El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el projecte de la reforma local, que segons el govern espanyol permetrà un estalvi de 8.000 milions d'euros fins al 2016 i evitarà duplicitats i "serveis impropis", i que segons els grups de l'oposició i territoris com Catalunya, suposa una invasió de les competències dels ajuntaments i de les comunitats i la "privatització encoberta" de serveis públics. La normativa limita els sous dels regidors i introdueix el concepte de "cost efectiu" dels serveis que presten els ajuntaments. Els consistoris que no s'hi ajustin poden acabar perdent les competències en favor de les diputacions.

Cristóbal Montoro ha afirmat que es tracta d'una reforma que persegueix el principi d'"una administració, una competència" perquè els ajuntaments facin els serveis més necessaris per als habitants. Segons el ministre és una reforma "pro-muncipalista" que situa els ajuntaments "al lloc on es mereixen i que històricament no se'ls ha donat". "Estem delimitant correctament el que han de fer les administracions locals, i en conseqüència col·laborant a qualificar quina és la competència que estableixen els estatuts d'autonomia i la competència de l'administració de l'Estat", ha dit.

El text delimita les àrees d'actuació dels ajuntaments i les competències delegades que poden fer, però estableix clarament que només podran prestar els altres serveis quan l'ajuntament sigui sostenible i no s'incorri en cap duplicitat. A més, no les podran prestar si no reben el finançament per part de la comunitat o l'Estat.

El dictamen del Consell d'Estat ha obligat el govern espanyol a fer marxa enrere en la seva pretensió d'establir un sistema automàtic per treure les competències als ajuntaments que eren incapaços de prestar els seus serveis al "cost estàndard" que el Ministeri fixava des de Madrid. Enlloc d'això, introdueix el concepte de "cost efectiu" -el preu que un ajuntament paga per cada servei- que els consistoris estaran obligats a publicar cada tres mesos.

De mitjana tots els serveis per als municipis de menys de 5.000 habitants costen actualment 1.219,98 euros per persona, mentre que els de més de 100.000 habitant costen 445,44 euros.

"Racionalització" d'estructures

La Llei limita l'abast de les competències a temes "d'interès exclusivament local" en matèria d'habitatge, turisme, serveis socials (avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata per exclosió social), sanitat (protecció de la salubritat pública i relacionades amb cementiris i serveis funeraris) i educació (participar en el compliment de l'escolaritat obligatòria i cooperar amb les administracions educatives en l'obtenció de terrenys per a la construcció de nous centres docents).

En aquest marc, estableix que les diputacions assumeixen determinats serveis mínims dels municipis de menys de 20.000 habitants, tret que el minicipi justifiqui que els pot prestar amb un cost efectiu menor. A més, els ens locals d'àmbit inferior al del municipi tindran un termini de tres mesos per presentar els seus comptes a l'Estat i, si no les presenten, s'hauran de dissoldre o integrar-se als ajuntaments dels que depenguin.

Fusió "voluntària" de municipis

El govern espanyol també ha fet marxa enrere en la seva pretensió inicial d'obligar els municipis a fusionar-se. La llei estableix la possibilitat d'una "fusió voluntària de municipis" que estarà premiada amb una major aportació per part de l'Estat.

Les fusions voluntàries seran objecte d'incentius per part de l'estat, com per exemple un major finançament per càpita, dispensa temporal per no prestar els nous serveis que puguin ser obligatoris o una  preferència en plans de cooperació local d'infraestructures, obres, serveis i subvencions. A més, el nombre de regidors del municipi resultant seria "temporalment" el resultat de la suma dels fusionats, de manera que, segons el govern espanyol, s'evitarà la resitència dels regidors a aprovar una fusió

Pel que fa als sous, la Llei estableix les forquilles salarials i els complements específics de cada lloc de treball, i això afectarà ajuntaments, diputacions i tots els organismes autònoms que depenguin d'aquestes administracions. El govern espanyol preveu estalviar 870 milions d'euros a tot l'Estat afectant els sous dels càrrecs públics.

Segons els càlculs dels ens municipalistes, l'aplicació de la norma suposarà que 82% dels regidors dels ajuntaments de l'Estat deixaran de cobrar per la seva tasca i hauran de compaginar la seva activitat política amb la professional. Així, dels 68.285 regidors que hi ha actualment a l'Estat, només 12.128 tindran un retribució, que serà per la seva dedicació exclusiva. D'altra banda, els alcaldes dels municipis de menys de 1.000 habitants tampoc rebran una retribució.