L'operació Catalunya es va activar després de la Diada del 2012 en una reunió al Ministeri de l'Interior

Cospedal i Fernández Díaz van dir que Rajoy estava al corrent de l'estratègia il·legal que arrencava contra l'independentisme, segons consta en les agendes de Villarejo

Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz, en imatge d'arxiu
Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz, en imatge d'arxiu | Europa Press
Victor Rodrigo
07 de març de 2023, 08:16
Actualitzat: 10:18h
L'operació Catalunya, la trama de les clavegueres policials i governamentals per construir proves falses contra personalitats, dirigents i entitats del procés independentista, va començar el dia 12 de setembre de 2012, només vint-i-quatre hores després de la Diada multitudinària que va sacsejar tot el país. Segons ha publicat La Vanguardia en una extensa informació, es van encendre totes les alarmes al govern espanyol de Mariano Rajoy, especialment al despatx del ministre de l'Interior d'aquella legislatura, Jorge Fernández Díaz.

Ell mateix hauria decidit durant aquell matí de setembre que la situació "era molt greu" i que "calia actuar". Així ho va transmetre als seus col·laboradors més pròxims, presents en el despatx. És a partir de llavors quan comença a rodar l'operació Catalunya, amb l'objectiu de desactivar el moviment independentista. Pocs dies després, apareix l'excomissari de policia José Manuel Villarejo, qui enregistraria molta informació de la trama policial i governamental a les seves agendes. 

Eugenio Pino, director adjunt operatiu de la policia espanyola i Francisco Martínez, cap de gabinet de Fernández Díaz i que després seria el seu número 2 a Interior, van parlar amb Villarejo. Tots dos tenien una relació molt estreta amb el ministre de l'Interior. Aquestes converses serien el tret de sortida real de l'operació Catalunya. A més, María Dolores de Cospedal, aleshores secretària general del PP, i el mateix Fernández Díaz, apuntaven que Rajoy "estava informat" de l'operació que es posava en marxa.

Fins ara cap investigació judicial ha anat al fons de la qüestió. Sí que s'han investigat qüestions perifèriques que afecten l'operació Catalunya, com ara el pen drive dels Pujol, que va aportar Eugenio Pino per perjudicar la família i que va acabar amb una condemna d'un any de presó per revelació de secrets contra qui va ser DAO de la policia. Recentment, s'ha obert una investigació pel cas de Sandro Rosell, en presó preventiva durant dos anys i després absolts, en què també hi haurien tingut alguna cosa a veure les clavegueres de l'Estat. 

De tota manera, la causa que apunta més amunt, a la cúpula política, és a Andorra, on estan imputats Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Cristóbal Montoro i la cúpula d'Interior i de la policia espanyola per pressions al govern andorrà i a bancs del Principat per obtenir informació bancària sobre dirigents independentistes, com ara la família Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras. No sobre l'operació Catalunya, però sí sobre les clavegueres, l'operació Kitchen -espionatge il·legal a Luís Bárcenas a través del Ministeri de l'Interior- avança i ha començat a dibuixar tot l'entramat politicopolicial que també va activar l'operació contra l'independentisme. En aquesta causa, la Fiscalia demana fins a quinze anys de presó per a Fernández Díaz.
 

El PP parla de "ficció" i "teoria de conspiració"

El secretari general del PP Català, Santi Rodríguez, creu que l'Operació Catalunya és una "ficció per alimentar la teoria de la conspiració de l'Estat contra els independentistes". En una entrevista a RTVE, Rodríguez ha afegit que "l'única conspiració ha estat d'un govern independentista contra la societat catalana". Així mateix, ha posat en dubte la seva existència: "No tinc constància que existeixi", ha dit. Segons ha explicat, Fernández Díaz va demanar la suspensió de la militància perquè està immers en un procés judicial i ho ha volgut diferenciar de la senadora Alícia Sánchez Camacho, que no es troba en cap procés judicial.