Algú havia de ser el primer. José Luis Rodríguez Zapatero ha estat derrotat per un exalcalde de l'àrea metropolitana de Madrid. Tomás Gómez, un home gairebé sol, ha estat capaç d'enfrontar-se -amb la dignitat com a arma principal- a tot l'aparell federal del PSOE i aquest gest d'honestedat ha estat prou magnètic com per a què els militants socialistes de Madrid hagin assenyalat amb el dit el seu líder federal i li hagin fet arribar, clarament, que el seu compte enrere personal ja ha començat.

Fins ahir, Zapatero havia enganyat tothom. I sempre amb èxit. Des dels Estats Units fins als sindicats, des dels catalans fins a Prisa. Zapatero ha desallotjat CiU i el PNB dels governs de Catalunya i Euskadi i han estat, precisament, CiU i el PNB els partits que li han salvat la legislatura aquests darrers mesos. La setmana passada hi va haver una vaga contra ell i el seu govern però, paradoxalment, els sindicats intentaran aguantar-lo en el poder tant com puguin... Zapatero semblava invulnerable. Fins ahir.

Finalment, ha resultat que l'única arma que pot vèncer Zapatero és l'ètica i la sinceritat. El president del govern espanyol es mou millor que ningú en el subterfugi, el pacte soterrat o la doble estratègia. Però s'ensorra davant d'algú que diu el que creu i fa el que diu.

Sigui benvingut el primer dia del postzapaterisme.