16
de març
de
2019, 20:51
Actualitzat:
20:57h
Alcaldes alçant les vares, manifestants fent voleiar estelades i mostrant pancartes que reclamaven justícia, i dirigents polítics acomboiant les entitats civils. L'independentisme ha ensenyat a Madrid com es manifesta, de forma massiva i sense incidents. El focus ha deixat el Tribunal Suprem per traslladar-se a la Cibeles. La deessa ha estat hoste aquest dissabte de la primera gran expressió sobiranista al cor de l'Estat.
És possible que l'independentisme no disposi d'una estratègia unitària i que afronti amb posicionaments diferents el cicle electoral d'aquesta primavera, però segueix gaudint de múscul. Ho ha tornat a demostrar a la capital espanyola amb una manifestació que tenia tres objectius principals: protestar a la ciutat on s'està jutjant la cúpula del procés -el Tribunal Suprem és a un quart d'hora caminant de la Cibeles, on s'ha tancat la marxa-, defensar la via del referèndum i fer una apel·lació a la ciutadania espanyola. El més explícit ha estat Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, que ha exclamat: "La democràcia a Espanya passar per defensar els drets i llibertats de Catalunya".
En aquests termes s'ha expressat al costat d'Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), davant de 120.000 assistents -sempre segons xifres de l'organització- que han omplert el Paseo del Prado des de la font de Neptuno fins a la Cibeles.
La delegació del govern espanyol, poc després que la periodista Patricia López avancés la xifra de 120.000 manifestants, ha fet pública la seva estimació: 18.000 persones, segons les institucions estatals, s'han desplaçat fins al centre de Madrid per fer costat al lema La autodeterminación no es delito, inscrit a l'escenari i en el recorregut. Les proclames de "No passaran", recuperades i popularitzades per Jordi Cuixart, han tingut espai en els discursos i en les pancartes.
Sense comparació amb la manifestació de Colón
Aquestes 18.000 persones són unes 27.000 menys de les que va quantificar el govern socialista en la manifestació de les tres drets a la Plaza de Colón fa tot just un mes, que va desembocar en el final del diàleg amb Catalunya -inclosos els pressupostos tombats al Congrés per part de l'independentisme- i la convocatòria electoral anticipada per al 28-A. En aquests comicis es viurà la irrupció de Vox, que aquests dies fa d'acusació popular al judici al Suprem. Mauri ha considerat que això ha d'avergonyir "qualsevol demòcrata" de l'Estat, i de passada ha demanat a Pedro Sánchez que mogui els fils necessaris perquè l'Advocacia de l'Estat retiri les acusacions de sedició.
"Hem vingut a dir alt i clar que el judici és una vergonya democràtica, un intent pervers de convertir un dret universal en un delicte", ha indicat Paluzie, que -en anglès- ha fet una defensa del referèndum com la millor via per resoldre conflictes "en pau".
"L'autodeterminació és un dret, no un crim", ha reflexionat la dirigent independentista en un discurs més dirigit als partidaris del sí que no pas a la ciutadania espanyola. Prova d'això és que s'ha referit, de manera implícita, a la desunió actual admetent els "dubtes" que poden haver tingut els manifestants. "Hem de tenir constància i fidelitat fins i tot quan ens equivoquem", ha assegurat des de l'escenari de Cibeles.
Una (nova) apel·lació a Espanya
Els discursos els ha escoltat des de primera fila mig Govern encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra, que ha estat encapsulat durant bona part de la jornada per un equip nombrós de la policia nacional espanyola del qual no havien estat avisats ni els Mossos ni l'organització. "Escolta, Espanya, aquest clam de llibertat", ha ressaltat Torra des de la capçalera. L'han acompanyat les conselleres Elsa Artadi, Laura Borràs, Jordi Puigneró, Teresa Jordà i Alba Vergés, i també la plana major dels grups independentistes al Parlament i al Congrés dels Diputats.
"No pararem fins que aconseguim la llibertat dels presos polítics i exiliats i fins que el dret d'autodeterminació sigui respectat i exercit", ha recalcat Torra. Aquestes són les exigències que posarà damunt la taula el president en cas que Sánchez necessiti -i vulgui aprofitar- els vots independentistes de cara a la investidura. El president va jugar un paper per situar Laura Borràs com a número dos de JxCat a Madrid, i l'encara consellera de Cultura és de les partidàries de bloquejar l'Estat. Gabriel Rufián i Carolina Telechea, dos i tres d'Oriol Junqueras, precisament, també han estat a Cibeles.
Darrere la pancarta s'hi han situat familiars dels presos -que aquesta setmana han seguit amb atenció, i també amb certa tensió, la declaració del major Josep Lluís Trapero al Suprem- i també altres represaliats, com és el cas dels familiars dels joves d'Altsasu. El pare d'un d'ells, Antxon Ramírez, s'ha mostrat satisfet per la invitació a l'acte: "Quan es tracta de defensar la justícia i els drets fonamentals, s'hi ha de participar, perquè hi va la democràcia". Unes paraules que entronquen amb el missatge principal que l'independentisme ha vehiculat aquest dissabte a Madrid en una manifestació inèdita i que arriba en ple judici i a les portes de tres campanyes electorals.
