11
de setembre
de
2018, 06:00
Actualitzat:
14:19h
"Si demà alliberessin els presos, ens quedaríem sense discurs". La frase la pronuncia en privat un alt dirigent de la Generalitat a les portes de la Diada més complexa. A la situació de la cúpula del procés empresonada i exiliada s'hi suma la manca d'una estratègia compartida entre totes les formacions independentistes per aconseguir l'objectiu inacabat de la República, proclamada però no desplegada. Existeix un front ampli en contra de la repressió, que segueix al centre del debat malgrat l'arribada del PSOE a la Moncloa, però els "ritmes diferents" -expressió utilitzada pel president Quim Torra dilluns passat- són evidents en públic i en privat des de l'octubre, des de les eleccions del 21-D i des que el Govern es va posar en marxa.
Recalca un dirigent implicat en el nucli decisori del procés que, en certa manera, "encara no s'ha paït" tot el que es va desencadenar després de l'1-O. Torra ha fet de les crides a la unitat una de les banderes de la seva presidència, que té un revestiment excepcional per la manera com hi va arribar -era el pla D de la majoria parlamentària, abocada a buscar alternatives arran de les traves judicials de l'Estat- i per la influència que exerceix Carles Puigdemont des de Brussel·les. En essència els "ritmes diferents" que descriu Torra es poden classificar en dos: accelerar per implementar la República -com defensen sectors de Junts per Catalunya (JxCat) i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- o bé "eixamplar la base" aprofitant el context repressiu amb presos i exiliats, com abanderen els estrategs d'ERC.
Sí que hi ha, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la voluntat d'arribar a un acord estratègic al llarg de les properes setmanes, abans del debat de política general. Això passa per resoldre una qüestió espinosa, que és atendre la situació dels diputats processats pel Tribunal Suprem i suspesos per Pablo Llarena. En les converses, que són al màxim nivell, hi ha implicats Torra i el vicepresident Pere Aragonès, a banda dels màxims responsables dels grups parlamentaris de JxCat i ERC. Eduard Pujol, portaveu adjunt de la llista liderada per Puigdemont, defensava aquest divendres que calia consensuar-ho amb els presos. Els republicans indiquen que la solució "ha de ser la mateixa per a tots" -inclòs el president a l'exili-, mentre que JxCat pretén aïllar la figura del seu líder. Del resultat del debat en depèn la majoria parlamentària.
Com resumeix un alt dirigent parlamentari, "el futur de la legislatura depèn de com es resolgui l'assumpte dels diputats suspesos". Torra va anunciar en una entrevista a Vilaweb que hi havia un acord, però encara no existeix. Un dels aspectes clau del debat de política general és determinar les propostes de resolució un cop el Govern hagi verbalitzat el seu pla a la cambra catalana. Torra, en la conferència de dimarts al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), no va detallar mesures concretes per fer avançar el procés, però sí que va fer una crida explícita: una marxa pels drets civils i nacionals des d'aquest setembre fins que arribin les sentències del Suprem. Membres del Govern li van demanar traçar un horitzó més enllà de les hipotètiques condemnes, però el president va situar-les com a límit temporal.
Avançament electoral?
L'excepcionalitat dels últims anys ha fet que cap de les legislatures des del 2010 hagi durat quatre anys, i l'escenari d'un avançament electoral a Catalunya no és en cap cas descartable, per bé que Torra asseguri no tenir-lo damunt la taula. Fins i tot hi ha dirigents governamentals que veuen eleccions "a principis del 2019", tot i que només seria en cas que arribés la sentència del Suprem dins d'aquest trimestre. Els càlculs dels presos i les defenses passaven perquè el judici arrenqui al novembre -entre mitjans i finals- i que s'allargui entre sis i dotze setmanes. No descarten que la sentència arribi després de les municipals del maig, però el Suprem ja ha deixat clar que vol un procés ràpid en tots els aspectes.
Al juny, dirigents d'alt rang que es van desplaçar a Berlín i a Hamburg per parlar amb Puigdemont van constatar que el president a l'exili no descartava fer coincidir les eleccions catalanes amb les locals, que ja van acompanyades de les europees. Tot dependrà, també, de les expectatives electorals de la Crida Nacional per la República, impulsada per Puigdemont, Jordi Sànchez i Torra, que fa setmanes que té programades reunions per tractar aquesta qüestió amb dirigents de partits i independents. En l'elaboració de les ponències -són dues: una d'ideològica i una d'organitzativa- hi ha implicats responsables com ara Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid, o bé Agustí Colomines, que ja va impulsar la Casa Gran del Catalanisme amb la qual Artur Mas pretenia desbordar els límits de Convergència.
