L'extrema dreta ja governa institucions polítiques en nou països de la Unió Europea -Espanya, França, Itàlia, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Polònia i Letònia- i compta amb representació parlamentària en tots els estats membres amb l'excepció d'Irlanda, Malta i Luxemburg. La victòria del PP a Madrid els pot donar també l'ocasió de governar Madrid i fer-se notar molt més. Vox votarà sí a la investidura d'Isabel Díaz Ayuso i aquesta els podria oferir alguna conselleria. Als Països Baixos eren fins fa poc a l'executiu de coalició i a Portugal fa uns mesos que es van convertir en la novetat al parlament.
El discurs contra la immigració i la islamofòbia, l'exaltació del nacionalisme, l'oposició al projecte de la UE, la defensa dels valors tradicionals i l'oposició al col·lectiu LGTBI i el moviment feminista, són els eixos ideològics que han portat a les formacions ultres a governar les principals institucions de poder de diversos països de la UE, a vegades, per majoria absoluta o de la mà dels partits tradicionals. L'auge d'aquestes formacions carregades de discursos d'odi i antidemocràtics alimenten la discriminació i les agressions a minories i col·lectius vulnerables. Ho consultem a continuació:
L'extrema dreta ja governa a Europa... i ara pot fer-ho a Madrid
Els ultres, que estan disposats a entrar al govern del PP a la Comunitat de Madrid, ja són als governs nacionals i regionals de com a mínim 9 països de la Unió Europea i tenen representació en 24 estats

- Països de la UE amb l'extrema dreta governant institucions -
- Nació Digital
ARA A PORTADA
Publicat el 08 de maig de 2021 a les 17:10
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador