Nerviosisme a les borses. Foto: Arxiu NDLa crisi del deute sobirà a la zona euro ha llastrat amb força la borsa espanyola aquest dimarts, tot i que les caigudes s'han moderat al migdia entre els rumors que una intervenció del Banc Central Europeu està darrere del retrocés dels diferencials dels països perifèrics front al bo alemany.
A les 13:37, l'Ibex -35 queia un 1,82%, fins arribar als 9.494,8 punts, després de tocar un mínim de 9.276,1. De la seva banda, la relaxació del diferencial del bo espanyol a 10 anys respecte al seu homòleg alemany de referència ha rebaixa la tensió dels valors financers. Després que la prima del risc arribés als 378 punts bàsics aquest matí, el diferencial espanyol-alemany ha baixat fins als 346 punts bàsics.
Zapatero demana una resposta europea ferma
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ha demanat aquest dimarts "una resposta europea ferma, articulada, clara i ràpida" als atacs al deute i ha apuntat que el fons del problema és l'estabilitat del deute grec. En aquest sentit, ha recordat que l'Estat ha fet els deures pel que fa a la reducció del dèficit i les reformes estructurals i a Europa "tothom ha d'assumir la seva responsabilitat, especialment els més poderosos", en referència a Alemanya. No ha descartat noves mesures però ha afirmat que l'augment de la prima de risc no afecta el Tresor. El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy ha afirmat que els membres s'han compromès a fer "el que faci falta" per l'estabilitat.
Notícia actualitzada a les 10.02
La prima de risc es dispara
Les borses europees cauen entre un 2 i un 4% i la prima espanyola se situa als 345 punts
La pressió sobre el deute espanyol continua i aquest matí ja ha superat la barrera dels 375 punts, la xifra més alta de la història, tot i que després ha baixat fins als 344. D'aquesta manera, el dimarts ha continuat sent tant negre com el dilluns. Les borses europees mostren el gran nerviosisme per una situació que amenaça especialment les economies espanyoles i italiana.
L'IBEX-35 ha arribat a caure un 4% però posteriorment ha mitigat les pèrdues fins al 2%. A Milà el retrocés és del 4% mentre que a París i Lisboa se situen a l'entorn del 2%. Mentrestant, la prima de risc italiana –la diferència amb el bo alemany- ha pujat fins als 320 punts. En els casos de Grècia i Portugal el rescat es va produir a l'entorn dels 500-600 punts.
Tot plegat després que aquest dilluns els ministres de l'Eurozona van ser incapaços d'acordar els termes per un segon rescat de Grècia, mentre que la nova directora del Fons Monetari Internacional, la francesa Christine Lagarde, va alertar que "res s'ha de donar per fet" i que la seva organització encara no estava preparada per negociar una nova ajuda.