Torra s'ha compromès a anar al Parlament quan hi hagi les sentències, un moviment que s'ha interpretat de tres maneres diferents: voluntat de pactar una resposta consensuada amb tots els grups contraris a la repressió -el bloc independentista i els comuns-, pas previ a una convocatòria electoral, o bé la possibilitat de tornar a portar a la cambra catalana la declaració de la independència del 27-O. Oriol Junqueras, líder d'ERC, defensava divendres a El Periódico que no s'avancin les eleccions ni es faci "forntisme". Al llarg dels propers mesos, a banda de la mobilització permanent, el president de la Generalitat també pretén activar el Fòrum Cívic, Social i Constituent, que és la primera fase de la redacció de la Constitució catalana.
L'independentisme, però, té molts reptes per endavant. El més immediat és que el Govern sigui capaç d'aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2019 amb la CUP -que ja ha dit que no els vol validar- o bé amb els comuns, allunyats del full de ruta independentista i que ara han perdut el lideratge de Xavier Domènech. I, de cara a les municipals, molt han de canviar les coses perquè la unitat sigui nítida abans dels comicis en forma de llistes unitàries o bé de primàries republicanes. Aquesta proposta, validada per l'ANC, començarà a activar la presentació de candidatures després de la Diada, i confia en tenir les votacions enllestides a finals d'any. Demòcrates de Catalunya i el grup de Jordi Graupera també les avalen, al contrari que ERC. El PDECat manté que, sense els republicans, no tenen sentit.
Aquest és el mapa de com l'independentisme afronta una Diada crucial per determinar la capacitat de mobilització i assajar la resposta al context judicial que s'apropa en el calendari. Si bé la unitat contra la repressió és granítica, a llarg termini no hi ha acord -almenys per ara- sobre el camí a seguir. A les veus que parlen d'accelerar -de la CUP a sectors de JxCat- s'hi sumen d'altres, com la de Junqueras, que demana no agafar "dreceres" per arribar a la independència. ERC, fins i tot, aposta per fer servir aquesta Diada com un element de pressió a Sánchez pel referèndum pactat. La resposta ciutadana, si és massiva en aquest Onze de Setembre, posarà pressió al Govern i als partits per enllestir la feina de l'octubre passat. Torra manté que la majoria social és incontestable i que la República és un projecte "de tots", però haurà de travessar turbulències per concretar-se i afermar-se.
Recalca un dirigent implicat en el nucli decisori del procés que, en certa manera, "encara no s'ha paït" tot el que es va desencadenar després de l'1-O. Torra ha fet de les crides a la unitat una de les banderes de la seva presidència, que té un revestiment excepcional per la manera com hi va arribar -era el pla D de la majoria parlamentària, abocada a buscar alternatives arran de les traves judicials de l'Estat- i per la influència que exerceix Carles Puigdemont des de Brussel·les. En essència els "ritmes diferents" que descriu Torra es poden classificar en dos: accelerar per implementar la República -com defensen sectors de Junts per Catalunya (JxCat) i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- o bé "eixamplar la base" aprofitant el context repressiu amb presos i exiliats, com abanderen els estrategs d'ERC.
La resolució del xoc per la suspensió dels diputats processats marcarà l'activitat parlamentària fins al debat de política general de principis d'octubre
Sí que hi ha, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la voluntat d'arribar a un acord estratègic al llarg de les properes setmanes, abans del debat de política general. Això passa per resoldre una qüestió espinosa, que és atendre la situació dels diputats processats pel Tribunal Suprem i suspesos per Pablo Llarena. En les converses, que són al màxim nivell, hi ha implicats Torra i el vicepresident Pere Aragonès, a banda dels màxims responsables dels grups parlamentaris de JxCat i ERC. Eduard Pujol, portaveu adjunt de la llista liderada per Puigdemont, defensava aquest divendres que calia consensuar-ho amb els presos. Els republicans indiquen que la solució "ha de ser la mateixa per a tots" -inclòs el president a l'exili-, mentre que JxCat pretén aïllar la figura del seu líder. Del resultat del debat en depèn la majoria parlamentària.
#president@QuimTorraiPla: "Tenim a tocar la Diada Nacional. Per aquest 11-S faig una crida a una assistència massiva per a reivindicar i donar força a la República Catalana. Després vindrà el primer d’octubre d’enguany, que serà un dia emocionant per molts"#elnostremomentpic.twitter.com/TQVu3y7dEo
— Govern. Generalitat (@govern) 4 de setembre de 2018
Com resumeix un alt dirigent parlamentari, "el futur de la legislatura depèn de com es resolgui l'assumpte dels diputats suspesos". Torra va anunciar en una entrevista a Vilaweb que hi havia un acord, però encara no existeix. Un dels aspectes clau del debat de política general és determinar les propostes de resolució un cop el Govern hagi verbalitzat el seu pla a la cambra catalana. Torra, en la conferència de dimarts al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), no va detallar mesures concretes per fer avançar el procés, però sí que va fer una crida explícita: una marxa pels drets civils i nacionals des d'aquest setembre fins que arribin les sentències del Suprem. Membres del Govern li van demanar traçar un horitzó més enllà de les hipotètiques condemnes, però el president va situar-les com a límit temporal.
