegura que molts conflictes de la societat espanyola es resolen malament per culpa de ser una "societat socialment desigual, ètnicament heterogènia i lingüísticament diversa". Així mateix, compara els "indignats" amb els anomenats "Vagos y maleantes" i legitima les forces armades com a garant de la solució dels conflictes sobretot en casos de "rebel·lia".