Aquesta setmana, les Corts Generals han aprovat la reforma del codi penal amb l'oposició de bona part de l'independentisme, excepte ERC. "Hi ha qui no ens vol perdonar tot allò que fem per Catalunya i alguns ens acusen de no fer prou", ha dit el president dels republicans, Oriol Junqueras, en referència a les crítiques rebudes aquestes darreres setmanes per part de la resta del moviment. La reforma del codi penal ha provocat discrepàncies entre els principals actors del procés. Alguns hi veuen una millora, perquè pot servir per reduir la pressió sobre els represaliats, mentre d'altres, de Junts fins a la CUP, passant per Òmnium, alerten que suposa "criminalitzar l'1-O" i el dret de protesta.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha centrat el seu missatge a reivindicar els valors republicans davant d'una institució, la monàrquica, que "no és cap exemple de rectitud ni d'integritat institucional". També el PDECat ha llançat retrets contra la monarquia, i Òmnium ha certificat que la república és més necessària que mai, després del discurs de Felip VI. Ho han dit després que dissabte el rei espanyol piqués el crostó als dos grans partits, PSOE i PP, incapaços de tancar un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Felip VI va avisar que això "erosiona" les institucions i que suposa "riscos", entre d'altres, per a la unitat d'Espanya.
Ho ha dit després d'una setmana en què el Tribunal Constitucional (TC) ha limitat el debat parlamentari, no pas a Catalunya, sinó al Senat. El sector conservador de l'alt tribunal ha aturat la tramitació de la reforma del poder judicial que havia d'accelerar la seva renovació, cosa que ha provocat la indignació del PSOE i Unides Podem.
[noticia]250687[/noticia]
Denúncia de la repressió
L'independentisme també ha denunciat la repressió que, encara ara, pateix el moviment. La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha reivindicat Macià per dir que en la defensa de drets cal molta determinació davant d'una Espanya que "menysté, retalla i trepitja" les aspiracions catalanes. També ha denunciat l'exili injust que pateixen Carles Puigdemont i la resta de dirigents independentistes a Bèlgica i Suïssa. La CUP ha alertat que la repressió que va patir Macià encara continua, i que només s'acabarà amb la independència. També des d'Òmnium s'ha denunciat la repressió de l'Estat contra l'independentisme i s'ha recordat l'exili.La vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya en funcions de presidenta, Alba Vergés, s'ha encomanat a la figura del president Francesc Macià per seguir fent de la cambra catalana un "bastió de drets i llibertats". Vergés ha recordat que fa 90 anys Macià va ser la figura "clau" per convertir el que era un polvorí, que "representa l'opressió a Barcelona però també al poble català", en "la seu de la sobirania del poble de Catalunya". Vergés també ha fet seves les paraules de Macià, quan desitjava una Catalunya "sobiranament lliure, econòmicament pròspera i socialment justa".
Des de Demòcrates, Assumpció Laïlla ha demanat que no es blanquegi la repressió de l'Estat i ha reclamat continuar defensant el mandat de l'1-O. "El procés no s'ha acabat, no permetran que el govern espanyol marqui l'agenda independentista", ha afirmat. Més dur ha estat el Consell per la República. Antoni Castellà ha denunciat la reforma del codi penal i ha avisat que no acceptaran mai que els fets de l'1-O fossin delictius. "La ciutadania va votar i va guanyar el sí, i cap polític, dirigent, diputat ni parlamentari pot reinterpretar l'1 d'octubre i menys encara definir-lo com a delicte", ha etzibat.
