Quan Ada Colau va començar a aparcar el català en moltes de les seves comunicacions com a alcaldessa (especialment a les xarxes socials i quan s'adreçava a un públic que ella creia no catalanoparlant), les entitats protectores de la llengua van lligar-la curt. L'activisme va aconseguir frenar-la una mica i fer-li signar la importància de situar la llengua com a punt de trobada entre els barcelonins. I es van salvar els mobles prou bé.

Ara, amb l'arribada de Jaume Collboni a l'alcaldia, molts d'aquests mobles serveixen per nodrir la gran foguera que crema a plaça Sant Jaume. Els passos enrere en matèria lingüística són més que evidents. I l'última prova la vam tenir dilluns, quan Collboni va participar en l'acte de graduació dels estudiants del programa Prometeus, un programa que ajuda a impulsar acadèmicament aquells moros, xinos i negres de barris com el Raval que, per la pinta que fan, no deuen controlar massa el català.

Bé, realment el que fa aquest programa és vetllar perquè els joves dels instituts públics de barris amb un índex d'universitaris inferior puguin cursar estudis superiors amb èxit. Però, per la manera com va actuar l'alcalde de la nostra ciutat, hom podria dir que el que passava pel cap de Collboni era aquell primer estereotip tan lamentable i racista. Perquè, tot i que lògicament els estudiants van utilitzar el català amb normalitat en les seves intervencions, l'alcalde va preferir adreçar-se a ells i a les seves famílies en castellà. 
 

❌ Que @jaumecollboni s'adreci en castellà a estudiants que parlen en català i que lluiten contra la segregació és, paradoxalment, segregar-los.

🎒 Incloure'ls a la comunitat lingüística catalana no és només igualitari, sinó que és dotar-los de més eines per al futur! pic.twitter.com/DIpwfeNcEP

— Plataforma per la Llengua Catalunya (@PLlCatalunya) January 23, 2024

És francament trist que algú et robi la llengua del país d'aquesta manera. I encara és més trist que qui ho faci sigui un dels màxims representants institucionals. Perquè amb aquest gest -potser inconscient- de Collboni, el que es va comunicar a aquells joves i a les seves famílies és que el català no és ni serà mai la seva llengua i que, per tant, Catalunya no és ni serà mai la seva terra. Hi viuran, sí, però al marge. I tot plegat, a causa d'una muntanya barroera de prejudicis i presumpcions.

Jaume Collboni té la sort de dir-se Jaume Collboni i no Xavier Garcia Albiol. Com que no porta el nom del sac de boxa badaloní i, a més, és socialista, pot permetre's el luxe de practicar aquesta mena de subtil racisme institucional sense protagonitzar les polèmiques de l'endemà. Però això no impedeix que el fet sigui igual de vergonyós i denunciable. Potser encara més i tot, tenint en compte que qui executa aquesta manera de fer és el partit que en el seu moment va apuntalar i promoure la mítica immersió lingüística (al cel sigui).

Aquesta circumstància encara ho fa tot més pertorbador. Jo impulso la immersió perquè tu siguis hàbil amb el català i el castellà quan acabis els teus estudis. Ara bé, quan els acabis, aquí t'estaré esperant, en aquest faristol institucional, per canviar de llengua i recordar-te que, per molt que hagis après l'idioma gràcies al sistema que jo he fet possible, el català no és teu. És surrealista i humiliant.

Sortosament, Collboni tot just ha encetat el seu càrrec. Som a temps, doncs, de fer-li veure que el català no és només la seva llengua, sinó la de tots els catalans i barcelonins, que la seva normalització és clau per governar una ciutat més cohesionada i progressista, i que l'Ajuntament de Barcelona té una responsabilitat especial a l'hora de transmetre aquesta idea a la ciutadania. Una idea que, per cert, estaria molt bé que transmetés en català.