L'homenatge a Josep Maria Planes esdevé una reivindicació a la llibertat d'expressió

El Mirador de la Font Groga, a la carretera de la Rabassada, ha acollit un acte de record i compromís amb el periodista manresà, assassinat en aquell punt el 1936

Publicat el 24 de desembre de 2017 a les 08:38
El Mirador de la Font Groga, a la carretera de la Rabassada, ha acollit aquest dissabte l'homenatge a Josep Maria Planes, el periodista manresà fou assassinat en aquesta zona el 1936 pel seu compromís amb el país i la professió. Aquest dissabte, 81 anys després, el país i la professió li han retornat la seva aportació en un acte sentit i reivindicatiu.

Envoltats pel bosc del parc de Collserola i acompanyats del fred intens d'hivern, s'ha celebrat aquest migdia l'homenatge al periodista Josep Maria Planes. L'acte era organitzat per Memorial Democràtic i la Comissió Any Josep Maria Planes amb l'objectiu de restaurar la figura d'un dels periodistes més importants del país. El periodista i biògraf de l'homenatjat, Jordi Finestres, ha recordat que fou assassinat per "parlar clar i per escriure clar" i que la intolerància que va endur-se Planes continua ben viva en els hereus del franquisme. 

Tot seguit, el regidor de Medi Ambient i representant de l'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Puigdomènech, ha reivindicat la llibertat d'expressió: "aquest homenatge no és una rememoració és també una exigència d'aquest moment". Joan Maria Morros, vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i en nom de la Comissió Planes, ha recomanat a tots els periodistes que en rellegissin la biografia i els seus articles i ha dit que "avui li tornem la gran feina que va fer pel país i per la professió". 

En el seu torn, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha destacat l'origen manresà de l'homenatjat que li hauria agradat llegir-lo avui. "Ens hauríem d'imaginar el relat que faria Planes dels últims tres mesos que estem vivint", ha dit Junyent. El director de Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas ha assegurat que "em provoca desconcert dirigir un Memorial Democràtic que genera tanta memòria" i ha afegit que "avui, més que mai, fem nostre el somni del Planes", de fer una Catalunya optimista, moderna, lliure i oberta. 
 
L'acte ha estat conduït pel periodista Xavier Serrano, que ha llegit una tria d'articles de Planes. En record del periodista, s'ha inaugurat un monòlit, obra de l'artista Ramon Jounou, i s'ha fet una ofrena floral. El Col·lectiu Brossa ha fet fet l'acompanyament musical amb peces dels anys trenta i El Segadors. 

Breu biografia

El manresà Josep Maria Planes i Martí (1907-1936) va ser un escriptor brillant, innovador, avançat a la seva època i un dels millors periodistes de Catalunya. Iniciador del periodisme d'investigació al nostre país, va tenir trajectòria professional curta, però brillantíssima. 

Va iniciar la tasca periodística el 1924, a Manresa a les pàgines d'"El Pla de Bages" amb només 17 anys. Dos anys després, amb només 19, va fer el salt a Barcelona, on va fer una carrera fulgurant que el va portar a: 

- Fundar i dirigir la revista "Imatges" als 23 anys
- A ser director de l'històric setmanari humorístic "El Be Negre" als 24 anys
- I a col·laborador assíduament amb les publicacions més prestigioses de l'època com "La Rambla", "Mirador" i "La Publicitat".

Era un escriptor capaç d'utilitzar i aprofitar eficaçment múltiples registres de l'idioma; de parlar de gairebé tot amb una prosa brillant. Així, va escriure des d'unes innovadores cròniques esportives, fins a unes reflexions lúcides i compromeses sobre l'actualitat política dels anys 30. Destaca especialment el seu retrat del món noctàmbul barceloní recollit en l'obra "Les nits de Barcelona", considerat el seu millor treball literari.

Planes també va conrear la literatura de creació. Va escriure narracions, contes i l'any 1930 s'inicia en el món del teatre estrenant dues obres: "L'home que s'havia de morir" i "Qui l'ha vist i qui el veu!". El 1932 n'estrena una altra: "Un dinar fred". I el 1933, la darrera: "Amor". 

Va ser, però, la seva faceta de periodista d'investigació el que va marcar la seva vida. Va publicar grans reportatges a "La Publicitat", d'entre els quals sobresurt la sèrie "Els gàngsters de Barcelona" i "L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya", en què denuncia la vinculació entre la FAI i el pistolerisme. El 24 d'agost del 1936, un escamot de la FAI el va assassinar a la carretera de l'Arrabassada de Barcelona.