És possible que l'independentisme no disposi d'una estratègia unitària i que afronti amb posicionaments diferents el cicle electoral d'aquesta primavera, però segueix gaudint de múscul. Ho ha tornat a demostrar a la capital espanyola amb una manifestació que tenia tres objectius principals: protestar a la ciutat on s'està jutjant la cúpula del procés -el Tribunal Suprem és a un quart d'hora caminant de la Cibeles, on s'ha tancat la marxa-, defensar la via del referèndum i fer una apel·lació a la ciutadania espanyola. El més explícit ha estat Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, que ha exclamat: "La democràcia a Espanya passar per defensar els drets i llibertats de Catalunya".
La capçalera de la manifestació ja ha arribat a Cibeles, punt final de la marxa. La cua encara ha d'acostar-se a la plaça cèntrica de Madrid https://t.co/JbaQdVVegKpic.twitter.com/DyXRgNa7FP
— NacióPolítica (@naciopolitica) 16 de març de 2019
En aquests termes s'ha expressat al costat d'Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), davant de 120.000 assistents -sempre segons xifres de l'organització- que han omplert el Paseo del Prado des de la font de Neptuno fins a la Cibeles.
La delegació del govern espanyol, poc després que la periodista Patricia López avancés la xifra de 120.000 manifestants, ha fet pública la seva estimació: 18.000 persones, segons les institucions estatals, s'han desplaçat fins al centre de Madrid per fer costat al lema La autodeterminación no es delito, inscrit a l'escenari i en el recorregut. Les proclames de "No passaran", recuperades i popularitzades per Jordi Cuixart, han tingut espai en els discursos i en les pancartes.
Sense comparació amb la manifestació de Colón
Aquestes 18.000 persones són unes 27.000 menys de les que va quantificar el govern socialista en la manifestació de les tres drets a la Plaza de Colón fa tot just un mes, que va desembocar en el final del diàleg amb Catalunya -inclosos els pressupostos tombats al Congrés per part de l'independentisme- i la convocatòria electoral anticipada per al 28-A. En aquests comicis es viurà la irrupció de Vox, que aquests dies fa d'acusació popular al judici al Suprem. Mauri ha considerat que això ha d'avergonyir "qualsevol demòcrata" de l'Estat, i de passada ha demanat a Pedro Sánchez que mogui els fils necessaris perquè l'Advocacia de l'Estat retiri les acusacions de sedició.
Les entitats reclamen a Sánchez que insti l'Advocacia de l'Estat a retirar els càrrecs contra els encausats i entonen el "No passaran" a Madrid
"Hem vingut a dir alt i clar que el judici és una vergonya democràtica, un intent pervers de convertir un dret universal en un delicte", ha indicat Paluzie, que -en anglès- ha fet una defensa del referèndum com la millor via per resoldre conflictes "en pau".
"L'autodeterminació és un dret, no un crim", ha reflexionat la dirigent independentista en un discurs més dirigit als partidaris del sí que no pas a la ciutadania espanyola. Prova d'això és que s'ha referit, de manera implícita, a la desunió actual admetent els "dubtes" que poden haver tingut els manifestants. "Hem de tenir constància i fidelitat fins i tot quan ens equivoquem", ha assegurat des de l'escenari de Cibeles.
Una (nova) apel·lació a Espanya
Els discursos els ha escoltat des de primera fila mig Govern encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra, que ha estat encapsulat durant bona part de la jornada per un equip nombrós de la policia nacional espanyola del qual no havien estat avisats ni els Mossos ni l'organització. "Escolta, Espanya, aquest clam de llibertat", ha ressaltat Torra des de la capçalera. L'han acompanyat les conselleres Elsa Artadi, Laura Borràs, Jordi Puigneró, Teresa Jordà i Alba Vergés, i també la plana major dels grups independentistes al Parlament i al Congrés dels Diputats.
"No pararem fins que aconseguim la llibertat dels presos polítics i exiliats i fins que el dret d'autodeterminació sigui respectat i exercit", ha recalcat Torra. Aquestes són les exigències que posarà damunt la taula el president en cas que Sánchez necessiti -i vulgui aprofitar- els vots independentistes de cara a la investidura. El president va jugar un paper per situar Laura Borràs com a número dos de JxCat a Madrid, i l'encara consellera de Cultura és de les partidàries de bloquejar l'Estat. Gabriel Rufián i Carolina Telechea, dos i tres d'Oriol Junqueras, precisament, també han estat a Cibeles.
VÍDEO L'Estaca de @lluis_llach ressona per la Cibeles, il·luminada amb els mòbils dels manifestants, en l'acte final de la manifestació independentista a Madrid https://t.co/pBjmAlz2gJpic.twitter.com/a6bpkKAMy7
— NacióPolítica (@naciopolitica) 16 de març de 2019
Darrere la pancarta s'hi han situat familiars dels presos -que aquesta setmana han seguit amb atenció, i també amb certa tensió, la declaració del major Josep Lluís Trapero al Suprem- i també altres represaliats, com és el cas dels familiars dels joves d'Altsasu. El pare d'un d'ells, Antxon Ramírez, s'ha mostrat satisfet per la invitació a l'acte: "Quan es tracta de defensar la justícia i els drets fonamentals, s'hi ha de participar, perquè hi va la democràcia". Unes paraules que entronquen amb el missatge principal que l'independentisme ha vehiculat aquest dissabte a Madrid en una manifestació inèdita i que arriba en ple judici i a les portes de tres campanyes electorals.