Avançament electoral?
L'excepcionalitat dels últims anys ha fet que cap de les legislatures des del 2010 hagi durat quatre anys, i l'escenari d'un avançament electoral a Catalunya no és en cap cas descartable, per bé que Torra asseguri no tenir-lo damunt la taula. Fins i tot hi ha dirigents governamentals que veuen eleccions "a principis del 2019", tot i que només seria en cas que arribés la sentència del Suprem dins d'aquest trimestre. Els càlculs dels presos i les defenses passaven perquè el judici arrenqui al novembre -entre mitjans i finals- i que s'allargui entre sis i dotze setmanes. No descarten que la sentència arribi després de les municipals del maig, però el Suprem ja ha deixat clar que vol un procés ràpid en tots els aspectes.
Al juny, dirigents d'alt rang que es van desplaçar a Alemanya per parlar amb Puigdemont van constatar que no descartava fer coincidir les eleccions catalanes amb les municipals
Al juny, dirigents d'alt rang que es van desplaçar a Berlín i a Hamburg per parlar amb Puigdemont van constatar que el president a l'exili no descartava fer coincidir les eleccions catalanes amb les locals, que ja van acompanyades de les europees. Tot dependrà, també, de les expectatives electorals de la Crida Nacional per la República, impulsada per Puigdemont, Jordi Sànchez i Torra, que fa setmanes que té programades reunions per tractar aquesta qüestió amb dirigents de partits i independents. En l'elaboració de les ponències -són dues: una d'ideològica i una d'organitzativa- hi ha implicats responsables com ara Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid, o bé Agustí Colomines, que ja va impulsar la Casa Gran del Catalanisme amb la qual Artur Mas pretenia desbordar els límits de Convergència.
#president@QuimTorraiPla: "Vam exercir el dret d'autodeterminació; ens imposarem ara el deure de fer-ho realitat. Amb tota l'esperança. Amb tot el coratge. Tranquils i serens, assenyats, perquè sabem que som al costat correcte de la història"#elnostremomentpic.twitter.com/dEGj9nIzrW
— Govern. Generalitat (@govern) 4 de setembre de 2018
Torra s'ha compromès a anar al Parlament quan hi hagi les sentències, un moviment que s'ha interpretat de tres maneres diferents: voluntat de pactar una resposta consensuada amb tots els grups contraris a la repressió -el bloc independentista i els comuns-, pas previ a una convocatòria electoral, o bé la possibilitat de tornar a portar a la cambra catalana la declaració de la independència del 27-O. Oriol Junqueras, líder d'ERC, defensava divendres a El Periódico que no s'avancin les eleccions ni es faci "forntisme". Al llarg dels propers mesos, a banda de la mobilització permanent, el president de la Generalitat també pretén activar el Fòrum Cívic, Social i Constituent, que és la primera fase de la redacció de la Constitució catalana.
Dirigents consultats no descarten que les catalanes coincideixin amb les municipals, per bé que tot resta pendent de la data de les sentències
L'independentisme, però, té molts reptes per endavant. El més immediat és que el Govern sigui capaç d'aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2019 amb la CUP -que ja ha dit que no els vol validar- o bé amb els comuns, allunyats del full de ruta independentista i que ara han perdut el lideratge de Xavier Domènech. I, de cara a les municipals, molt han de canviar les coses perquè la unitat sigui nítida abans dels comicis en forma de llistes unitàries o bé de primàries republicanes. Aquesta proposta, validada per l'ANC, començarà a activar la presentació de candidatures després de la Diada, i confia en tenir les votacions enllestides a finals d'any. Demòcrates de Catalunya i el grup de Jordi Graupera també les avalen, al contrari que ERC. El PDECat manté que, sense els republicans, no tenen sentit.
Aquest és el mapa de com l'independentisme afronta una Diada crucial per determinar la capacitat de mobilització i assajar la resposta al context judicial que s'apropa en el calendari. Si bé la unitat contra la repressió és granítica, a llarg termini no hi ha acord -almenys per ara- sobre el camí a seguir. A les veus que parlen d'accelerar -de la CUP a sectors de JxCat- s'hi sumen d'altres, com la de Junqueras, que demana no agafar "dreceres" per arribar a la independència. ERC, fins i tot, aposta per fer servir aquesta Diada com un element de pressió a Sánchez pel referèndum pactat. La resposta ciutadana, si és massiva en aquest Onze de Setembre, posarà pressió al Govern i als partits per enllestir la feina de l'octubre passat. Torra manté que la majoria social és incontestable i que la República és un projecte "de tots", però haurà de travessar turbulències per concretar-se i afermar-se.