Ahir va ser dia gros al judici, després de dies de «turra» d’encausats que –total- a qui interessa, i la premsa de Madrid s’ha bolcat a cobrir les declaracions de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro, els qui saben de debò el que va passar i vénen a explicar la veritat i no a mentir amb ganes, que és l’única cosa que saben fer els independentistes. 

Un, innocentment, pensaria que avui les columnes mediàtiques estarien en peu ovacionant un Rajoy que va defensar que "no hi ha res a negociar", una Sáenz de Santamaría que "va demostrar" (sic) que hi va haver violència i un Montoro que a risc de quedar com un inútil va acceptar que els pèrfids catalans podrien haver esquivat el seu control per cometre malversació. Doncs no.

"Un Govern que si d’alguna cosa va pecar, no va ser precisament de precipitació sinó d’excés de prudència, per no dir covardia o incredulitat", es llegeix a l’editorial de El Mundo. "Cristóbal Montoro (...) va afirmar rotundament al Congrés dels Diputats que ni un euro de diners públics s’havia destinat a finançar el procés colpista culminat dies després amb un referèndum il·legal i una proclamació unilateral d’independència. En el pitjor, mentia sabent", escriu Isabel San Sebastián a l’ABC. "El Suprem despulla Rajoy", titula l’editorial El Español, i després afegeix que "l’operació diàleg va existir, i el llavors cap de l’Executiu va contemporitzar amb els nacionalistes". 

Aquí el que «mola» és Vox i potser qui més ho verbalitza és José Antonio Zarzalejos quan diu "va ser tan evident que Rajoy i Sáenz de Santamaria van incorrer en la imprudència de l’extrema prudència que Javier Ortega Smith, secretari general de Vox, que va estrenar-se ahir interrogant-los, no va haver de fer cap esforç per destacar l’erràtica trajectòria del Govern". Bé, i OKDiario, que dedica l'editorial a treure escuma per la boca contra Antonio Baños i Eulàlia Reguant per negar-se a respondre les preguntes d'Ortega Smith.

Per sort per a Rajoy i el PP, encara queda un diari que tanca files sigui quina sigui la dificultat: La Razón de Francisco Marhuenda. Bé, en realitat dos. 

També El País, en el seu editorial defensa "l’Estat de dret establert per la Constitució de 1978, la solidesa de les institucions i la inalterabilitat dels procediments" davant dels dos "extrems que han fet bandera bel·ligerant de la seva respectiva nació". Com? Què El País equipara els independentistes a l’extrema dreta de Vox? Tranquils, que tan lluny no ha arribat. Un poc més baix el diari ja aclareix que "les forces independentistes han desencadenat també l’espiral que amenaça d’arrossegar al conjunt d’Espanya cap al debat essencialista que va inspirar les pàgines més estèrils de la història". Tot en ordre.