Josep M. Vila d’Abadal ha estat elegit alcalde i repetirà en el càrrec. Foto: Adrià Costa
Setze motivacions; quatre fonaments de dret; tres planes de fonaments polítics; 33 articles; una disposició transitòria i quatre de finals és el gruix de l'esborrany d'estatuts i l'acta fundacional , a què ha tingut accés Nació Digital , que debatran representants del centenar llarg de municipis que constituiran aquest dimecres a Vic l'Associació de Municipis per la Independència, AMI, impulsada per l'alcalde de la capital d'Osona, Josep Maria Vila d'Abadal.

El document del qual n'ha de sortir l'acta fundacional de l'entitat i els estatuts no és definitiu i expressa diferents motivacions històriques, polítiques, socials i econòmiques per fomentar un front de municipis per "trobar els camins polítics" per a la independència de Catalunya. En l'àmbit més polític, l'esborrany entén que Espanya té una mentalitat "castellana tractant els pobles i les nacions associats o sotmesos com a pobles o nacions de segona o tercera".

Amb aquesta premissa, el document expressa "l'esperit agressiu, excloent  inquisitorial" d'Espanya al llarg de la història del que Catalunya sempre ha estat víctima. En aquest sentit, els fonaments polítics descriuen diversos exemples i diferents etàpes històriques des d'abans del 1714 fins a "protagonistes actuals". Amb aquests antecedents i amb l'objectiu de conjurar "justícia, dret i llei" per assolir la lliure autodeterminació de Catalunya neix l'associació proposada per Vila d'Abadal cosint la descripció de la realitat política amb la realitat jurídica que articulen els textos que demà es debatran.

Pel que fa l'aspecte jurídic, els fonaments de dret i bàsics de l'AMI, es basen en els Pactes Internacionals de l'Organització de les Nacions Unides ratificats per l'Estat espanyol. D'entrada recull el dret a l'autodeterminació exposat a l'article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per Espanya el 27 de juliol de 1977. Per altra banda, els estatuts també recullen l'article primer del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat en la mateixa data per l'Estat espanyol. De fet, els estatuts reclamen el dret a decidir com un "dret natural" recollit en els pactes internacionals nascuts amb la protecció de l'ONU.