Política

Lluís Prenafeta: «Estic arruïnat, visc de la pensió i dels meus fills»

La mà dreta de Jordi Pujol en els primers anys a la Generalitat posa "les dues mans al foc" per l'expresident, sosté que el va avisar sobre els negocis del seu fill gran i assenyala que a la independència només s'hi arribarà amb confrontació

ARA A PORTADA

Finançament singular: què és l'ordinalitat i per què ho condiciona tot? Bernat Surroca Albet
L'ordinalitat del finançament català tensa les costures de l'aliança Palau-Moncloa Bernat Surroca Albet
El Govern ja assumeix preparar el país per a la Catalunya dels 10 milions Arnau Urgell i Vidal
El PSC es queda sol defensant l'ampliació de l'aeroport Arnau Urgell i Vidal
Brussel·les qüestiona l'interès general de l'amnistia i avisa que pot vulnerar la directiva antiterrorista Redacció

Redacció

Publicat el 23 de setembre de 2023 a les 10:25

Actualitzat el 22 d’abril de 2025 a les 13:40

Vist de perfil, hi ha moments que Lluís Prenafeta (Ivars d'Urgell, 1939) muta en Jordi Pujol. Pels gestos -un punt menys estridents-, per la fesomia, per la manera d'entendre Catalunya i, sobretot, per la concepció interioritzada que destil·la sobre el poder. Prenafeta atén durant el matí de dimecres els micròfons del programa El Suplement de Catalunya Ràdio -que convida periodistes de l'Ara i de Nació per l'entrevista-, amb Roger Escapa al capdavant, durant quaranta minuts. Arriba amb antelació al lobby de l'hotel on es grava la conversa, i només dona senyals de l'edat que té -84 anys- quan es posa dret, bastó inclòs, després d'estar assegut una estona. També quan confon -detalls menors- algun nom o una data concreta. Porta dues notes manuscrites en post-its de color groc amb missatges que vol elevar a la classe política actual.